Debat sobre la neteja a Barcelona

Sarrià i la postal diària de bosses d’escombraries pels carrers

  • El barri porta més de tres anys amb el porta a porta però el sistema encara deixa porqueria a les voreres

  • Els veïns es queixen de l’aparició de rates però admeten que els veïns tampoc estan gaire per la feina

4
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La de Sant Vicenç és, amb permís de Sant Gaietà, la plaça més bonica del nucli antic de Sarrià. Empedrada i amb un lleuger pendent, destil·la molt d’aquell poble que el 1921 va ser engolit per la gran ciutat. D’això fa ara 100 anys, i aquí encara queda gent, no tanta com a Vallvidrera, que diu això de «baixar a Barcelona». Són els mateixos que a l’avinguda de Sarrià li diuen carretera de Sarrià, aquests que no fan un pas pel barri sense saludar els veïns i els poquíssims comerciants de tota la vida que sobreviuen al carrer Major. La merceria, la cortineria, la pastisseria, l’electricista i poc més. A més de bars de sempre, com el Tomás i el Monterey. Sarrià, per ser un nucli tan tancat i semi per als vianants i potser també per la seva gent d’ordre, va ser el barri que va estrenar la recollida d’escombraries porta a porta, destinada a desterrar els contenidors per complir els requisits de reciclatge que marca Europa. Aquesta és, dos anys després, la principal queixa: la presència de bosses d’escombraries pels carrers. Diàriament i a tota hora. El consistori ha inclòs Sant Vicenç en la seva llista de llocs a intervenir en el pla de xoc presentat dilluns per combatre l’increment de la brutícia. Amb la pandèmia s’ha convertit en un lloc molt freqüentat, sobretot al fer-se fosc.

Un llarg passeig pel nucli antic no genera sensació d’estar nedant entre porqueria. Però si un s’hi fixa, i és una cosa que no solem fer, surten coses. Com les cantonades de testos metàl·lics mig podrides per l’orina dels gossos, escocells sense arbre, caques de mascota, algunes amb l’arrossegament d’algú amb molt mal dia; burilles de cigarreta, vidres trencats efecte dels ‘botellons’ del cap de setmana, i sí, bosses d’escombraries que no s’han recollit perquè s’han tret el dia equivocat. Se’ls col·loca un adhesiu d’una cara enfadada i el missatge «¡ara no!».

Sense identificar

I allà solen quedar, a tall de penitència durant 24 o 48 hores, fins que els operaris municipals se l’emporten. Si es busca avergonyir l’autor, no s’aconsegueix, perquè aquí, a diferència de Sant Andreu, no hi ha codi que identifiqui el porc. «Jo crec que la cosa va empitjorar molt per culpa del porta a porta. Surts de casa cada dia i el primer que veus és una bossa d’escombraries», lamenta una veïna de Pedró de la Creu que admet que molts dies se’n van fora del perímetre del barri per llençar els seus residus en un contenidor de Via Augusta. Una altra resident considera que el sistema de recollida és «senzill», però comparteix que hi ha dies en què el carrer es veu més brut, «segurament perquè algú s’ha equivocat». Tot això està tenint una conseqüència poc desitjada: l’aparició de rates. «Potser és ingènua, però crec que el nostre barri, sobretot si el compares amb altres zones, està molt net, tot i que els parcs podrien estar millor».

Mariona, veïna de Mare de Déu de Núria, és de les que està enfadada amb el tema. Parla de «festival de les rates i de la porqueria». «Sembla que visquem en una vaga constant del personal de neteja amb tanta bossa pels carrers. No som alemanys: no som nets, ordenats ni obedients» sentencia. «El sistema no acaba de funcionar», afegeix una altra dona del barri. «Tinc la sensació que al principi hi havia menys bosses, que anem a pitjor perquè el porta a porta no és fàcil. I sobre el barri, al passejar amb el gos, t’adones que totes les zones enjardinades i parterres són plens de papers, ampolles, coses trencades».

Notícies relacionades

Alba, una ‘sarrianenca’ amb experiència en gestió de residus, assenyala que el porta a porta és un sistema que funciona amb èxit en pobles, i que en ciutats grans és complicat, tot i que comparteix que falta conscienciació i compromís per part dels implicats. «Europa és a anys llum de nosaltres, però també és cert que aquí les cases no estan preparades a nivell d’espai». Acaba demanant «alguna recompensa fiscal als que reciclin», una cosa que el consistori té previst impulsar en el futur. Sobre la neteja, per cert, el consistori explica que a Sarrià, amb el porta a porta, hi ha més ús de l’aigua per netejar carrers.

Per sobre del mercat de Sarrià treballa la Maite en un centre que és entre el reforç escolar i la psicopedagogia. Com Sant Vicenç, el carrer està empedrat. Porta aquí dos anys i va tenir problemes des del primer dia. Va arribar fins i tot a deixar cartellets al costat de les caques de gos i en més d’una ocasió li va cridar l’atenció a algun veí, sense arribar a més i amb el sospitós recollint la tifa. De les pixades canines prefereix no parlar perquè no entén com la gent no va amb una ampolla d’aigua per buidar-la sobre l’orina (hi ha municipis, com Mataró, en els quals és obligatori), com fa ella amb la seva mascota quan la treu a passejar a prop del seu barri, a Badalona. Per evitar-les, llança vinagre en el perímetre del seu portal. Del pipí humà sí que té una opinió més formada, ja que és molt habitual que els alumnes que venen al seu centre es queixin de la pudor als voltants. La pandèmia i els ‘botellons’ no hi han ajudat en absolut, diu. Fa unes setmanes van veure també una rata «tan tranquil·la» passejant pel carrer.