L’art torna al Canòdrom

Art ocupant el Canòdrom. No és el seu aspecte habitual tot i que podria haver-ho sigut. En el seu moment, fa ja més d’una dècada, aspirava a ser el gran centre d’art contemporani de Barcelona. Va arribar a tenir director. I fins i tot va celebrar una exposició de preinauguració, el 2010. Però tot va ser efímer. L’ambiciós projecte va acabar protagonitzant un dels grans culebrons culturals d’aquesta ciutat fins que el desinterès dels seus impulsors, ajuntament i Generalitat, va acabar per matar-lo el 2012. Hi va haver temps, això sí, de restaurar l’edifici, una de les grans obres d’art modern que llueix Barcelona. Una joia del racionalisme amb la firma de l’arquitecte Antonio Bonet Castellana (Barcelona, 1913-1989). Un dels grans, tot i que potser no un dels més populars, i ara en boca de molts perquè seu és, també, el disseny de la Casa Gomis (la Ricarda), màxim exponent del racionalisme català. 

Bonet Castellana va aixecar el Canòdrom de la Meridiana, premi FAD d’arquitectura el 1963, amb Josep Puig Torné (Sarral, 1929 - Barcelona, 2020), segons l’encàrrec rebut: un edifici modern, lleuger, funcional i desmuntable (per si calia traslladar-lo) per allotjar carreres de llebrers. Passatemps tan popular llavors com injuriat ara. Va ser l’últim de la seva categoria en tancar a Espanya, el 2006, però l’edifici va conservar i conserva el nom. I on abans corrien llebrers i després es va projectar un ambiciós, alhora que efímer, centre d’art, ara hi ha una incubadora de projectes creatius i, temporalment, fins a aquest diumenge, una de les seus de l’Ars Electronica, el festival més important del món «dedicat a les interconnexions entre art, tecnologia i societat» (així el defineixen els seus impulsors). Vegem, el centre neuràlgic de l’esdeveniment és a Linz (Àustria), però diferents ciutats europees, entre les quals Barcelona, acullen part de les exposicions. Per això la tornada de l’art al Canòdrom. 

Enginyeria i creativitat

És el segon any que el festival visita Barcelona –el 2020 es va realitzar a l’Ars Santa Mònica, ara amb nou director i en reinvenció per enèsima vegada–, una cosa que als entesos en el tema els sembla lògic ja que pel que sembla aquí «es concentra una de les densitats més grans de coneixement cientificotècnic» i la ciutat és «un pol de creativitat amb un dels clúster digitals més destacats d’Europa», també segons els amfitrions de l’Ars Electronica. El tema és complex perquè les obres d’art que s’exposen també ho són. Uneixen enginyeria i creativitat, i utilitzen entorns com la intel·ligència artificial i la realitat virtual. 

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

A més, moltes de les peces són només una part de projectes molt més ambiciosos encara en producció. Aquí va un exemple. Solimán López indaga en «com incloure el digital en el biològic a través de la síntesi de l’ADN», afirma. Per a això treballa amb biotecnologia i criptomonedes, i el resultat, per explicar-ho de forma senzilla, és un oli d’oliva que en el seu ADN conté codi d’una divisa virtual creada ‘ex professo’ per a l’obra. Però la seva plasmació artística no té una sola forma sinó moltes. A Barcelona, pren aspecte d’escultura: un bidó d’oli amb un holograma de la criptomoneda al seu interior; però en la pròxima Biennal de Karachi (Pakistan) apostarà per una instal·lació: un sistema de reg que deixarà anar oli cada vegada que es faci una transacció amb la criptomoneda. Apuntar que la peça de Barcelona no llueix al Canòdrom sinó a l’Espronceda Institute of Art & Culture,que és també seu de l’Ars Electronica juntament amb l’edifici de Bonet Castellana i visiona, a més, les pel·lícules de realitat virtual presentades en l’actual Mostra de Venècia. 

Hi ha més peces i més entorns. No és fàcil, però és el futur. I com tot art, a més del costat conceptual llueix costat estètic. I si sense això no n’hi ha prou, sempre queda admirar l’arquitectura de Bonet Castellana.