Llançament de bolsos i carrera amb talons contra les agressions homòfobes

«Hem celebrat unes ‘Mariolimpíades’ per dir-los als que no ens volen veure, que som aquí. I que el Quim no està sol, que som molts més». El 20 d’agost, el Quim va tornar a ser agredit verbalment al centre de Barcelona, en una plaça al costat de casa seva. Un capítol més d’un assetjament continuat al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera per part d’un grup de persones que l’increpen des de fa quatre anys per ser homosexual.

«Estava fumant un cigarret al banc i em van cridar que me n’anés de la plaça, que aquí no em volien, cridant-me ‘maricon’. Al veure que no me n’anava, em van amenaçar d’obrir-me el cap amb una ampolla de vidre, dient que la meva ment era bruta perquè era un ‘maricon’ de merda», explica en declaracions a aquest diari. Es va espantar, va trucar els Mossos d’Esquadra i li van recomanar que marxés. Els agressors el coneixien, sabien on vivia i fins i tot el seu número de telèfon, perquè va arribar a rebre anomenades anònimes amb amenaces. Prou, va decidir publicar la seva situació a les xarxes socials i diverses organitzacions es van posar en contacte amb ell mostrant-li el seu suport i oferint-se a convocar una concentració que ha tingut lloc aquest diumenge als Jardins del Pou de la Figuera, coneguts popularment com el Forat de la Vergonya.

Una conjunció reivindicativa i festiva és la que ha reunit aquesta tarda un centenar de persones convocades per diversos col·lectius LGTBIQ+. Amb música a tot drap i un ‘speacker’ a l’altura, han competit en llançament de bolsos, se l’han jugat en una carrera amb talons i han premiat la millor camisa de llenyataire. «Reivindiquem des de la ràbia, però també des de l’alegria», apunta un dels participants. Segons dades de l’Observatori contra l’Homofòbia, s’han registrat 179 «incidències per LGTBI-fòbia» aquest 2021.

Les seqüeles perduren

«Em va sortir de dins publicar el que estava patint. Vaig estructurar tot el que m’ha passat des que vaig sortir de l’armari amb 13 anys fins avui», explica el Quim. Explica que als 26 anys li van clavar una pallissa a la Pobla de Segur, el seu poble natal. Les seqüeles encara perduren: «Em vaig tancar a casa per por. Només intentava dormir molt per no pensar. Vaig voler dormir per sempre i no despertar mai més. Però ara soc aquí, al costat de tots ells», somriu. Revela que està en tractament psiquiàtric i que la situació l’ha obligat a interrompre la seva feina de cuiner, però es troba més fort que mai.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Des d’Activament Catalunya Associació, una entitat especialitzada en persones psiquiatritzades i amb diversitat psicosocial, l’Hernán explica que el cas del Quim representa «tot el que té a veure amb l’històric de psicopatització de les diversitats sexuals que arrosseguem fins avui dia i amb tota la patologització de la diversitat, de totes les identitats que s’escapen del que és normatiu». «Estem vivint en un context de rebrot del feixisme que, sobretot, ens afectarà totes les persones que d’alguna forma no encaixem dins el que és normatiu. És fonamental començar a plantar cara», assegura.

«El carrer hauria de ser un espai segur i per a nosaltres no ho és, som aquí per fer front a la violència i posar-nos al costat del Quim i totes les persones que patim agressions», afegeix l’Huitzi, membre de Disturbi Col·lectiu, una assemblea de persones bisexuals creada per lluitar contra les agressions que pateixen i també contra «la mateixa invisibilització dins el col·lectiu LGTBIQ+». «La d’avui, és una jornada de reafirmació i reapropiació», assenyala i adverteix que aquest és només el començament. Avui el Quim ha tornat a fumar un cigarret al banc on el van agredir. Assegura que no serà l’últim.