Polèmica urbanística

Els veïns de Sarrià mantenen als tribunals la lluita per Can Raventós

  • El TSJC admet a tràmit el recurs dels veïns contra el pla urbanístic aprovat per l’ajuntament perquè volen salvar el jardí

  • Les entitats del barri recullen 7.326 euros en una acció de micromecenatge per poder mantenir en marxa el procés legal

Can Raventós

Can Raventós / EPC

3
Es llegeix en minuts
Natàlia Farré
Natàlia Farré

Periodista

Especialista en art, patrimoni, arquitectura, urbanisme i Barcelona en tota la seva complexitat

Ubicada/t a Barcelona

ver +

«No volem una illa Sandoz 2». Ho clamen els membres de l’Associació de Veïns de Sarrià i la Plataforma Defensem Can Raventós. Així que el que hem de fer és aclarir què és l’illa Sandoz. I no és altra cosa que la construcció d’habitatges de luxe a Sarrià aixecats a l’antic solar dels laboratoris que donen nom a l’espai amb llicències atorgades per l’ajuntament que incomplien la normativa urbanística. Així ho van denunciar en el seu moment els veïns i així ho va deixar clar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) primer i el Tribunal Suprem després. Part de la construcció és il·legal. Però allà segueix i allà seguirà

Per això, per intentar salvar el que queda del jardí de Can Raventós (una part ja va ser parcel·lada, venuda i construïda fa anys) i per evitar una edificació que si s’aixeca serà definitiva acabin sentenciant el que acabin sentenciant els tribunals, que les entitats de Sarrià demanen que es pari el procés. Ja. Per a això fa temps que fan diverses gestions, des d’unadenúncia a l’Oficina Antifrau el novembre del 2020 a l’actual recurs davant la Sala Contenciosa Administrativa del TSJC. Sobre la primera demanda, l’ajuntament està preparant la informació sol·licitada. I sobre la segona, el consistori afirma que ha presentat l’expedient i està treballant en la resposta. Tot i que l’opció d’aturar el projecte és gairebé impossible. Les llicències d’obres s’estan tramitant, segons manifesten fonts municipals, i el procés legal no suspèn l’entrada del picot. 

Paral·lelament a aquest procés, els veïns apunten alternatives a la construcció a Can Raventós, com l’opció d’una permuta. «No diem que no s’hi construeixi res, el que diem és que si hi ha una opció, que sigui no posar amb calçador el que permet el Pla General Metropolità [PGM], estudiem-la. L’obligació de l’arquitecte en cap de l’ajuntament és veure la ciutat en el seu conjunt i veure les conseqüències que acaben tenint les decisions. Si col·lapsen un barri o són forçades, alleugerim-les amb una permuta tot i que només sigui del 50% o el 80%. Són incapaços de resoldre els problemes de la ciutat», clamen l’associació i la plataforma mentre lamenten la falta de diàleg. 

Proposta de permuta

Després de molts intents van aconseguir una reunió al juny amb l’àrea d’Urbanisme del consistori per proposar una permuta. La proposta que van fer –«n’és un exemple, podrien ser d’altres», afirmen– és canviar la qualificació d’equipament per edificable d’un solar propietat del consistori a Pedralbes (al carrer del Monestir) i fer l’invers a Can Raventós (entre els carrers de Bonaplata i Fontcoberta). «La propietat el que busca és rendiment econòmic, li és igual el lloc». Però «no hi ha hagut resposta», lamenten. Des de l’ajuntament recorden que el projecte és legal:  «El planejament aprovat ordena la volumetria dins de l’àmbit d’actuació i permet el desenvolupament d’una actuació edificatòria íntegrament privada». ¿L’opció de permuta? «S’hauria de valorar».

Notícies relacionades

«Els comuns, que són sensibles a la retòrica de la participació, no responen als seus principis», afirmen els veïns. Tampoc ho són, segons la seva opinió, a un altre dels seus principis, la ciutat verda. «És un dels pocs jardins que queden al vell Sarrià i reclamem que es converteixi en refugi climàtic». Tot el problema deriva del fet que el PGM permet l’edificació –«som al segle XXI, no podem continuar guiant-nos per una planificació dels anys 70 que no prioritza l’emergència climàtica»–, però exigeix un Pla Especial Integral de Millora Urbana, i aquest és el que rebutgen els veïns. D’una banda, denuncien la seva tramitació irregular per incompliment de terminis i, d’una altra, que no respecta la normativa: preveu una alçària superior a la permesa; no manté la distància de 10 metres que han de quedar, segons la fitxa patrimonial, entre la masia catalogada i les noves construccions; i se sobrepassa la profunditat edificatòria. 

7.326 euros de micromecenatge

Ni una cosa ni l’altra les comparteix l’ajuntament. Pel consistori, la tramitació va ser correcta i es respecta la normativa: «Com tot pla urbanístic, ha passat tots els requeriments jurídics i tècnics que es necessiten». I de la disparitat de posicions, les denúncies. I de les denúncies, la campanya de micromecenatge llançada aquest estiu. La Plataforma Defensem Can Raventós ha recollit 7.326 euros per poder continuar amb la lluita per salvar Can Raventós. Tenen esperança, el 2014 la revolta veïnal va aconseguir frenar la construcció d’habitatges de luxe al parc de l’Oreneta. 

Temes:

Urbanisme