La Rambla, menys de mitja entrada

Al seu quiosc de la Rambla, l’Alberto atén sol. Fa menys d’un any, tot just tenia clients i el debat se centrava en si hauria de tancar o no. No és que ara ho vegi gaire millor: «Si hi ha un 25% del turisme que hi havia abans de la pandèmia, jo tinc un 25% del negoci que tenia». Perquè el turisme ho és tot per a un quiosc de la Rambla. «Jo esperava estar ara en un 60%». Té quatre treballadors en erto. L’hi va aixecar a un, que té el torn de cap de setmana, però es va contagiar de Covid i va haver d’agafar la baixa.

El quiosquer al·ludeix a les notícies de les últimes setmanes a Europa que han frenat visitants de països com Alemanya: «Notícies de la situació sanitària no a Espanya, a Catalunya». Creu que la relaxació de les restriccions explica que la situació s’hagi complicat. I assenyala: «Aquest matrimoni, sense mascareta; aquesta família, sense mascareta; aquesta senyora, sense mascareta». Aquesta última senyora s’acosta a l’Alberto per comprar-li un ventall i un imant de nevera que uneix la Sagrada Família amb altres obres de Gaudí en uns centímetres.

El tipus de turista

«Falta molta família», es lamenta l’Alberto. «A mi m’agraden molt els orientals, perquè gasten. Els russos, tot i que són uns imbècils, venen amb pasta. Els àrabs venen amb pasta i no són uns imbècils». Els consultats coincideixen: els turistes de la Rambla són ara més joves, més italians i francesos i més pobres que fa dos estius.

El Raza regenta un comerç a la Rambla que ven productes per als turistes. I ara no ven res. «En l’última mitja hora han vingut dues persones». Pakistanès, porta 15 anys a Catalunya. Del 25% de l’activitat prèvia res de res, afirma. «Aquí hi havia molta gent». Entra un home i li compra una llauna de cervesa i una ampolla d’aigua. Al juny, rememora, hi havia més enrenou. «Ara només venen estrangers com jo», afirma amb sorna. Vol dir que no tenen diners.

A l’entrada de la Boqueria, Sergi Botella atén des de fa més de 30 anys la petita cafeteria que és de la seva família des de fa un segle. Al juny va viatjar uns dies a l’estranger i va tornar després de Sant Joan: «De sobte, hi havia un 50% més de gent, molts turistes. Des que vaig arribar fins a cinc dies després, quan van començar a parlar de tornar a imposar el toc de queda, de si Catalunya i Espanya estaven en vermell (al mapa dels contagis). Si insisteixes durant dies que aquí no es pot estar, es comencen a anul·lar reserves a la Costa Brava, de turisme familiar. Crec que en realitat estem igual que en altres llocs. Vaig ser 15 dies a París i ningú portava mascareta».

Botella explica que més enllà de la Covid a la Boqueria hi ha el problema de la naturalesa del mercat i el turista que es pretén: «Ve gent jove que igual és aquí com podria ser a Croàcia. No té poder adquisitiu. Ve per la borratxera. Volem famílies, gent que vingui amb els avis, que s’assegui per menjar». El Sergi té dos treballadors en erto, i es va plantejar que un tornés a treballar el juny, però per ara ha ajornat aquesta decisió.

La victòria dels sucs

No han tornat tots els turistes però sí que han tornat els sucs que els venen a la Boqueria. És la imatge d’una victòria. Els debats suggerents sobre com aprofitar l’aturada per replantejar el turisme massiu han quedat enterrats sota desenes i desenes de vasos de suc, alguns de colors impossibles, que s’amunteguen per tancar la discussió. En una parada de sucs, una jove es resisteix a opinar al respecte. Aquest diari tira a terra sense voler un vas ple de trossos de mango. Dos euros que cal pagar.

A uns metres, Mireia González es mostra optimista, i és una excepció. Davant la parada d’olis i fruita seca on treballa, al carrer central de la Boqueria, afirma que aquest dimarts el mercat presenta un 40% de l’aforament prepandèmia.

Som pagesos

Notícies relacionades

Esplugues estudia prendre accions legals contra el president del PP

Augmenta la superfície restringida al trànsit a l’entorn del parc Güell

Pere Miquel Ferré treballa a la parada de verdures de Cal Neguit. És la cinquena generació de 144 anys de trajectòria. Vuit hectàrees de cultiu a Sant Boi de Llobregat: venen molt a domicili. ¿Per què no ha posat sucs? «Som pagesos. És un ofici. Ho fem bé. No sé fer sucs», diu amb orgull i sornegueria. «Tenim molts clients. De la restauració, però també veïns. És un mite que no vinguin veïns». El mercat, remarca, està orientat al turisme: «És legítim, però que l’ajuntament ho digui clarament».

Davant la Boqueria, a la seva parada de flors, Josep González és el més optimista de la Rambla. Creu que la normalitat està tornant. Passa una turista, acompanyada pel soroll de la seva maleta amb la vorera: «Com vaig trobar a faltar aquest soroll», proclama.