Reduir el trànsit a nivells del 2020 salvaria 600 vides a l’any a Barcelona

Va bé recordar Eduard Punset per explicar el que està passant amb la contaminació a Barcelona. Deia el genial divulgador que no estava demostrat que s’hagués de morir. Jugava com a ningú amb la ciència, amb les evidències, amb la raó. A la ciutat aquest dilluns ha passat una mica això, que la certesa ha confirmat la lògica i el sentit comú. El consistori ha compartit el seu informe sobre la qualitat de l’aire referent al 2020, any en què el trànsit va baixar de manera dràstica per culpa i gràcies a la pandèmia i la seva tirallonga de restriccions. Conseqüència esperable: les emissions van baixar i l’atmosfera va ser més respirable. Tant, que segons càlculs de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), mantenir aquesta reducció de la circulació evitaria 600 morts a l’any (el 4% de les morts naturals de la ciutat), reduiria en un 19% els casos d’asma infantil i en un 5% els de càncer de pulmó.

El trànsit va caure més del 80% durant els mesos més crus del confinament. Si es mira el global de l’any, la reducció no va arribar al 30%, una xifra amb què n’hi va haver prou perquè el diòxid de nitrogen se situés, per primera vegada, per sota del límit marcat tant per la Unió Europea com per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que és de 40 micrograms per metre cúbic. El descens de partícules de NO₂ va ser del 28%, amb especial menció per a l’estació meteorològica de l’Eixample, la que marcava puntes més elevades i la que més davallada va experimentar. Tornem a Punset en boca de la regidora de Salut, Gemma Tarafa: «Aquest informe reflecteix molt bé els impactes de la pandèmia, i hem pogut comprovar que les restriccions de la mobilitat van tenir un impacte sense precedents sobre la qualitat de l’aire i la salut de les persones». Acció, reacció.

Compte amb els porcs

Amb les partícules en suspensió (PM) també hi va haver franca retirada el 2020, un 23%, però a l’analitzar aquest punt hi ha hagut sorpreses. Elisenda Real, directora de Salut Medioambiental de l’ASPB, ha advertit «altres elements» que tenen a veure amb la contaminació de la pols tòxica en suspensió, mesurada en dues variants en funció del seu diàmetre màxim: 10 o 2,5 micrometres (la milena part d’un mil·límetre). El cas és que Barcelona segueix per sobre de la frontera màxima que marca l’OMS, i això es deu, ha assenyalat, que hi ha «altres elements que afecten, a més del trànsit». S’ha referit al port i a l’aeroport, però ha cridat poderosament l’atenció que esmentés l’«amoníac procedent d’explotacions ramaderes de fora de Barcelona». És a dir, els gasos tòxics de les granges de porcs repartides per tot Catalunya arriben a la capital catalana.

No és un fet aïllat i la gran ciutat no pot tirar la primera pedra, perquè al Montseny s’han trobat traces de la seva contaminació. La setmana passada, sense anar més lluny, el president Pere Aragonès participava de la presentació del mapa de l’amiant de Badia del Vallès i una de les coses que quedava clar és que les partícules tòxiques d’aquest material constructiu afecten aquest municipi i també els del seu entorn. Els amants de la història recent potser recorden la llegenda sobre la reunió de Govern que Jordi Pujol va convocar d’urgència després del desastre de Txernòbil davant la possibilitat que el núvol tòxic creués el Pirineu.

Pols en estudi

Notícies relacionades

Esplugues estudia prendre accions legals contra el president del PP

Augmenta la superfície restringida al trànsit a l’entorn del parc Güell

Segons el registre de la Generalitat, a Catalunya hi ha prop de 5.600 explotacions de porcs. El podi l’ocupen el Segrià (791), Osona (756) i la Noguera (699). Si es busca en la proximitat, al Baix Llobregat n’hi ha una i al Vallès Occidental, 18. El cas és que trobar amoníac en l’anàlisi de les partícules és una cosa que no tenien prevista. I ara, juntament amb experts del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), estan intentant separar el gra de la palla per seqüenciar l’ADN d’aquesta minipols flotant. Malgrat la novetat, Real, que no n’ha volgut donar més detalls perquè hi estan treballant, ha recordat que el principal problema és el trànsit.

Sobre les mesures per reduir la circulació, o com a mínim tornar-la als nivells del 2020, perquè ja gairebé s’han recuperat les xifres prèvies a la pandèmia, Tarafa ha reclamat als seus col·legues d’Urbanisme i Mobilitat celeritat en la reducció del nombre de vehicles, així com potenciar el transport públic urbà i metropolità i animar la ciutadania que es mogui a peu, en bici o en patinet. Sobre l’ampliació de l’aeroport del Prat, la regidora de Salut s’ha explicat així: «No podem demanar a la ciutadania un canvi d’hàbits i que no hi hagi polítiques públiques contundents». Sobre si la ciutat està fent els deures, ha admès que li agradaria que els canvis fossin més àgils, però ha recordat que en els últims anys s’ha creat la zona de baixes emissions, s’han impulsat les superilles i s’ha donat ales a projectes com el de tancar carrers els caps de setmana i la pacificació d’entorns escolars.