Els jutges obliguen l’ajuntament a aplicar una resolució de l’ONU sobre un urbà discapacitat

El 20 de maig del 2009, Flores anava amb la seva moto de la policia municipal a un supermercat del barri del Poblenou, on un home estava pegant la seva dona. A l’arribar a l’encreuament del carrer de Palllars amb Llacuna, un vehicle el va envestir i arrossegar 16 metres. Un any després, encara de baixa, estava en una cafeteria del carrer de Sants quan en direcció a la seva taula va fugir un carterista que acabava de prendre-li una cadena d’or a una ciutadana. Es va aixecar i es va abraonar sobre el lladre. El va poder aturar però el peu convalescent es va trencar per sempre.

La mútua laboral de la Guàrdia Urbana va derivar el seu cas a l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) i aquest va determinar que tenia una discapacitat permanent i s’havia de jubilar-se als 31 anys, l’edat que tenia llavors, i percebre a partir de llavors el 55% del sou de funcionari. L’Ajuntament de Barcelona li va comunicar el 2010 a través d’una carta certificada l’expulsió del cos. A partir d’aquí va arrencar un litigi judicial que s’ha allargat més d’una dècada. Per aquest període de discriminació, el TSJC, en la mateixa interlocutòria, estableix que el consistori ha d’indemnitzar el guàrdia urbà amb 6.225 euros pels danys morals. 

De policia a professor

Al no poder exercir d’agent, Flores s’ha hagut de reinventar i avui fa de docent, però no desisteix en l’afany d’aconseguir que el tornin a avaluar i tenir l’opció d’acollir-se a la segona activitat. La seva batalla burocràtica va començar el 2010 amb la comunicació de l’ajuntament, però va seguir després als tribunals (TSJC, Tribunal Constitucional i Tribunal Europeu de Drets Humans a Estrasburg) i l’ONU. El comitè sobre els drets de les persones amb discapacitat d’aquest organisme va dictaminar, al final, que s’havia vulnerat el seu dret a la igualtat i va recomanar al consistori adoptar les mesures necessàries per portar a terme una avaluació per determinar si Flores pot fer altres activitats com a funcionari municipal. 

L’expolicia va sol·licitar aquesta avaluació conforme al que disposa l’ONU, però l’ajuntament la va ignorar, ja que, segons l’equip municipal, els dictàmens d’aquest organisme no són vinculants. Davant aquest silenci administratiu, Flores va recórrer davant la justícia. Un jutjat li va donar la raó el novembre del 2020 i ara el TSJC ho ratifica. L’alt tribunal català recorda que malgrat que els dictàmens dels diferents comitès de l’ONU en realitat no són vinculants, això no vol dir que no tinguin cap valor.

Sentències del Tribunal Constitucional

Notícies relacionades

El millor lloc per veure la Copa Amèrica de vela

El PSC, molest amb l’oposició per tombar el full de ruta de Collboni

La resolució del TSJC destaca sentències del Tribunal Constitucional en què es ressenyen que les normes relatives a drets fonamentals i llibertats públiques «s’han d’interpretar de conformitat amb els tractats internacionals». Per tant, recalca el tribunal català, les conclusions de l’ONU sobre Flores «tenen clarament un valor interpretatiu de les normes internes» i «s’han de ponderar els seus raonaments». Aquest aspecte, puntualitzen, està reconegut «per moltes altres instàncies internacionals», com el Tribunal Internacional de Justícia i la Comissió Europea per a la Democràcia pel Dret o el Consell d’Europa (Comissió de Venècia), argumenten els magistrats.

L’Ajuntament de Barcelona va fonamentar també la seva negativa a l’accés a la segona activitat a Flores en un article del reglament de segona activitat de la Guàrdia Urbana de Barcelona que indica que aquesta tasca no serà compatible amb la declaració de cap grau d’incapacitat, excepte el parcial. Segons el TSJC, aquest precepte contravé normes de rang superior que sí que permeten aquesta situació laboral. La sentència pot ser recorreguda davant el Tribunal Suprem.