‘The Crown’ i talent a l’espanyola

Els diaris, les revistes, les televisions i les ràdios serien millors si tinguessin a les redaccions més periodistes com Pilar Eyre. Dic això perquè la Pilar és una d’aquestes periodistes que sempre està darrere de la notícia. Després, a més, les sap vendre com ningú. A tot això, no para. Aquesta setmana hem conegut que el seu llibre ‘Yo, el Rey’ es convertirà en sèrie de televisió. Només de publicar-se la novel·la, Mediapro li va comprar els drets.

Li vaig trucar quan va sortir la gran notícia. Està instal·lada a Llafranc, de fet, no tornarà a Barcelona fins al setembre. M’explica que el Rei emèrit ja ho sap i que no li importa en absolut. «No està gens preocupat, tot i que està a l’expectativa. M’imagino que la seva única inquietud és que hi posin un actor guapo i atractiu...». M’explica també que el primer capítol ja està en marxa i que el seu desig és que es conegui el Rei com a persona. Entrant en matèria, comenta que a l’emèrit sempre li han agradat les italianes i que, ara, la persona que més parla amb Joan Carles I és la seva neboda Simoneta.

¡Ah! I al final, primícia. Parlant dels seus plans de futur Eyre em confessa que està preparant una novel·la sobre Barcelona. L’entregarà a la primavera i transcorre des dels anys 70 fins als Jocs Olímpics del 92. Tracta sobre l’evolució de la dona durant aquests anys a través de la història entre una mare i la seva filla. Hi haurà personatges reals i, com sol passar als seus llibres, ella també serà protagonista... El dit. No para.

L’emèrit i Raffaella Carrà

Respecte a les amants italianes de l’ex-Monarca, recordo un text publicat per Eyre on explicava que Joan Carles, una vegada, al tradicional discurs de Nadal, va lluir una corbata verda d’Hermès, regal d’una coneguda actriu i presentadora italiana.... Doncs sí. Expliquen que l’obsequi va ser de l’acabada de morir Raffaella Carrà.

Per cert, pregunto a Carlos Latre per una fotografia on apareix al costat de Carrà. Latre és a Madrid, bé, ja viu a Madrid. És en plens assajos de ‘Golfus de Roma’. No se n’ha anat per voluntat pròpia ni és el primer. Al món del teatre, l’espectacle i la televisió, l’oferta laboral de la capital està molt per sobre de la de Barcelona. Una pena. En fi, m’explica que va participar en un programa amb Raffaella Carrà i que li va proposar que se n’anés a treballar amb ella a Itàlia. «Era una tia espectacular. Italiana, però treballava com una alemanya. Era molt ordenada i no deixava res per a la improvisació. Vaig aprendre molt d’ella». 

Dues científiques de què es parlarà

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

La Fundació Banc de Sabadell va celebrar aquest dimarts la nit més esperada de l’any. Em refereixo a l’entrega dels premis a les Ciències i l’Enginyeria i a la Investigació Biomecànica. Van rebre el guardó dues investigadores d’alt voltatge i amb uns currículums impossibles de reproduir en unes quantes línies. Són la doctora i científica madrilenya Guadalupe Sabio i la professora de Badajoz Ana Tajadura-Jiménez. Dues dones joves, agraïdes, amb discursos sòlids i amb un futur que farà parlar molt.

A més, van delectar els presents amb una impagable classe magistral sobres els seus treballs. El premi no està gens malament, 50.000 euros per cap. A l’acte no va faltar el president de la Fundació, Josep Oliu, que va fer un discurs encertat sobre el paper del banc en temps de pandèmia, de l’estat actual de l’economia i del recolzament a la ciència per part de la Fundació. També hi havia el secretari del consell, Miquel Roca i l’exconseller d’Economia Andreu Mas-Colell, en la seva condició de president del jurat. Per cert, que Mas-Colell no està vivint els seus millors dies amb l’amenaça d’embargament per part del Tribunal de Comptes. Va faltar, això sí, el nou CEO, César González-Bueno, que va de reunió en reunió entre Madrid i Barcelona. I hi havia, com no podia ser de cap altra manera, els veritables artífexs de l’èxit de la Fundació i que no són altres que el seu president, Miquel Molins, i la directora Sonia Mulero. Doncs això, mentre uns patien amb la selecció de Luis Enrique, a la seu del Sabadell es premiava el talent. El veritable talent.