Jaume Collboni: «Barcelona ha passat en dos anys del procés al progrés»

En l’espectre polític de Barcelona està passant una cosa molt estranya. Quan falta un món per a les següents eleccions municipals (maig de 2023) i pot passar absolutament de tot, la majoria de partits han iniciat una peculiar batalla d’idees, balanços, projectes, candidats i promeses. Com si la pandèmia hagués obert una de nova era en la història, com si fos necessari posicionar-se davant una societat que se suposa que no és la mateixa que abans del març del 2020. Aquest dimarts li ha tocat el torn al PSC de Jaume Collboni, que en un acte presencial al Teatre Nacional s’ha postulat no només com a cartell per a les pròximes eleccions sinó que també s’ha presentat directament com a «futur alcalde».

L’acte, d’una hora i 45 minuts, ha mantingut un cert ritme, cosa que és d’agrair. Perquè els regidors del grup socialista en el consistori han anat passant un rere l’altre, com si estiguessin en una desenfada conferència del tipus TEDx, i han desgranat breument els assoliments de la seva cartera corresponent, ja fos el comerç, els mercats, l’esport, la seguretat, la mobilitat, la digitalització, el turisme o la sostenibilitat. Avalats per una seqüència de vídeos en els quals apareixien els 42 consellers de districte, es tractava de resumir l’aconseguit en aquests dos anys de coalició al costat de Barcelona en Comú, formació que no ha sigut nomenada ni una sola vegada, com tampoc ha sigut esmentada l’alcaldessa Ada Colau.

Collboni ha sigut l’últim en intervenir i qualsevol que l’hagi vist donarà per fet que serà el candidat socialista el maig del 2023. En un suposar, el partit celebrarà primàries a principis del 2022, com les que va portar a terme el març del 2014 (no n’hi va haver, en canvi, el 2018 de cara a l’eleccions del 2019). Aquelles van tenir una mica de tot i van acabar amb la victòria de Collboni. Laia Bonet era una de les postulants, i en la seva al·locució d’aquest dimarts com a tinent d’alcalde és l’única que no ha esmentat el seu avui líder. ¿Casualitat? El dit, molta pana per tallar.

«Sí al futur»

El líder municipal del PSC ha recordat el llegat dels quatre alcaldes socialistes –brandir 32 anys de governs del PSC és un clàssic necessari– i ha recordat la campanya de maig del 2019, quan va dir que el seu seria «progrés i no procés i el retorn de Barcelona». La seva conclusió, dos anys més tard, és clara: «Missió complerta». Allà ha iniciat un repàs de projectes municipals en marxa, entre els quals no ha citat ni el tramvia per la Diagonal, ni el pla d’eixos verds hereu de les superilles, ni la transformació de Glòries, iniciada de fet en l’ocàs del mandat de Xavier Trias. Sí que s’ha referit, en canvi, a l’ampliació de l’aeroport, el 22@, els barris a l’altre costat de Montjuïc o el Bon Pastor. A la «Barcelona que diu sí al futur i no renúncia a res». L’única menció al govern de coalició ha sigut per defensar que amb el concurs socialista en aquest matrimoni de conveniència s’ha evitat «l’agenda d’un projecte divisiu que representa l’independentisme». Hauria sigut un bon moment per recordar els tres vots de Manuel Valls que van donar la vara de la ciutat a Colau, però no.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

L’aroma electoral ha sobrevolat el Teatre Nacional de manera especial quan han aparegut proclames que només s’utilitzen quan s’ensumen els vots. Ens referim a expressions com «la Barcelona que torna a aixecar persianes», «un projecte de la gent» o la menció, fins i tot en tres ocasions, a la instal·lació d’escales mecàniques, infraestructura que porta al capdavant barris d’escassa renda familiar, sobretot a Horta-Guinardó, en els quals l’orografia és un fre més al progrés social. Inoblidables els banys de masses que es donava Jordi Hereu a finals de la primera dècada d’aquest segle, tot i que les primeres es van inaugurar el 1968 al metro de la plaça de Catalunya.

Han escoltat a Collboni des del pati de butaques personatges tan dispars com el modista Custo Dalmau o el taxista de moda, Tito Álvarez. També Salvador Illa, que ha lloat l’«optimisme» del líder municipal, que, òbviament, ja veu com a pròxim alcalde de Barcelona.