Sector clau

Un llibre recull les vivències del comerç barceloní en pandèmia

’Comerç de Barcelona, sempre a prop’ ofereix testimonis dels afectats i relata l’important paper de les botigues de proximitat al llarg de la crisi sanitària, així com els seus nous reptes de recuperació

Un llibre recull les vivències del comerç barceloní en pandèmia

MANU MITRU

2
Es llegeix en minuts
Patricia Castán
Patricia Castán

Periodista

ver +

Quan Carlos Frasno, propietari del petit súper Los Maños al barri del Clot, evoca l’inici de la crisi del coronavirus, li passen pel cap les cues silencioses de clients a les portes del seu negoci. Aquesta por muda encara el fereix, com la imatge de les seves prestatgeries buides com si s’acostés la fi del món, fins al punt d’haver de tancar una tarda per setmana per netejar a fons i reposar gènere. No oblida tampoc l’esforç radical que va suposar atendre les comandes de compradors fidels per telèfon, a domicili i amb dies de retard per no donar l’abast. Com ell, altres venedors i representants del comerç de barri desgranen amb els seus testimonis al llibre ‘Comerç de Barcelona, sempre a prop’ el viscut pel sector des d’aquesta trinxera que eren els taulells de la ciutat.

Nombroses veus dels establiments actius durant la pandèmia parlen de moments de desconcert, angoixa o ignorància davant una crisi sense precedents. Carme Montemar, titular de Molsa, d’alimentació, fruita i verdures al barri del Congrés, al·ludeix al «desassossec» de començar a despatxar durant el confinament «sense mascareta» fins que un client n’hi va proporcionar una. Va poder així estar al peu del canó, en un moment en què tenir una botiga a prop de casa era tan important com comptar amb el subministrament de llum o aigua, explica l’autor del volum editat per l’àrea de Comerç de l’Ajuntament de Barcelona, el periodista Rafael Pradas.

Tots a una

Per donar una mica de llum, alguns representants del comerç es van haver de convertir en «intèrprets del BOE». Jesús Mir, dinamitzador de Sant Genís dels Agudells, recorda que durant el confinament inicial van treballar sense treva per recolzar, informar i reconduir els moments de confusió. La farmacèutica de Gràcia Adela García posa en relleu el paper d’aquests establiments per brindar recolzament i servei a domicili de les persones grans, a més d’estar a primera línia de foc; per a Neus Sala, de la tintoreria Net i Polit de Sant Andreu, la dificultat afegida era econòmica, amb tota una clientela que deixava de necessitar vestits a punt, o amb els restaurants tancats i sense estovalles per netejar.

A la presentació del llibre aquest dilluns, Pradas ha defensat el doble paper del comerç de proximitat de Barcelona en la seva doble accepció, tant per la proximitat dels domicilis, com per la calor del tracte i «assessorament personal». Una cosa que no permet internet, malgrat l’indubtable enlairament de la compra ‘online’ durant la crisi.

Notícies relacionades

En aquest sentit, la regidora de Comerç, Montse Ballarín, ha destacat que la pandèmia ha portat col·lateralment una acceleració del procés de digitalització, on el consistori ha facilitat ajudes econòmiques. També ha significat una «connexió més gran amb els veïns» i una clara voluntat de «sumar» per tirar endavant. Per al primer tinent d’alcalde, Jaume Collboni, les botigues de la ciutat no només suposen riquesa econòmica i ocupació, sinó que estructuren les comunitats i són «base de convivència».

L’obra repassa també els reptes de la tornada a la normalitat al sector, els efectes de la caiguda del turisme per al comerç i la restauració i les esperances de tots de tirar endavant malgrat la infinitat de persianes encara abaixades.