ANIMALS DE COMPANYIA

Els gats del confinament

  • El Jardinet dels Gats denuncia que en les últimes setmanes s’estan abandonant mascotes molt joves, fins i tot de raça, adquirides per fer més suportable el tancament i que, amb el desconfinament, ja «no són necessàries».

  • Durant el més dur de la crisi sanitària la protectora va seguir al peu del canó, fent-se càrrec dels animals de persones grans amb gats grans, que van emmalaltir i van ser ingressades durant mesos o van morir.

Els gats del confinament

JORDI OTIX

3
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Una de les no poques cares invisibles de la pandèmia és què ha passat amb els centenars d’animals de companyia de les persones grans que han mort de Covid. ¿Què se n’ha fet? ¿Què se’n va fer, a més, durant les pitjors setmanes de la crisi sanitària, quan amb prou feines es podia sortir al carrer, quan es va començar a poder? ¿Qui se’n va fer càrrec? ¿On són? Hi va haver qui no va tancar ni un sol dia. Espais com el Jardinet dels Gats, protectora de referència a Ciutat Vella. «La pandèmia ens ha portat molts gats ‘sèniors’. Gats de 12, 16, 17 anys. Gats de persones hospitalitzades, malalts terminals... persones que ens demanen ajuda perquè les ingressaran i no tenen amb qui deixar el(s) seu(s) gat(s). Que ens demanen que ho tinguem tot preparat perquè quan morin algú pugui acollir la(es) seva(es) mascota(es). Nosaltres ens encarreguem de donar-li la tranquil·litat a la persona, dir-li que es pot morir tranquil·la. A nivell emocional portem molta càrrega...», explica Àlex Salvador, presidenta d’El Jardinet dels Gats. Un any després, encara al peu del canó, els gats ‘sèniors’ continuen arribant, però ara es troben, a més, amb una altra realitat.

En les últimes setmanes, a més dels gats a què estan acostumats, els estan arribant felins molt joves, d’un any i mig o dos anys, i gats fins i tot de raça. Animals de persones que van adoptar o van comprar mascotes durant el confinament, perquè els fessin companyia i que, ara que ja no deuen ni volen passar tantes hores a casa, ja no poden fer-se’n càrrec. «La quantitat de persones que van buscar un animal de companyia durant el confinament és un reflex de la soledat de moltes persones», apunta Salvador, entregada fundadora del Jardinet.

«Els gats han sigut un puntal per a moltes persones amb trastorns de salut mental. Han fet el confinament més suportable a moltes famílies amb nens, això és una realitat», afegeix la rescatadora de gats, però també, al seu torn, de persones, membre molt actiu del teixit del barri.

Motius diversos

Els motius donats per les famílies que van adquirir gats joves durant el confinament i que ara no poden (o volen) cuidar-los i es posen en contacte amb el Jardinet per buscar-los una sortida són diversos. «Des de famílies que no poden alimentar-los perquè econòmicament estan passant per un mal moment per la crisi derivada de la Covid, a famílies que ara veuen que no tenen el temps que un animal necessita, perquè estan tot el dia fora de casa», descriu la presidenta del Jardinet, entitat que es fa càrrec també d’animals de famílies desnonades, que no poden portar els seus gats a la pensió en la qual se’ls reallotja, per exemple, una altra realitat invisible, però gens anecdòtica en un districte com el de Ciutat Vella, en el qual centren la seva feina.

Notícies relacionades

Salvador no jutja les famílies que els escriuen demanant ajuda per donar en adopció la seva mascota, però insisteix en la importància de ser conscients del que significa adoptar un animal. «Ha de ser una decisió molt conscient. Ens estem trobant gats fins i tot comprats a Wallapop. Nosaltres per això fomentem molt l’adopció del gat sènior. Perquè ajudes un animal que ja està aquí i ho necessita, i a més saps que no viurà tants anys com un gat nadó», prossegueix.

Amb els gats, durant la Covid, ha passat com amb les bicis. Un ‘boom’ durant el confinament però després... ¿on han quedat moltes d’aquestes bicis comprades quan pensàvem que tot sortiria bé? El problema, és clar, és que un gat no és una bici que pots revendre a Wallapop. «No es fa prou pedagogia sobre la venda d’animals. Si es gravés amb un impost que beneficiés les protectores la venda d’animals, segurament no es vendrien com es venen. Compartir la vida amb un animal ha de ser una decisió molt pensada. El tindràs amb tu 15 anys», conclou.

Temes:

Gats