Bars de Barcelona que no han guanyat terrassa denuncien greuges comparatius

Els afectats no estan sols, hi ha altres desenes d’expedients rebutjats per causes diverses. Però en aquests casos coincideixen a reivindicar que les seves ubicacions compten amb prou espai sense provocar conseqüències negatives a l’entorn ni el veïnat. Entre els quals figuren sobretot punts de Ciutat Vella i Gràcia, on abunden les petites places. La llista d’operadors en peu de guerra inclou eixos com la plaça de la Virreina, de la Vila, de Lesseps, de Sant Miquel, el passeig del Born o la plaça Masadas (Sant Andreu), entre d’altres.

El Gremi de Restauració de Barcelona, com a instigador i negociador amb l’ajuntament (durant més d’un any) de cara a l’aprovació de casos inicialment descartats, rebutja negatives que en alguns casos veuen «contradictòries» amb la filosofia del decret d’autoritzacions extraordinàries. Emfatitzen que el govern municipal de Colau estava disposat a les «barres i barrils» com a solució fins i tot per als carrers més estrets, mentre que ara bloquegen casos que semblen més «polítics» que objectius. Per a Roger Pallarols, director general de la patronal, «la ciutat hauria de culminar una mesura positiva que ha sigut molt important per a la supervivència del sector a la ciutat».

Per acabar-ho d’adobar, lamenta que emplaçaments on s’han descartat les terrasses, com el passeig del Born, es converteixin cada cap de setmana en pastura del ‘botellon’, en absència de taules regulades. Aquesta sensació comparteixen empresaris de la zona com els titulars del Bar El Born i La Pizza del Born, cansats de resistir amb un aforament interior mínim (un terç de les seves taules per complir els aforaments i distàncies) mentre cada setmana es produeixen concentracions de joves que consumeixen alcohol sense control. Assegura que han invertit 2.000 euros en serveis d’enginyeria per presentar les seves propostes (sol·liciten una taula per cada 1,5 metres de façana de negoci) i després de mesos d’espera han rebut una breu negativa en la qual l’ajuntament els argumenta que es tracta d’espai «destinat a altres usos». «Paguem lloguers altíssims i molts impostos, tenim dret a tenir terrasses com altres negocis», insisteixen.

Revisions infructuoses

La resposta de l’àrea d’Urbanisme, que ha buscat «la màxima flexibilitat» per beneir sol·licituds, és que l’última paraula en les revisions l’han tingut tècnics al costat dels districtes. Han decidit tenint en compte premisses conformes «les característiques de cada espai». Entre aquestes, la intensitat d’ús, el soroll i la convivència veïnal o l’accessibilitat. Al passeig del Born, els 11 sol·licitants han topat amb una negativa per «la gran afluència de persones que hi ha en l’entorn, especialment de nit, i les molèsties veïnals que això genera», així com les zones de càrrega i descàrrega per a comerços del nucli antic, puntualitzen les mateixes fonts.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

En altres ocasions, el que no s’ha aconseguit ha sigut créixer en taules. La plaça de la Virreina, amb tres terrasses de 12 taules en uns 2.500 metres quadrats –argüeix un dels seus operadors– té capacitat per assumir dues taules més per bar sense generar saturació. «Als carrers de l’entorn s’han donat llicències, que veiem bé, però no s’entén que hi hagi més competència i no tinguem oportunitat de guanyar més d’espai exterior en aquesta situació». La seva denegació formal s’atribueix a qüestió d’«accessibilitat i seguretat», es queixa.

Per a Jordi Gaya, del Grup l’Empanat, a la plaça de Masadas, cada taula significa supervivència i salvar llocs de treball. Sis dels set negocis de l’enclavament (amb sis taules, la majoria) van demanar una ampliació que no han aconseguit per raons vinculades a la convivència veïnal, relata. Està perplex perquè considera que sempre han acatat horaris i estat integrats a la vida del barri. «El cap de setmana hi ha cua per poder seure, seria el moment de donar aire als negocis que tan malament ho han passat», insisteix, mentre fa càbales per tornar els crèdits ICO que van demanar per no tancar els seus negocis.