Barcelonejant

Humor, llibertat i sostenibilitat

L’estrena de l’exposició sobre la trajectòria del grup Tricicle confirma que sense polítics s’inaugura millor

Es llegeix en minuts

El vicepresident del Govern de la Generalitat en funcions de president havia anunciat la seva presència a l’acte inaugural de l’exposició del Tricicle que dilluns es va celebrar al Palau Robert. No es va presentar i ningú el va trobar a faltar. L’excusa és que estava negociant. Ell s’ho va perdre. Riure sempre va bé i, a més, hauria sortit a totes les fotos al costat de tres de les persones més estimades d’aquest país.

El seu lloc el va ocupar la consellera de Cultura, Àngels Ponsa, de qui bona part de la gent de la cultura en parla bé. Potser és perquè va al gra i no s’enrotlla en els seus discursos inaugurals. L’acte va ser emotiu i ple d’agraïments per part de Carles Sans, Joan Gracia i Paco Mir. Va dir Paco que quan va començar en això, ja fa 40 anys, un dels seus objectius era poder conèixer Joan Manuel Serrat. Doncs gràcies a l’exitosa carrera de Tricicle, no només va aconseguir conèixer el cantautor, si no que forma part del grup d’amistats dels tres actors. I, clar, allà estava Serrat preocupat pel seu Barça. Diu que aquest any està patint com mai i així l’hi explicava al capità del Barça, Carles Puyol. A Serrat, per cert, ara que està de moda això de la ‘Llibertat’, ja va sent hora que aquí li facin una exposició, un homenatge o una infinitat d’homenatges. Personatges com ell han fet més per la llibertat que molts dels que ara s’omplen la boca amb aquesta paraula.

L’empremta de Tusquets

No va voler perdre’s tampoc l’exposició el veterà arquitecte, dissenyador i pintor Òscar Tusquets que acaba de publicar llibre sota el provocador títol de ‘Viure no és tan divertit, i envellir, un conyàs’. Tusquets, que el mes que ve complirà 80 anys i està de tornada de tot, és de les poques persones que pot presumir d’haver passejat per la Cinquena Avinguda de Nova York amb Salvador Dalí a sobre d’un Cadillac.

Joan Manuel Serrat i Òscar Tusquets / El Periódico

Un altre dels que no va passar desapercebut va ser l’actor Pep Cruz que aquests dies ha sigut més protagonista per la seva polèmica amb els lavabos que per la seva brillant i densa carrera teatral. Ja ho saben, a Pep Cruz, estant una tarda de compres en un supermercat Sorli de Barcelona, li van venir ganes d’anar al bany i no el van deixar. Ho va denunciar en un tuit i l’han entrevistat a tot Espanya. Va ser un error i Sorli ja li ha demanat disculpes així que Cruz continua comprant allà el seu vi preferit, el Pere Camps Merlot.

Mascó i Lorenzo, actrius per un dia

No van faltar les sempre elegants Judit Mascó i Vanesa Lorenzo, que van demostrar tenir bons dots per l’humor participant a l’enginyós número virtual de l’exposició. Vam veure l’interiorista xilè establert a Barcelona Jaime Beriestain, que tenia la millor botiga-cafè de la ciutat al carrer Pau Claris de Barcelona i que la Covid es va carregar o l’actor José Corbacho que ahir a la nit va actuar a Lleida amb el seu espectacle ‘Ante todo mucha calma’. Un monòleg en el qual la gent es passa una hora i mitja sense parar de riure mentre Corbacho explica coses quotidianes. De fet, alguns dels qui se’l van creuar pel passeig de Gràcia encara riuen al veure’l amb aquesta mascareta amb nas inclòs que els tricicles es van inventar per a l’acte.

Doncs això, que els Tricicle tenen molts i bons amics, que no es va trobar a faltar ningú i que l’exposició val molt la pena. El comissari i ideòleg d’aquesta mostra que repassa la vida de Sans, Gracia i Mir és l’arquitecte, dissenyador i col·laborador d’aquest diari, Juli Capella, i que dilluns va rebre tants elogis com els tres actors.

Notícies relacionades

Roba sostenible feta a BCN

Va ser aquell mateix dia, arribant al Palau Robert, que al carrer de Sèneca vaig observar que havien obert un taller tèxtil. Des de l’exterior es veu la maquinària, es diu Cus i es tracta d’un projecte de roba sostenible, produït 100% de manera local i que col·labora amb tallers socials en determinades fases de la producció. En definitiva, moda ecològica però atractiva. La dissenyadora es diu Adriana Zalacaín, va estudiar Ciències Polítiques, dedicant una gran vinculació per les causes socials fins que va decidir deixar-ho tot per aquest projecte tan personal de moda. Em temo que va encertar.