El desnonament del gimnàs social Sant Pau continua vigent... com centenars més durant la pandèmia

L’última setmana del mes d’abril ha començat amb la imatge dels Mossos d’Esquadra executant un desnonament d’una família amb dues criatures de la que havia sigut la seva llar durant més de dos anys. «El tercer desnonament sense notificar al barri en una setmana», destaca una portaveu del Sindicat de Barri del Poble-sec, entitat que ha fet públics els fets. És a dir, que malgrat que sí que hi havia una ordre judicial, l’advocat d’ofici no ho havia comunicat a la família, aclareix l’activista pel dret a la vivenda, que coincideix amb militants provivenda d’altres barris que els desnonaments que s’estan executant durant l’estat d’alarma compten amb més presència policial. «Hi ha menys desnonaments, perquè alguns sí que es paren amb la moratòria, però els que s’arriben a produir sembla que tinguin la consigna que s’han d’executar sí o sí», assenyalen diverses veus en una setmana que es preveu intensa per a la lluita pel dret a la vivenda, ja que aquest divendres hi ha previstos 11 desnonaments a Ciutat Vella i, ara com ara, segueix vigent el desnonament del gimnàs social Sant Pau, al Raval, equipament que s’ha convertit en empara de les persones sense llar.

A quatre dies per a la data assenyalada –el 30 d’abril– continua vigent el desnonament del gimnàs social Sant Pau, espai que durant la pandèmia s’ha convertit en punt de referència per a les persones sense llar de tota la ciutat. Malgrat la intensa campanya elaborada pel gimnàs per defensar l’espai, el projecte social del qual té unes arrels profundes, ara com ara l’ordre judicial de desallotjament per a aquest divendres continua vigent. A més, és el dia en què acaba el conveni amb l’Ajuntament de Barcelona perquè el gimnàs ofereixi el servei de dutxes per a persones sense llar, un servei que des del gimnàs asseguren que continuaran oferint el dia 1 de maig, «amb conveni o sense, nosaltres no deixarem ningú penjat». Fa mesos que l’Ajuntament de Barcelona, per la seva banda, negocia amb la propietat la compra de l’edifici, a la ronda de Sant Pau, en l’estratègica frontera entre el Raval i Sant Antoni. Segons assegurava fa uns dies el regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, la quantitat que ofereix el consistori, 9,5 milions, és «un preu de mercat» i no estan disposats a oferir més. El valor –el material, l’immaterial és obvi– de l’edifici no està només a l’actual gimnàs (la piscina del qual és la més antiga de la ciutat), sinó en tot el que es pot construir a sobre del gimnàs.

Durant aquest any el Sant Pau ha acollit més de 2.500 persones a les quals ha entregat 40.000 menjars i ha ofert 55.000 dutxes i canvis de roba. Unes 2.500 persones que, insisteixen des del Sant Pau i és un fet objectiu, quedarien desprotegides si s’efectués el desallotjament aquest divendres, ja que l’ajuntament no disposa de la infraestructura per cobrir la feina que estan fent des del gimnàs.

A més del del gimnàs, només al Raval aquest divendres hi ha 11 desnonaments més previstos de famílies vulnerables a Ciutat Vella, sis al Raval. «De la nostra assemblea, en tenim tres. Dos són de grans forquilles, malgrat la moratòria; i en dos hi ha menors implicats», repassa Anna Moreno, membre de Raval Rebel, que recorda que aquest mateix dilluns en tenien un de la Sareb –el banc dolent– que es va ajornar, després de la pressió veïnal, als jutjats divendres.

Notícies relacionades

La restitució del Tramvia Blau viu l’enèsim retard

El pla municipal destaca acabar la Via Laietana i la Rambla

Fonts del consistori apunten que aquests 11 desnonaments encara convocats a Ciutat Vella són menys dels programats inicialment i que «aquesta xifra pot continuar baixant, ja que la mediació municipal continua fins a l’últim moment». «El 80% de les ordres de desnonament de famílies vulnerables se suspenen abans d’arribar a porta per la mediació prèvia», destaquen des de la Unitat Antidesnonaments del consistori.

«Malgrat moratòries diverses i l’estat alarma, la mitjana d’entre 20 i 30 desnonaments previstos a Ciutat Vella cada setmana s’ha mantingut. Són necessàries solucions a llarg termini, perquè tot i que paris un desnonament una, dues, tres i quatre vegades, a la cinquena s’executa. Els ajornaments donen aire a les famílies, però han d’anar acompanyats de mesures estructurals. La taula d’emergència no para de créixer, perquè podem allargar els processos, però al final les famílies acaben al carrer», conclou des de Resistim el Gòtic Martí Cusó.