Detectat un alt nivell de residus a la platja de la Mar Bella de Barcelona

L’estudi SILMAR –Xarxa de Seguiment Ibèric del Litoral Marí– ha evidenciat els nivells de contaminació de la platja de la Mar Bella de Barcelona. Segons aquesta investigació, els resultats estableixen que existeix una mitjana de 1.779,4 residus de menys d’un mil·límetre per cada metre quadrat de platja. Unes dades que li atorguen una puntuació de 6 sobre 10.

Després d’una llarga anàlisi, la investigació ha determinat que el 70% d’aquests residus és vidre, el 12% són plàstics o microplàstics i l’11% es tracta de matèria orgànica.

Els principals punts d’observació de l’estudi han sigut la greu afectació de la zona sota la freqüentació humana i la voluntat política i social, així com la inversió que se li dedica a la conservació marítima. Després de l’anàlisi, la puntuació final ha sigut de 6.

260 espècies marines a Mar Bella

A més, el projecte estudia la presència de les diferents espècies marines existents i del seu estat biològic, determinant la biodiversitat de la zona i la seva qualitat ecològica a partir d’espècies bioindicadores.

«Actualment, a l’estació de la Mar Bella s’han arribat a determinar un total de 260 espècies marines», afirma el biòleg marí i director de la Fundació RAED, Miquel Ventura.

El projecte està format per una xarxa d’estacions marines repartides per diferents zones del Mediterrani espanyol (Catalunya, les Balears i el País Valencià) que són adoptades per empreses, ajuntaments i grups de voluntaris.

Zones marines sense vida

Quant al to verdós de l’aigua de la platja de la Mar Bella, aquest estudi afirma que la causa d’això són les restes de detergents i fertilitzants rics en nitrogen que els productors agrícoles llancen al riu Besòs. Els residus acaben en aigües subterrànies o als col·lectors de les depuradores que són abocats directament al mar. Això provoca el creixement massiu d’algues que acaben consumint l’oxigen de l’aigua i generant zones marines sense vida.

Durant l’estudi s’han recollit de la vora mostres de microplàstics que se solen acumular al mar i provoquen la mort dels organisme marins que els consumeixen.

La Directiva UE 2019/904 sobre l’ús i gestió del plàstic presenta noves mesures per prohibir els plàstics d’un sol ús a la zona del Mediterrani. A Espanya, el Consell de Ministres va aprovar el 2020 un impost sobre els envasos de plàstic no reutilitzables per reduir el seu ús.

A part de la contaminació, el projecte SILMAR també ha observat la capacitat d’aquesta platja per recuperar-se de l’acció social. Malgrat que l’impacte sobre l’entorn causat per l’ésser humà s’ha vist reduït a causa del confinament, l’empremta ecològica de la ciutat de Barcelona es manté entre 7,6 i 7,8 hectàrees per persones i any, unes xifres molt millorables i que doblen la mitjana espanyola, que se situa en 4.

Futurs projectes per la biodiversitat

Notícies relacionades

¿Ets incapaç d’imaginar una platja o recordar una foto? Tens afantasia, ceguesa de ment:

Després del temporal Ciarán: ¿per què unes platges guanyen sorra i d’altres desapareixen?

La Convenció sobre la Diversitat Biològica també treballarà durant els pròxims tres anys en la protecció de la natura amb l’objectiu de frenar la pèrdua de la biodiversitat i crear noves àrees marines protegides. Per a això, SILMAR ha reclamat una millora de les polítiques de protecció així com dels recursos econòmics.

Per aquesta raó, el projecte SILMAR ha posat en marxa un pla d’acció amb l’objectiu d’ampliar la seva investigació i sensibilitzar la societat sobre la importància de fer un consum responsable tant en el mar com en la seva vida quotidiana.