L’Ajuntament de Barcelona tanca el 2020 amb un dèficit de 49,2 milions d’euros

L’Ajuntament de Barcelona tanca l’exercici pressupostari 2020 amb un dèficit de 49,2 milions d’euros i un deute de 800 milions, en un any marcat per la pandèmia i la creació d’un fons Covid de 90 milions per fer front a l’emergència social i de reactivació econòmica de la ciutat. Uns números molt diferents dels de l’exercici 2019, any prepandèmic, que el consistori va aconseguir un superàvit de 64,7 milions d’euros, i d’exercicis anteriors; de fet, cal remuntar-se fins al 2010 i 2011 per trobar saldos negatius (300 i 398 milions, respectivament).

Malgrat els números, es tracta d’un exercici positiu tenint en compte els estralls del coronavirus. Vist el que ha passat i tenint en compte que el consistori tenia com a hipòtesi poder arribar a generar fins a 150 milions de dèficit, la xifra final manté «satisfet» l’ajuntament, segons el parer de Jordi Martí, regidor d’Economia i Pressupostos. «Ens hem gastat una part de les reserves però encara ens en queden per poder fer front a noves necessitats futures», assegura. I és que aquests 50 milions se saldaran amb els romanents municipals (150 milions d’estalvi que són la suma dels superàvits d’anys anteriors) sense haver d’augmentar el deute, que es manté en 800 milions, una xifra similar als últims cinc exercicis i molt per sota del 60% sobre els ingressos corrents (37,73%).

Nous objectius

Cert alleujament pel tancament de l’any i una advertència: no es remata el pressupost de 3.000 milions d’euros aprovat en el seu moment al plenari, sinó la modificació pressupostària que es va fer el juliol per imperatius de la Covid-19. Llavors, en plena pandèmia, va caldre sumar als objectius inicials (combatre la desigualtat i l’emergència climàtica), fer front a les necessitats sanitàries i la reactivació econòmica, i la reducció de distància a l’espai públic. Es van modificar partides i previsions d’ingressos i despeses, a més d’aprovar un fons de 90 milions per parar el cop de la Covid. Un tancament molt diferent del previst.

El dèficit –al que falta sumar el generat per les empreses municipals encara en procés de balanç– sorgeix de la diferència entre ingressos i despeses. Al primer capítol, el consistori va preveure a la modificació pressupostària una caiguda de 342 milions d’euros dels ingressos no financers que finalment s’ha quedat només en 218 milions menys, gràcies, en part, a les aportacions de l’Estat que han sigut superiors a les esperades (vuit milions més del pressupostat) i a 16 milions arribats des de la Generalitat. En el capítol de despeses, s’ha mantingut en gran manera el pressupostat en personal i serveis públics, i s’ha retallat en inversions, que s’han quedat en 315 milions davant els 512 computats inicialment. Les actuacions no fetes s’han traslladat al 2021.

Pagament a proveïdors

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Pel que fa l’execució pressupostària, l’any es tanca amb un 96% referent a la despesa corrent i un 96,5% en inversió, «dades molt altes», afirma Martí, que destaca també la mitjana de pagament als proveïdors: 22,8 dies, una setmana menys del que obliga la llei. I referent a l’estalvi brut, la diferència entre ingressos i despesa corrent, ha sigut d’un 10,3% a causa de la reducció de les inversions i per sota del 15% recomanable i habitual durant els últims anys al consistori.

Amb tot, Martí considera que s’han acabat tancant «uns resultats que són més que positius per a la salut econòmica i financera de l’ajuntament, i que permeten gastar els 3.200 milions pressupostats per al 2021 com era previst».