La Barcelona felina

La cita és al moll de Llevant. Perquè se situïn, imaginin que van a l’Hotel W i que a l’última rotonda, quan tenen l’edifici en forma d’espelma a l’esquerra, segueixen recte, molt a prop del lloc en el qual els impulsors de l’Hermitage volen i no poden instal·lar el museu franquícia amb seu a Sant Petersburg. Reben Magda, Patricia i Carolina, de l’associació Barcelona Gat i Gos, a més d’una quinzena de gats que porten una bona estona esperant que s’obrin les llaunes de menjar. A pocs metres, treballadors d’empreses de reparació i restauració d’embarcacions. Curiós que, malgrat els avenços tecnològics, molts dels barcos que traginen se sostinguin amb troncs.

Expulsions forçades

A la zona portuària, explica la Magda, van arribar a fer-se barbaritats. Com posar menjar al celler obert d’un barco amarrat amb destinació a Sud-àfrica i tancar-lo quan els gats eren dins. I bon viatge. O, directament, matar-los de maneres que no val la pena detallar. Afortunadament, les coses han canviat molt. «Estem molt contentes amb el port, s’han portat de meravella i s’han adonat que les colònies són la millor manera de controlar el tema», exposa Carolina. Aquí, al moll de Llevant, amb unes vistes espectaculars de Barcelona i Montjuïc, els gats disposen d’una escullera plena d’espais on descansar. L’entitat té una petita caseta on guarda el menjar, medicines, mantes... Hi ha també una petita gàbia exterior per aïllar gats que requereixen d’una atenció especial.

La Patrícia és l’encarregada de l’aliment. «Malgrat ser de carrer, ja ens coneixen i ens han agafat confiança. S’acosten, mengen i se’n van a prendre el sol o a descansar una altra vegada». Són territorials i ganduls a parts iguals. Mentre endrapen, a uns 20 metres, sota d’un iot, esperen tres o quatre forasters que han saltat la tanca del moll. No s’atreveixen a acostar-s’hi perquè són a casa aliena. Si ho fessin, la reacció dels veïns no seria de concòrdia i benvinguda. A les colònies només hi ha exemplars adults. Al formar-la, es treu del carrer els gats petits, que es donen en adopció. Als grans se’ls esterilitza, se’ls cura i se’ls torna a la comunitat.

El Litio, l’excepció felina

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Potser recorden la història del Litio, el linx ibèric que va viatjar des de Portugal fins a Catalunya travessant mig Espanya. Un aventurer, l’Indiana Jones dels felins. Una autèntica ‘rara avis’, ja que aquesta espècie és més aviat propietària, poc amant del desconegut. D’allà l’èxit de les colònies: quan estan bé en un lloc, allà es queden. Barcelona Gat i Gos gestiona també barris de gats a la Zona Franca. La relació amb el consorci, com passa amb el port, és fantàstica. Tot facilitats, a excepció d’alguna empresa en què encara costa que entenguin que és millor conviure-hi que intentar combatre. Aquesta tasca, la de convèncer i obligar a cuidar els gats perquè així ho dicta la llei de protecció dels animals aprovada pel Parlament el 2008, hauria de recaure en l’ajuntament. Però no, les prop de 700 colònies les gestionen entitats sense ànim de lucre. Amb subvenció municipal, cert. Però elles volen més reconeixement.

No hi ha concurs públic per a un servei regulat per llei. La normativa estableix que el consistori «ha de fer-se càrrec dels animals abandonats o perduts fins que siguin recuperats, cedits, o si es dona el caos, sacrificats». Podria pensar-se que la captura sí que recau en mans privades. Tampoc. Article 19 de la mateixa llei: correspon als ajuntament la captura de gossos, gats o fures salvatges per mètode d’immobilització a distància». Més endavant, és cert, estipula que aquestes tasques poden derivar-se en terceres persones, com és el cas. «El que ens molesta –afirma Magda– és que sembli que ens estan fent un favor, quan és al contrari». S’han plantejat més d’una vegada deixar de gestionar les colònies perquè es descontrolin i que l’ajuntament mogui fitxa. Però ho descarten perquè els plats trencats els pagarien els gats. «Em fa molta gràcia allò de ‘Barcelona, ciutat amiga dels animals.’ Ho és, sí, però per delegació...».