Estafa a taxistes de Barcelona amb falses assegurances

El taxista Carlos Rodríguez va veure un anunci en què V. R. M. oferia pòlisses d’assegurança a 1.200 euros, quan l’habitual és de 3.000 euros per a aquest sector. L’agost del 2020, va fer una reserva a través del denunciat en una important companyia asseguradora, pensant que els tràmits eren legals. El contracte havia d’entrar en vigor el 18 de setembre, però els papers no li arribaven. V. R. M. li donava llargues, fins i tot per enviar-li un rebut de l’ingrés que havia realitzat al seu compte bancari en concepte de reserva. «Quan me’l va enviar, no apareixia cap dada seva, tot i que, al final, ho vaig aconseguir», recorda.

Fins al 18 de setembre, amb l’assegurança antiga ja caducada, no va rebre cap paper amb el suposat número de pòlissa. Semblava que tot estava arreglat, però no era així. Al cap de dos dies, el Carlos va sol·licitar l’assistència d’una grua perquè havien punxat una roda. Però es va emportar una sorpresa: la companyia asseguradora li va comunicar que no figurava com a client i que, per tant, no cobria l’imprevist. L’enuig va ser majúscul. Tot i així, V.R.M. li va continuar donant falses expectatives sobre la seva pòlissa, argumentant que la situació era «normal», que els tràmits es demoren 24 hores i que fins aquell dilluns 21 de setembre no tindria les seves dades d’assistència.

La pòlissa d’una dona

Tot mentida. El número de la seva matrícula no apareixia als registres de la companyia d’assegurances, segons li va explicar el gerent d’una de les seves oficines. El número de la pòlissa que li indicava V. R. M., a més, pertanyia a una dona amb cotxe privat. I la rematada: el corredor d’assegurances no apareixia com a assessor seu, malgrat que feia servir el seu nom. Després de dos dies trucant al denunciant sense rebre resposta, Rodríguez, davant la necessitat de treballar amb el seu vehicle, va contractar una altra assegurança. A l’insistir, V. R. M. va acabar tornant a aquest taxista els 350 euros, alhora que li enviava aquest missatge «Jo t’he pagat, oblida’t de tot».

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Amb aquesta pràctica, segons l’advocat que defensa els taxistes estafats, Javier Benito, del despatx Vosseler, V. R. M. va enganyar diversos professionals del volant, tot i que no era l’únic mètode. A d’altres els oferia preus econòmics aparentment durant tot un any d’assegurança, quan en realitat era només per tres o sis mesos. Quan acabava aquell termini, la víctima rebia una comunicació de la companyia d’assegurances reclamant-li els següents terminis. Per exemple,el David, un altre taxista, va contractar una assegurança de 1.300 euros. Després de pagar un avançament de 543 euros, va rebre una pòlissa i es va adonar que el cobrament era trimestral i amb menys prestacions de les previstes. 

La denúncia exposa que V. R. M. té un currículum professional que «ofereix la garantia necessària per crear una expectativa d’un bon negoci, produint prou engany» perquè el grup de taxistes estafats «creguessin que contractant aquest servei la seva inversió seria segura i fiable». Sobretot, quan el sospitós «oferia condicions a les seves pòlisses molt atractives, tenint en compte, també, de l’elevat cost» que suposa una assegurança d’un taxi a causa de la gran quantitat d’hores diàries que circula. En la documentació que enviava als xòfers, V. R. M. utilitzava el nom de la companyia asseguradora.