El camí de la regularització

  • 150 migrants de Barcelona participen en programes d’inserció laboral per obtenir permisos de residència i treball.

  • L’ajuntament de BCN subvenciona la contractació de persones en situació irregular amb entitats del tercer sector

  • Les ofertes d’ocupació, articulades a través de BCN Activa, reverteixen en la ciutat i també s’ofereixen formacions específiques als beneficiaris

3
Es llegeix en minuts

La Silvia va emigrar a Espanya des del Salvador per motius econòmics i d’inseguretat. «Una banda va assassinar el meu germà», contesta al ser preguntada pel motiu de la seva marxa. Durant una dècada, confessa la salvadorenca, ha sobreviscut a base de «treballar de cangur, de dona de fer feines o de cuidadora», però no va ser fins al mes de desembre passat quan, per fi, va poder començar a regularitzar la seva situació legal.

Ara la Silvia forma part de la vintena de beneficiaris del programa Arrela’t, un conveni entre la Fundació Formació i Treball, l’Ajuntament de Barcelona i BCN Activa, l’objectiu del qual és que «les persones migrades obtinguin els papers a través de la inserció laboral», explica Enric Falcó, cap de serveis de la Fundació Formació i Treball. I és que tenir una nòmina legal ho significa tot, no només per obtenir el NIE, sinó també per apuntar-se a la Seguretat Social, llogar un pis o una habitació i tenir un compte bancari.

El programa Arrela’t permet contractar, a jornada completa i durant un any, un grup de migrants en situació irregular, derivats a través de l’entitat BCN Activa. «A la fundació analitzem els seus perfils i els destinem a diferents equips de treball segons les seves aptituds, formació o coneixements de l’idioma», comenta Falcó. «Aquest és l’equip forestal», afegeix, assenyalant la Silvia i el seu company Abdellatif, un jove marroquí que va estar vivint al carrer durant vuit mesos.

L’equip forestal, format per sis treballadors, s’ocupa de podar i desbrossar la muntanya de Montjuïc. «D’aquesta manera, la iniciativa també reverteix en el territori», expressa el regidor de Drets de Ciutadania de l’Ajuntament de Barcelona, Marc Serra. Així, proveïts amb l’equipament protector, de taronja llampant, i armats amb una desbrossadora elèctrica, els nous empleats poden la vegetació per evitar incendis, millorar la seguretat ciutadana i eliminar plantes invasores. Tot això sota les directrius de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona.

Altres convenis

El programa Arrela’t no és l’únic que permetrà la regularització de persones migrades a través de la inserció laboral. Aquest any, l’Ajuntament de Barcelona ha firmat tres convenis més amb entitats del tercer sector.

«Hem renovat l’acord amb la cooperativa Diomcoop, de la qual es beneficien 13 usuaris; tenim un altre conveni amb l’associació especialitzada en la recollida de ferralla, Andròmines, per a la inserció de cinc membres; i amb l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona s’ha creat un projecte propi per reforçar l’atenció a persones sense papers perquè puguin formar-se en economia social i solidària», resumeix el regidor Marc Serra.

En total es podran regularitzar uns 150 migrants, sumant tots els convenis juntament amb els plans d’ocupació propis de BCN Activa. El finançament del consistori prové del pla de xoc de drets socials aprovat durant la pandèmia.

Tràmits complicats

Regularitzar la situació legal a Espanya no és tasca fàcil. En termes generals, es necessita estar empadronat un mínim de tres anys i tenir un contracte laboral anual, que és complicat obtenir. «Per això molts es veuen obligats a comprar-ne un de fals al mercat negre», lamenta Serra. «Des de l’ajuntament denunciem aquesta situació i exigim que es modifiqui el decret de la llei d’estrangeria que estipula el requisit d’un contracte laboral anual», afegeix.

Notícies relacionades

Amb una nòmina legal d’un any s’adquireix el permís de residència i treball, que haurà de ser renovat fins a tres vegades. «Per a la renovació es necessita haver cotitzat un mínim de sis mesos», afegeix el regidor. Per això, explica, «és tan important la formació», un requisit obligatori als convenis que s’han firmat amb les entitats del Tercer Sector.

«Nosaltres formem els usuaris en l’activitat que desenvoluparan, en àmbit tècnic i professional, així com en altres formacions transversals perquè obtinguin els coneixements per entrar al mercat laboral convencional», conclou Enric Falcó. I, de moment, tant la Silvia com l’Abdellatif confessen estar «encantats» i «molt agraïts» per l’oportunitat.