Es traspassa restaurant a Barcelona

A falta de dades objectives, experts del sector calculen que gairebé un terç de negocis d’hostaleria no tornaran a obrir després de la pandèmia, tot i que el Gremi de Restauració de Barcelona estima que aquesta xifra és vigent en el dia d’avui, però que en pròxims mesos podrien fins i tot quedar només la meitat dels que hi havia fa un any, que eren alguna cosa més de 9.000. El panorama és desolador en un sector castigat tant durant el confinament sanitari, com per les consecutives restriccions, que en el cas de Catalunya han sigut especialment dures per a l’hostaleria. Sense oblidar l’extinció del turisme i el descens del consum local, molt afectat per ertos i tancaments d’empreses.

A més, al sector immobiliari incideixen que plou sobre mullat, perquè tot i que Barcelona venia d’una bona sortida de la crisi del 2008 «gràcies a la potència del turisme», que va disparar la inversió en hostaleria el 2015 i el 2016, després va viure tres anys «dolents» principalment per les traves municipals a aquests negocis i al turisme, i els conflictes derivats del procés, opina Francisco de Haro, responsable comercial de DHB Inversions. Se sumen, doncs, un menor interès per obrir nous establiments a la ciutat –davant les facilitats en urbs com Madrid–, juntament amb la caiguda en picat de la facturació al llarg de l’any de la pandèmia. Com a resultat, molts petits operadors han optat per abaixar la persiana abans de continuar perdent diners, relata, i altres de més grans «no tenen més remei que aguantar, tot i que la seva tresoreria és cada vegada pitjor».

Vendre el negoci per la meitat o menys

«Un client em va trucar i em va dir ‘aquest local valia 1,5 milions, però si el vens per 750.000 euros, endavant’», afegeix, il·lustrant la greu situació que viuen molts restauradors. Ara disposa d’un 30 a un 40% més d’oferta, però aconsella a la majoria dels que el consulten «aguantar uns mesos». La demanda és tan baixa que cal «malvendre» el negoci o oblidar-se d’aconseguir un traspàs, ja que la majoria d’establiments es regenten de lloguer i l’habitual fins ara era traspassar-los amb llicència a bon preu al deixar l’activitat. Una cosa que és cada vegada més difícil, ja que molts «les cedeixen a canvi de deute», explica Javier Sánchez, director de JS Brokers, especialitzada en hostaleria. L’expert vaticina a curt termini moltes fallides i concursos de creditors, perquè, a més, el sector ha tingut pocs ajuts. «Alguns restauradors aprofiten també per prejubilar-se», mentre que de l’altre bàndol, els potencials inversors «esperen gangues» o tanquen tractes a un terç del seu valor previ, relata, després d’haver crescut la seva cartera disponible entorn d’un 25%.

En aquest marc, els alts lloguers han asfixiat –mentre el Govern no va intervenir via decret– infinitat d’empresaris al centre de la ciutat, sembrat de tancaments, destaca Manuel Olaya, d’Inmo Olaya, una de les agències amb més actius d’aquest àmbit a Barcelona. Així ho reflecteix el seu portal. Amb una llarga trajectòria tant en l’hostaleria com en el ram immobiliari, dibuixa un horitzó del qual hauran desaparegut els operadors que «no eren professionals de la restauració», sinó que simplement van provar fortuna en un moment en què semblava haver-hi negoci per a tothom. Malgrat contemplar l’allau de tancaments, creu que és qüestió de mesos tornar a veure «un raig de sol» en forma de reactivació. «Barcelona és una ciutat viva i els preus s’hauran ajustat i hi haurà interès per tornar al centre», defensa, «quan s’obrin els hotels i tornin els barcos», com a signe de normalitat. Adverteix també d’un canvi de tendència a inversions més senzilles, com els ‘coworkings’ de cuina per a ‘delivery’, en grans espais, on s’estan firmant contractes.

Anys per tornar a la situació precovid-19

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Aquesta esperança és encara molt lleu per a la patronal del sector. El seu director, Roger Pallarols, creu que la «pèrdua de valor dels negocis» reflecteix el daltabaix del sector, que a Catalunya («el Govern no veu que és més eficient evitar tancaments que optar per futures inversions») ha jugat en desavantatge respecte a urbs com València o Madrid. «Veiem un escenari d’uns dos anys amb moltes persianes tancades fins que es vagi recuperant, i possiblement faci falta una dècada per tornar al nivell d’activitat anterior», vaticina.

Alguns afectats que tancaran per sempre aquest gener prefereixen no ser identificats perquè hi ha treballadors en erto que no «ho saben encara». «Això és duríssim, però no podem continuar així a costa de cremar tots els estalvis», es lamenta un a Ciutat Vella.