Pla estratègic de cara al 2030

Barcelona i el seu entorn aspiren a aixecar 100.000 pisos socials en 10 anys

  • La regió metropolitana espera rebre 15.000 dels 140.000 que el fons europeu de recuperació reserva per a Espanya
  • Colau promet una mirada global que tingui en compte les necessitats dels 164 municipis on viuen 5,1 milions de persones
3
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Deu anys després de la recuperació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), la gran ciutat amplia el seu focus fins als 164 municipis de set comarques diferents, amb l’objectiu d’aglutinar esforços i marcar estratègies comunes que incloguin més de cinc milions de persones. Aquest dijous, després que el 22 de juny es presentés la nova aliança supramunicipal, s’ha presentat l’esquema que guiarà el nou pla estratègic de la regió (PEMB), amb la mirada posada al 2030. És aviat per a molta concreció, però sí que han caigut un parell de novetats, com la voluntat que en aquesta dècada s’aixequin prop de 100.000 pisos socials. Per a això i més, s’espera que dels 140.000 milions d’euros del fons europeu promesos a Espanya, a la zona n’arribin prop de 15.000.

Després que el ‘pujolisme’ trossegés a mitjans dels 80 la Corporació Metropolitana, per allò d’anul·lar el poder creixent del denominat cinturó roig de Barcelona (les ciutats en mans dels socialistes), van caldre 23 anys perquè l’entorn de la capital catalana tornés a cobrar forma administrativa gràcies a una nova llei aprovada pel Parlament que va permetre la creació de l’AMB el juliol del 2011. En total, 36 municipis i 3,3 milions d’habitants de les comarques del Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Occidental i Maresme. Ara, en un moment en què es parla del poder creixent de les metròpolis i en què hi ha una carrera de megaciutats (concentracions urbanes de més de 10 milions de persones), Barcelona busca un buit nacional i internacional més gran amb la creació d’aquesta regió metropolitana (de moment, en minúscules fins que tingui forma legal). Amb molts dubtes per resoldre, com qui controlaria l’entitat i com s’evitaria un centralisme més gran, la principal crítica de la resta de localitats. Al juny, de fet, l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, va dir que ja era hora de deixar de ser «el pati de darrere». L’alcaldessa Ada Colau es debia quedar amb la frase, i aquest dijous l’ha portat a col·lació, de manera textual, precisament per prometre que aquesta serà una feina col·lectiva.

«Policèntrica i col·laborativa»

El projecte funcionarà partint de missions temàtiques, vuit en total, que inclouen tot l’imaginable, des del medi ambient fins a la digitalització, passant per la mobilitat, la cultura o la participació. Sona molt bàsic, però darrere hi ha una saberuda anàlisi basada en els postulats de l’economista de l’University College de Londres Mariana Mazzucato, que ha participat de l’acte amb una breu conferència en la qual ha donat per fet que les ciutats aniran esgarrapant cada vegada més poder i influència als estats. La idea és implicar el sector públic i el privat, la ciutadania i els sindicats, les associacions i les cambres de comerç. A tot arreu. Amb la idea de marcar no només una agenda pública, sinó identificar ambicions privades que puguin confluir. «Aquesta nova transformació serà policèntrica i col·laborativa o no serà», ha resumit Colau. A principis del 2022 s’hauria d’aprovar el Compromís Metropolità 2030, i els projectes començaran a desplegar-se durant la primavera del 2022.

«Hi ha hagut un cert centralisme per part de Barcelona que ha utilitzat el territori com a pati del darrere»

Ada Colau

Alcaldessa de Barcelona

Notícies relacionades

Jordi Martí, president de la comissió executiva del PEMB, ha instat a trencar amb un concepte que sempre s’ha associat a l’AMB: les corones metropolitanes. «És hora de parlar d’una ciutat de ciutats amb potencialitats repartides per tot el territori». Potser per allò de donar alguna cosa dolça a la premsa, el també regidor de Presidència i Pressupostos ha avançat algunes idees. Sobre l’increment de pisos socials, ha sigut molt clar: «Calen 100.000 vivendes protegides a tota la regió i les podem fer en aquest període». També s’ha referit al desdoblament de la R3 de Rodalies, l’acabament de la línia 9 del metro, el desenvolupament urbanístic de les tres xemeneies de la desembocadura del Besòs i, en un pla menys concret, la «reconversió del sector de l’automòbil.

Per aconseguir que tots aquests projectes cristal·litzin, i al marge del que destinin l’Estat, el Govern, els consistoris i les entitats supramunicipals, Martí confia també en els fons europeus destinats a la recuperació dels països de la UE. «Si fem una regla de tres i a Espanya li toquen 140.000 milions, a la regió metropolitana haurien d’arribar-ne 15.000 milions».