BARCELONEJANT

Fugir de Catalunya

La plaça és tan desastrosa que sembla feta a posta per creuar molt de pressa cap al Portal de l'Àngel

El lloc té tots els clàssics: gentrificació comercial, urbanisme tàctic i senyores que caminen de pressa

zentauroepp56045255 barcelona 30 11 2020 barceloneando sobre el pas de vianants 201130163321

zentauroepp56045255 barcelona 30 11 2020 barceloneando sobre el pas de vianants 201130163321 / FERRAN NADEU

5
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

És fàcil que si t’atures en els detalls, si pares i observes una bona estona, arribis a la conclusió que la plaça de Catalunya és un autèntic desastre. Perquè està envoltada de carrers amb un evident excés de carrils. Perquè l’ampla vorera de costat mar drena malament l’aigua de la pluja, té sots per tot arreu, un parell de cabines de telèfon que semblen ‘transformers’ de ressaca, una incòmoda parada de bus i l’entrada a un aparcament subterrani amb el mateix aspecte que als anys 70. Perquè la part central és un bolquet de coloms que embogeixen amb qualsevol que es fiqui la mà a la butxaca. Perquè algú va pensar que el nucli moral de la ciutat era un bon lloc per allotjar la parada d’origen i final de l’Aerobús. Perquè no queda cap rastre dels locals que en una determinada època li van donar una mica de gràcia, com el Bar Lemans, el Café Ribas, el Salón Rigat o el Restaurant La Cala. D’acord, sí, queda el Zuric, més per quedar-hi que per prendre-hi alguna cosa. En definitiva, aquest és un lloc històricament mal resolt. Però té, malgrat tantes calamitats, un pas de vianants que podria considerar-se dels més mítics de Barcelona: el que condueix a Portal de l’Àngel, el primer eix comercial que va expulsar el cotxe de les seves entranyes. És l’entrada a Ciutat Vella, però també un tub en què és difícil no tornar a creuar la capa ratllada amb una bossa a les mans. Potser tot és un muntatge: fuig de la plaça, ¡compra!

El pas de vianants des d’El Corte Inglés / ferran nadeu

La seqüència és la següent: 50 segons per als cotxes, 44 per als vianants. Només això donaria per a un ‘Barcelonejant’ sobre qui mana de veritat a la ciutat. Podria escriure’s també sobre el nou perfil d’usuaris. Han desaparegut les maletes i aquell ‘tracatrà’ de les rodes sobre el panot Barcelona que s’havia convertit en la banda sonora dels barris turístics. Amb la mascareta és complicat distingir el nadiu del foraster, però amb la mirada una mica perduda, el caminar més pausat i l’attrezzo n’hi ha prou per caçar el visitant. I no, encara no han tornat. Abunda la joventut que ha quedat per anar de compres, els grups de dones d’entre 55 i 65 anys que els caps de setmana queden per caminar de pressa i que avui han baixat al centre, o les parelles que venen perquè a ell li falta un pijama i a ella, roba interior. També hi ha gent de passada, arquitectes camí de la seva escola, periodistes amb destinació a Sant Jaume. O veïns que tornen a casa, perquè sí, encara hi queden veïns, tot i que al Gòtic hi hagi més llits per a visitants que per a residents. 

El termòmetre, en obres

Es podria parlar de l’urbanisme tàctic de l’entrada nord, amb 15 testos gegants en els quals creixen banians, aromers blancs, ailants i guaiabers, a més dels bancs quadrats de ciment que gelen el darrere. Hi ha una altra cabina destrossada, que té broma, la cosa, perquè a menys de 50 metres hi ha una botiga moderníssima de la mateixa empresa que gestiona aquest telèfon, que exhibeix més grafitis que les trucades que haurà realitzat en un any. També donaria per parlar el termòmetre de 22 metres d’alçària, un més del paisanatge. Instal·lat per l’empresa Cottet el febrer del 1956 a la façana del número 40 de l’avinguda (exacte, el Portal de l’Àngel és una avinguda), està cobert per una lona que abraça tota la finca. L’immoble, construït el 1948 i bàsicament d’oficines, fins que es permeti el contrari, sembla experimentar una reforma integral de què només se salva el comerç dels baixos. 

Hi ha cert merderc de cues per entrar a comprar. Es creuen la del Pull&Bear amb la del Movistar. Algú podria anar a comprar pantalons i sortir amb una tarifa plana nova

Els que han creuat pel pas de vianants, al qual arriben en embut a través dels meandres humans que es formen en funció de l’origen (el metro, la Renfe, passeig de Gràcia o la rambla de Catalunya), es troben al Portal de l’Àngel amb una successió de cues. Primer, per accedir al Banc d’Espanya, on per cert treu el cap, a la part més cap al mar, l’estàtua que explica el nom del lloc, un àngel que reprodueix el custodi del segle XV que estava instal·lat en una capella que va morir amb la caiguda de les muralles de la Barcelona anterior a Cerdà. 

Bona entrada al Portal de l’Àngel, dilluns / ferran nadeu

Notícies relacionades

Després hi ha les fileres per comprar. La línia del Pull&Bear va cap amunt. I la del Movistar Center, cap avall. S’ajuntan sense remei, però sense conflicte. Tot i que pot passar que algú anés a buscar pantalons i hagi sortit amb una nova tarifa plana per al mòbil. A l’H&M, situat a l’edifici eclèctic de Josep Domènech i Estapà que va ser la seu de la Catalana de Gas i Electricitat i ara és això, una botiga de roba, la cua se’n va cap al centre de l’avinguda, cosa que genera no pocs dríblings dels que volen travessar-la. A l’altra banda, la banda Los Boozan Dukes enlluerna amb la seva música: Nova Orleans a les portes d’El Corte Inglés; el petit, perquè l’‘Enterprise’ continua aparcada a la plaça de Catalunya. 

Jardí sobre l’asfalt

Tot això seria ben si el 1973 no s’hagués iniciat la pacificació de l’artèria. Els cotxes pujaven per aquí després de travessar les entranyes del Gòtic i arribar al Portal de l’Àngel a través dels carrers de Cucurulla i Arcs. Succeïa un 13 de desembre i es parlava del jardí que naixia «d’improvís sobre l’asfalt». Eren uns testos gegants de fusta per trencar l’aspecte d’autopista en plena ciutat. Urbanisme tàctic gairebé mig segle abans que aquí es comencés a parlar d’urbanisme tàctic. De com la festa ciutadana va donar pas a la gentrificació del comerç de tota la vida, és un altre dels temes de l’entorn. Hi queda Planelles Donat, que està aquí des del 1929. Venen torrons i dolços artesanals. Algunes de les bosses que creuen de tornada a la ciutat pel pas de vianants porten el seu segell. Ja és gairebé Nadal. I la plaça de Catalunya és un desastre.