Uber prepara la seva tornada a Barcelona

Uber ha fet arribar tota la documentació aquest mateix dimarts a les dependències de l’àrea metropolitana de Barcelona (AMB) per poder operar al més aviat possible. La pilota queda a la teulada de l’ens públic, presidit per l’alcaldessa Ada Colau, que no s’ha caracteritzat precisament per defensar empreses com Uber, Airbnb i Amazon. Malgrat això, la companyia es mostra optimista. El seu director general, Juan Galiardo, ho resumeix d’aquesta manera: «Hem iniciat els tràmits per obrir la nostra aplicació al taxi de Barcelona. Des d’avui, tots els taxistes que ho desitgin poden donar-se d’alta a la plataforma d’Uber. Volem treballar de la mà del sector i les administracions públiques en la recuperació del col·lectiu a Catalunya». El moment, tal com assenyala aquest alt executiu, no és gens gratuït, amb una caiguda de la demanda superior a la patida pel bus o el metro, que ha perdut més de la meitat del passatge per culpa de la pandèmia.

L’‘app’ de sempre

Si tot prospera, l’aplicació mòbil serà la mateixa que abans d’aquest 31 de gener del 2019, però ja no serà un VTC la que reculli l’usuari, sinó un taxi. S’evitarà incorporar-hi la condició de precontractació de 15 minuts imposada pel Govern català. De manera molt resumida, podria dir-se que Uber passarà a ser una radioemissora més, però a ningú se li escapa que aquesta empresa, que, com totes, depèn del seu balanç de resultats, voldrà anar guanyant terreny en el negoci del transport de persones. Per, en el futur, i com ja fa a Madrid, poder recuperar l’explotació de llicències de vehicle amb conductor.

L’aspecte de l’‘app’ serà el mateix que abans de l’últim tancament, inclòs el preu tancat, tarifa permesa per l’Institut Metropolità del Taxi des de juny del 2019 a les aplicacions de contractació del servei de taxi. En temps d’Uber operant amb VTC, els taxistes havien denunciat en repetides ocasions que la companyia incrementava el cost de manera exponencial, per exemple, els dies de pluja. La tarifa dinàmica, no obstant, no està permesa amb el taxi. 

Cal veure fins a quin punt el taxi de Barcelona puja al barco d’Uber. Tota una incògnita si es té en compte que l’aplicació va lliurar una dura batalla amb Élite Taxi, l’associació majoritària del gremi. Liderada per Tito Álvarez, va protagonitzar sonades mobilitzacions a la ciutat a principis del 2019 fins a aconseguir que el Govern aprovés un decret que recollia bona part de les seves reivindicacions. Uber no s’atreveix a aventurar quina demanda tindrà la seva proposta i tampoc es marca un mínim de llicències per començar a funcionar, però té clar que li agradaria disposar d’un bon nombre d’afiliats abans que se celebri una nova edició del Mobile World Congress, el juny del 2021. Aquest diari ha mirat de recollir l’opinió de l’AMB sobre la proposta presentada aquest dimarts per Uber. Resposta: sense comentaris.

Nou front a la vista

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Álvarez, a l’espera del que digui l’AMB sobre el permís sol·licitat per Uber, assenyala que Élite Taxi «no es farà responsable del que passi a la ciutat». «Des del 2014 –assenyala el portaveu– hem lluitat sempre contra Uber i tothom sap el que ha passat. No pararem a ningú. Per a nosaltres, el taxista que treballi per a Uber és pitjor que un VTC».  Queda clar que, tot i que la multinacional intenti venir sota el paraigua d’aplicació per sol·licitar taxis, el gremi, o part d’aquest, no té intenció de rebre’ls amb una alfombra de clavells. 

El conflicte entre el taxi i Uber es remunta al 2014, quan l’empresa nord-americana va intentar implementar el model a Barcelona, això és, que qualsevol amb un cotxe pogués convertir-se en xòfer només donant-se d’alta en la seva web. Aquell mateix any, amb la justícia pel mig, la companyia va haver d’aturar la seva activitat. Des d’aleshores, i en repetides ocasions, ha admès que aquella manera de procedir va ser un error. El març del 2018, Uber tornava a la capital catalana de la mà de les llicències VTC, amb la idea d’administrar-les, però en cap cas tenir-les en propietat. Així va ser fins que al cap de 10 mesos, després de les acalorades protestes del taxi, el Departament de Territori va aprovar el decret que feia impossible mantenir el model de negoci proposat per la companyia. D’aquesta manera, Barcelona es convertia en una de les poques grans ciutats que no disposa de l’aplicació. ¿Fins quan?