LA MOBILITAT DEL FUTUR

Àrea metropolitana sostenible, un pla de cinc anys i 10.000 milions d'euros

L'AMB idea un ambiciós full de ruta que endureix la zona de baixes emissions i proposa modificar les etiquetes dels vehicles

El PMMU 2019-2024 planeja reduir a la meitat la població exposada a la contaminació però ho fia gairebé tot al finançament aliè

zentauroepp55549563 grafcat3410 barcelona 23 10 2020   aspecto esta ma ana de la201027113211

zentauroepp55549563 grafcat3410 barcelona 23 10 2020 aspecto esta ma ana de la201027113211 / Alejandro Garcia

4
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel

L’ideal seria que el lector guardés aquesta informació durant cinc anys. Que la posés en quarantena. Per al 2025, quan venç el termini plantejat, comprovar fins a quin punt s’ha complert amb l’exposat. Com la zona global de baixes emissions, l’enduriment de les condicions per poder utilitzar determinats vehicles o el creixement de la xarxa ciclista. Aquest dimarts s’ha aprovat el pla metropolità de mobilitat urbana (PMMU) 2019-2024, un full de ruta que reuneix 102 mesures destinades a combatre la contaminació, promoure la mobilitat sostenible i reduir el nombre de víctimes en accidents de trànsit. És, no obstant, i per un tema de competències, més una declaració d’intencions que un pla per si mateix, ja que en bona mesura requereix el concurs d’altres administracions: ajuntaments i governs de Catalunya i Espanya, a més de les estrenes europees. I després cal tenir en compte el pressupost. Comptant les infraestructures, ascendeix a 10.276 milions d’euros. Veurem com està la cosa en temps de la Covid.

Ronda de Dalt, a l’altura d’Alfons Comín, el 16 d’octubre / Elisenda pons

Si una cosa té a favor seu aquest projecte és que neix en un moment en què la immensa majoria dels 36 municipis que formen part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) han expressat el seu desig que els carrers i els barris siguin més amables. Es parla molt de la capital catalana, però també Esplugues, Sant Just, Gavà, el Prat, Montgat i Pallejà han modificat la seva morfologia urbana a favor del vianant i el ciclista. També juga a favor seu el fet que l’AMB sigui una mena de gran jurat comunitari, en el sentit que, si allà s’aprova alguna cosa, se suposa que els implicats han de fer el possible per defensar-la i portar-la a terme.  

Verbs massa suaus

Antoni Poveda, vicepresident de Mobilitat de l’AMB i alcalde de Sant Joan Despí, ha admès que moltes de les propostes necessitaran un intens debat previ. Una manera de dir que potser el PMMU bo, en el sentit de poder tocar canvis reals, sigui el següent. Perquè aquest, segons com, abusa de verbs com ‘estudiar’, ‘reduir’, ‘fomentar’, ‘garantir’, ‘apostar’ i ‘millorar’, que no són precisament accions que destil·lin contundència. De fet, l’únic que l’ens metropolità pot garantir, perquè entra dins dels seus menesters, i tal com ha confirmat Poveda, és el creixement de la xarxa ciclista (uns 500 quilòmetres més), l’impuls al Bicibox, els aparcaments de bicicletes que ja tenen 12.000 socis i que no està previst que s’instal·lin a Barcelona; la compra d’autobusos perquè el 58% de la flota sigui elèctrica o híbrida (ara són el 10%); la instal·lació de 40 punts de recàrrega de vehicles amb bateria, i l’impuls als park&rides, els aparcaments en estacions de tren per entrar a la gran ciutat en ferrocarril. 

La majoria de propostes no depenen de l’AMB, que sí que podrà renovar autobusos o ampliar la xarxa pedalable

El document assenyala el camí en temes rellevants. Com les restriccions als vehicles més contaminants. Ja és operativa la zona de baixes emissions en el perímetre que marquen les rondes de Dalt i Litoral. I fins al gener del 2021 es va ampliant la paleta de vehicles que no podran entrar (furgonetes i autocars). El PMMU planteja que tota l’àrea metropolitana quedi lliure d’automòbils bruts abans del 2025, una cosa que ja s’havia anunciat l’any passat. I per a això proposa un calendari –això sí que és nou–, de manera que el gener del 2022, els cotxes amb etiqueta B, a excepció dels residents, que tindran dos anys de moratòria, tampoc hi puguin entrar. El 2030 es faria el mateix amb les etiquetes B (els empadronats sí que hi podrien entrar), de manera que per Barcelona, d’aquí a 10 anys, només circulessin els turismes amb adhesiu ‘eco’ o de zero emissions. Poveda ha aclarit que aquesta és una proposta que ara s’haurà de debatre. Ja el 2017, l’alcaldessa Ada Colau va firmar a París un acord pel qual la capital catalana es comprometia a desterrar les energies fòssils el 2030.

També s’ha referit al peatge urbà. Sense gaire eufòria, malgrat que Colau, que presideix l’AMB, i sobretot, part del govern municipal de Barcelona, el defensen a ultrança tot i que sense excessiva concreció. «Només pagant no reduirem la contaminació. Sabem que el peatge, si es fa, no arribarà en els pròxims tres anys. Crec que es poden fer altres coses que queden tapades per aquest debat». Poveda ha recordat que aquesta proposta arriba, a més, en el moment en què s’estan anul·lant els peatges de les autopistes que accedeixen a la gran ciutat.

Paquet amb altres coses

Notícies relacionades

Un altre clàssic són els carrils bus-VAO, precisament a les vies ràpides d’entrada a la capital catalana. A l’agost va entrar en funcionament el de la C-31, que, tot i que sembli que té poc ús, a l’interior d’aquests autocars hi ha més gent que als molts cotxes que utilitzen aquesta autopista. Queda pendent, sobretot, el de la B-23, la que entra a la Diagonal pel costat Llobregat. Poveda afirma que tothom sembla que hi està d’acord, però que no acaba de desencallar-se perquè va en un paquet amb altres coses que sí que estan en discussió. Si tot anés bé, entre licitacions i adjudicacions, podria estar a punt el 2023.

El PMMU planteja també una ambiciosa bateria de propostes en matèria d’infraestructures. Com desempolsegar el projecte de tramvia fins a la Universitat Autònoma des de Montcada, l’acabament de l’L9 aturada en el seu tram central; prolongacions en les línies 1, 3 i 4 de metro. I, com no, unir el Trambaix amb el Trambesòs. No concreta que sigui per la Diagonal. Esperem que això no obri un nou capítol en aquest etern culebró. Per a tot això, concreta el document, seran necessaris 10.276 milions d’euros, dels quals el 4% (411) aniran a càrrec de l’AMB. De la resta, ja s’anirà veient.