Barcelona tanca un dels pavellons de la Fira per a persones sense llar

Quan fa sis mesos es va decretar l’estat d’alarma, l’Ajuntament de Barcelona va obrir, en una iniciativa pionera a Espanya, les portes de dos pavellons de la Fira de Montjuïc, on es van ubicar prop d’un miler de persones que viuen al ras a la Ciutat Comtal. Són dos equipaments d’emergència, gestionats per la Creu Roja i la Fundació Salut i Comunitat, en què la Unitat Militar d’Emergències (UME) ha participat oferint llits, servei de menjar i recolzament logístic. Un d’aquests pavellons, on l’última setmana s’han comptat fins a un centenar d’usuaris, tanca ja aquest dijous, 8 d’octubre. L’altre, el gestionat per Salut i Comunitat, es mantindrà obert amb 200 llits, i absorbirà part de les persones que han de ser expulsades. 

És el cas de Fernando Segura o Francisco, dos homes que es van veure al carrer quan la pandèmia els va deixar sense feina. Pagaven una habitació en un pis compartit, però els va ser impossible continuar assumint-ne els costos. «Jo estic tranquil, perquè m’han canviat de pavelló, no em quedo al carrer. El que em preocupa és la incertesa, el no saber fins quan estarem aquí,» explica un d’ells a les portes de l’equipament, a primera hora del matí. «Al que dorm al meu costat sí que l’han expulsat, i em fa terror haver de ser jo el següent», afegeix l’altre sostenint un entrepà entre els braços, que els brinden des de l’espai municipal.

Segons la tinenta d’alcade de Drets Socials de l’ajuntament, Laura Pérez, es tracta d’una operació, la del desallotjament, que s’ha fet tenint en compte la complexitat i el recolzament de cada persona. «Hem fet cirurgia social per poder donar respostes a tots els casos», assevera. Un grup d’homes aniran a viure als albergs municipals de primera acollida, ubicats a la Zona Franca, Sarrià, Nou Barris i Pere Calafell. «I a la resta, una minoria, els estem oferint recolzament i ajuts personalitzats, és evident que no tots podran sortir amb una clau entre les mans, però és que ningú més ens està ajudant a finançar aquest servei, i per a nosaltres és inassumible fer-ho en solitari», conclou Pérez.

El consistori ha demanat a l’UME que es retiri, però implora que deixin els llits perquè l’espai es pugui utilitzar com a equipament de l’operació fred, per poder acollir el miler de persones que viuen a la ciutat quan la temperatura descendeixi fins i tot als zero graus. I és que en aquests moments prop d’un miler de persones dormen al ras a Barcelona, segons els últims recomptes municipals, i 2.900 ho fan en albergs de l’ajuntament o d’entitats socials. 

1.400 euros al mes per plaça

Notícies relacionades

«Vull anar a morir-me al meu poble; a Barcelona ja està tot fet»

Esplugues estudia prendre accions legals contra el president del PP

Segons les dades del consistori, cada plaça en els pavellons de la fira costa 1.400 euros al mes. La despesa mensual és de mig milió d’euros, i aquest any ja han invertit 15 milions d’euros per mantenir l’espai. «Aquest és l’únic lloc per a persones sense llar nascuda després de l’emergència de l’estat d’alarma que segueix obert a tot Espanya, malgrat que l’hem finançat sols», insisteix Pérez. Fa referència, per exemple, als albergs que es van obrir a Lleida i a la comarca del Segrià, finançats per la Generalitat, o els centres de pernocta que també va finançar la Conselleria d’Afers Socials a Girona per als temporers.

Fa setmanes que Barcelona tracta de convèncer el conseller d’Afers Socials, Chakir el Homrani, perquè aporti una part dels recursos que garanteixin que l’espai no tanqui i es puguin atendre totes les persones sense llar. «O ens ajuden amb això o no ho podrem sostenir», assumeix la tinenta d’alcalde. I és que, segons diu, el 50% dels usuaris que han estat en aquestes instal·lacions d’emergència eren persones que viuen en altres zones de l’àrea metropolitana, de Catalunya o fins i tot, d’altres zones d’Espanya o d’Europa.