Segona esmena: el dret a portar cotxes

Es va anunciar i, com tantes altres vegades ha passat en aquesta ciutat, va ser un inesperat èxit. Es van omplir les gandules, es va jugar al tenis taula, es va tocar el piano i, sobretot, es van buidar les voreres i es va gaudir de la calçada amb gran plaer. El que va passar aquell 8 de març hauria de no caure en l’oblit. La pandèmia (oportú verb per a l’ocasió) va aparcar ‘Obrim Carrers’.

L’esperit tuitaire

La qüestió és que, tot i que no és científicament mesurable, la ‘Barcelona pintada’ durant el desconfinament, més aquests 21 nous quilòmetres de carril bici guanyats al cotxe com en una partida de Risk, no han sigut rebuts amb aquesta alegria i espontaneïtat d’ocasions anteriors, com si el caràcter col·lectiu dels barcelonins, com el d’un nen en altres ocasions, fos ara més semblant al del tuitaire prototípic, aquest al qual tot li sembla malament i ho expressa en tota hora i de manera mal educada.

Notícies relacionades

Les flors que cauen dretes

Barcelona espera per Sant Jordi un impacte de 60 milions d’euros

Potser ho haureu llegit en alguna ocasió anterior per aquí, però la realitat s’assembla cada cop més a Twitter i, sens dubte, això no augura res bo, però, de passada, propicia situacions lisèrgiques, com la recent irrupció en escena d’una autodenominada Plataforma per la Mobilitat Lliure, una associació que sosté que l’ús del cotxe pels carrers de la ciutat és un dret equiparable a portar armes als Estats Units, o sigui, que hi hauria d’haver una segona esmena a la Constitució espanyola que el consagrés. Considerar que acotar els dominis del cotxe és un atac a la llibertat és, perdó per la insistència, molt tuitaire i molt propi d’aquests temps en què les paraules són, cada vegada més, una orwel·liana neollengua.

La Barcelona postpandèmica, el que dèiem, ha generat rebuig, indiferència i, cosa rara, poques adhesions entusiastes. Les furgonetes i camions paren a les zones per als vianants de Consell de Cent i Girona i alguns carrils bici pateixen freqüents invasions de cotxes amb l’excusa que només serà un parell de minuts. Així no hi ha manera. Però potser hi ha una raó més profunda per a aquest desànim. Preguntat algú que, per raons que no venen al cas, prefereix mantenir l’anonimat però que d’aquesta ciutat en sap fins a la talla de la roba interior, la raó és en la gènesi. No es va dir per a què. ¿Quin era l’objectiu? ¿Reduir el trànsit? ¿Guanyar espai per a més terrasses? ¿Convertir en zona de vianants? L’explicació oficial quan es van donar a conèixer les mesures, a finals d’abril, era que així es podria mantenir la distància social quan acabés el confinament. Per això es van emprendre d’un cop totes les mesures i no, com va passar amb ‘Obrim Carrers’, es van servir una a una, com en un menú de degustació.