Xavier Trias: «No té sentit seguir amb els apartaments turístics. S'ha d'apostar pels hotels»

La incertesa que viu Barcelona és considerable.

Vivim una situació molt complicada. La crisi del coronavirus està cada dia més controlada. L’horitzó és clar: hi haurà vacuna i aquest episodi s’acabarà d’aquí un any i mig o dos. El problema és la situació econòmica que queda, la destrucció de llocs de treball i com es remunta. I l’única manera és canviar la mentalitat. Colau ha sigut alcaldessa d’aquesta ciutat cinc anys i la seva idea no és impulsar l’economia. La lluita contra la pobresa no és una lluita de subvencions. És evident que has d’ajudar la gent, però per treure-la de la pobresa cal crear llocs de treball sostenibles. Després d’un enfonsament del turisme com aquest, és el moment de plantejar-se quin turisme vols. 

¿Per exemple?

Probablement, no té sentit continuar amb el model dels apartaments turístics. I el que has de fer ara és regular perquè les coses funcionin d’una manera diferent. Crec que l’aposta ha de ser pels hotels, i la gent que especula amb els pisos que els posi de lloguer. Tenim un problema amb el lloguer. Pots negociar amb la gent que té buits els pisos turístics, buscar un acord.

¿Posar-los a la borsa municipal de lloguer, en el mercat?
En els dos llocs. Hi ha gent que no voldrà posar-los a la borsa. És cert que hi ha molts tipus d’apartaments turístics, però en molts casos porta un tipus determinat de turisme.

Que no és familiar.
No ho és. La ciutat té un problema, tot i que no és cert que Barcelona perdi prestigi. Té un prestigi importantíssim, que va costar guanyar. El que has de tenir clar és què vols ser. No tinc clar que el govern actual sàpiga què vol ser. Diu que Barcelona ha de ser una ciutat social. Està molt bé, però ¿què passa a Barcelona?: més sensesostre i pobresa que mai, desigualtats. Des que hi és Colau això no ha millorat, ha empitjorat. El que passa és que vostè no té model.

No aplaudeix la gestió de la seva successora.
Soc molt crític, no perquè sigui l’exalcalde. És que no sabem on volen portar la ciutat. Tenen un model basat a fer enrenou en aspectes puntuals. Per exemple, en mobilitat.

¿Què li sembla l’urbanisme tàctic? 
Un disbarat. Fer tants canvis de cop genera una desorganització total. La majoria d’aquest urbanisme tàctic és una persecució del cotxe. I perseguir el cotxe és un disbarat. Una cosa és suprimir cotxes i una altra, la lluita contra la pol·lució. I això últim s’aconsegueix si els cotxes són bons mediambientalment parlant. Pots convertir el parc automobilístic en elèctric o d’hidrogen, una primera decisió important. Una altra cosa és el transport públic. ¿Quin vols? Autobús, metro. Janet Sanz té l’obsessió del tramvia.

Que creixerà aquest mandat
Això és una mentida: arribarà a Verdaguer. Perquè la continuació és tan conflictiva. Si fos per mi, no es veuria. És evident que és una inversió que no té sentit. Si, a més, treus cotxes, i poses autobusos elèctrics triarticulats a la Diagonal, no necessites per a res una estructura fixa que generi problemes. És una tonteria.

Si els cotxes fossin elèctrics, ¿vostè advocaria per no retallar-los espai?
Soc partidari de retallar una mica l’espai al cotxe. Necessites espai per als vianants. I parcs, espai públic. Durant el meu mandat vaig tenir una discussió important: ¿feia una plaça de les Glòries on es construïssin pisos o un gran parc? Jo preferia un gran parc. 

¿Què opina de les taules de bars guanyades a la calçada?
Es un escàndol. El que s’està fent és un desordre total. Diuen que és una mesura puntual. Que quan acabi el coronavirus es tornarà a la situació normal. Jo em jugo el que vulgui que no podran retrocedir. Quan un bar guanya espai al cotxe i munta taules, per fer-ho contracta dues persones. Quan vulguis retrocedir estaràs fent fora dues persones. No tindràs nassos per fer-ho i no és bo que ho facis. Suposo que els restauradors aplaudeixen amb les orelles.

Els restauradors estan preocupats, convençuts que la situació amenaça amb una onada de tancaments en els pròxims mesos.
Una solució és el que no agrada a la senyora Colau: que vingui al turisme.

Els restauradors diuen que la ciutat no es recuperarà si falten restaurants i bars que han tancat.

Els restauradors també han de reflexionar sobre si era lògic que hi hagués un bar cada cinc metres. Hem de posar tots sentit comú. És una ocasió única, tot i que obligada. D’aquestes situacions poden sortir bones solucions de futur.

Tornant al principi, les habitacions turístiques se sumen als apartaments.

És que jo estic en contra d’aquestes coses. Tu has d’ajustar el model de turisme que vols. T’interessa el familiar, el cultural, el dels negocis, dels congressos. 

¿I van més a hotels?

A hotels i en ocasions a apartaments de determinades característiques. El de l’habitació és un altre tipus de turisme. No s’ha d’estar en contra del turisme barat, però és evident que el turisme de comiats de solter no interessa. Només porta problemes. Per a una ciutat és una catàstrofe. No porta alegria.

El colauisme l’acusa de permetre que es donessin moltes llicències d’apartament turístics.

És una acusació que van traient i a mi em diverteix. Vaig agafar la ciutat enmig d’una crisi. Ells van rebre una ciutat econòmicament equilibrada, en què es creava molta activitat econòmica. ¿Què han fet aquests anys? ¿Quina acció social? ¿Quina política de vivenda? No critico el govern de Colau pel que passa aquest any. Li critico la deixadesa de la ciutat, que està bruta. 

Si sortim a passejar, a prop d’aquí, trobarem una part de Ciutat Vella gairebé buida. On eren els turistes.

Crec que en un any o un any i mig això es revertirà

¿I tornaran a obrir les mateixes botigues?

Molts no podran continuar. S’haurà de mirar quins comerços ens convenen. No podem tenir una ciutat només de menjar ràpid. Hi ha una sèrie d’establiments a Ciutat Vella que marquen una diferència, que et fan dir: «m’agrada viure aquí». A Santa Maria del Mar hi ha llocs de menjar ràpid i restaurants sofisticats. Aquesta barreja dona una qualitat a la zona.

¿I l’ajuntament ho pot incentivar?

Jo crec que sí, sobretot creant un ambient. El que comença ara a Barcelona un negoci té la sensació que van contra ell. Que no és volgut. Que no es valora el seu esforç. I la gent ha de tenir la sensació que la mimem. No és necessari només donar diners. És que la gent que munta activitat econòmica se senti acompanyada.

El nivell salarial ha baixat i els lloguers s’han convertit en una cosa prohibitiva per a molts barcelonins. ¿Què ha passat?

És fruit de l’èxit. Diguem la veritat. Als anys 90 no hi havia aquesta tensió de vivenda. Aquest país ha passat de sis milions a set i mig, perquè necessitàvem que vingués aquesta gent. Però no es van fer pisos per a aquesta població. ¿Què ha fet? S’ha instal·lat en pisos molt deteriorats. Durant molts anys de governs d’esquerra no s’ha construït vivenda pública. I la que hi havia la van vendre.

¿És un error generacional que paguem?

Necessitem un gran pacte de vivenda de tots els partits perquè cada any Barcelona inverteixi 80 o 100 milions d’euros en vivenda pública de lloguer. I en 20 anys, tindries, com la majoria de ciutats europees, una xarxa de vivenda de lloguer. Una altra cosa: no és veritat que els privats no estiguin d’acord en fer vivenda de lloguer.

El govern de Colau ha intentat fer una empresa mixta i no ha trobat soci.

Conec constructors disposats a jugar aquest partit que es troben una interlocució molt dolenta a l’altra banda.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

¿Esperen un altre govern?

Esperen una altra actitud.