Jordi Hereu: «És hora que l'Ada Colau alcaldessa demani a l'Ada Colau activista que s'agafi unes vacances»

Imagini que l’Ajuntament de Barcelona li truca i l’alcaldessa, Ada Colau, el contracta. ¿Què proposaria en el context actual?
Li recomanaria una cosa que no val diners. Una cosa que faria d’ella una gran alcaldessa: de veritat, no de forma conjuntural, convocar un gran pacte per Barcelona. Va en contra de moltes coses, això. Ara la política és assegurar-te a la teva parròquia: amb un 20% de la gent, i mimant-la, et pots assegurar governar. En això, Barcelona entronca amb una tendència general. Als EUA governa un senyor que ha renunciat a representar tot el país. 

Segueixi amb el seu pla.
Van fer aquell vídeo, perquè (els comuns) són creatius, en el qual l’Ada Colau activista li feia certa bronca a l’Ada Colau alcaldessa. Va sent hora que l’Ada alcaldessa assegui l’Ada activista i li digui: ‘Ara t’explicaré per què he de passar de tu per representar tota la ciutat. Tu em vas dir que les solucions eren fàcils i són molt complexes; em vas explicar que teníem la fórmula màgica i no la tenim; tu em vas explicar que els recursos eren il·limitats i cada vegada seran més limitats; em vas pintar una pel·lícula de bons i dolents i he vist que això és molt més polièdric. Per tant, ara et demanaré que et prenguis una bones vacances i deixa’m a mi fer el que toca fer’. Això, si ens interessa sortir d’aquesta. 

Hereu, durant l’entrevista.MANU MITRU

¿I què ha de suposar aquest pacte per Barcelona?

Una convocatòria de totes les forces socials, econòmiques, polítiques. No per fer-se una foto. La gravetat del moment, la suma de contradiccions d’una ciutat d’èxit amb la urgència de la Covid-19, té una part negativa, que estem com estem, i una de positiva: el moment fa que Colau pugui transcendir el que ara tenim. Si ho fa, és a temps de ser una gran alcaldessa. Però ha de transcendir profundament el seu món. L’alcaldessa li ha de dir a l’activista que la política de les emocions té els seus límits quan es confronta amb la falta d’accions. És moment que hi hagi un pla concret, consensuat, factible, que no es basi en sortir un dia evitant un desnonament, sinó en solucions estructurals. 

¿Quins eixos tindria aquest pla?
L’alcaldessa ha de convocar la ciutat, no només els seus. O ho fa, o la ciutat li passarà per sobre, perquè es generaran alternatives. Ho dic en positiu: hi som a temps. Quan van arribar, l’economia creixia al 4%. Han passat cinc anys i molts temes dels que ells deien qtenir la solució estan molt pitjor. Hi ha una cosa que crec que passarà a ser fonamental per acabar amb la propaganda: l’avaluació de les polítiques públiques. 

¿Per exemple?
Vull que en qualsevol tema passat un temps hi hagi una avaluació independent, rigorosa, dels efectes de les decisions. Es pot aplicar al que es vulgui. Des del 30% de reserva per a les vivendes protegides fins a la llei del límit dels preus del lloguer. Com en uns mesos vull que s’avaluï la pintadeta de l’Eixample, en termes de fluïdesa, de millora ambiental, de com està la logística urbana, de com ho veuen els integrants del pacte per la mobilitat en els seus àmbits respectius. La mobilitat: tenim una magnífica regidora, Rosa Alarcón. Només necessita una àrea com ha de ser i que no té, perquè l’àrea està diluïda en un magma. La mobilitat no és una cosa accessòria a la ciutat que algú d’urbanisme pugui ignorar quan transforma espai públic. Per això, quan comences a pintar coses sense parlar amb ningú, ni amb els de casa teva, clar que la ciutat es rebel·la. Això significa que la ciutat està viva. I significa que t’has equivocat. Que has fet mobilitat per al 20%, no per al 100%. 

Vostè va ser regidor de Mobilitat. No sembla un entusiasta de l’urbanisme tàctic.
Quan vam fer l’àrea verda vam estar dialogant nou mesos amb la ciutat. És molt diferent que pintar sense parlar amb ningú. Per això els ha explotat. Perquè no ha sigut consensuat, no s’ha dialogat. Només tinc l’esperança que sigui tan tàctic que quan passi a ser una transformació estratègica es faci bé. Perquè no s’ha fet res bé. 

¿Què fem amb el cotxe?
Una cosa és dir que baixaràs l’ús del cotxe i una altra, aconseguir-ho. Ara es parla de reduir-lo una quarta part. Cal acabar la infraestructura de transport públic pendent a la ciutat. I després necessitem una revolució a Rodalies. Si algú creu que l’ús del cotxe només es restringeix fent impossible la seva existència, s’equivoca. Serà la conjunció d’una polítiques de mobilitat. O hi ha revolució en el transport col·lectiu o no hi haurà reducció.

¿Què necessitem perquè la gent pugui prescindir del vehicle privat?
Acabar la línia 9 del metro, continuar desenvolupant la xarxa ortogonal d’autobusos. Crec que necessitem connectar el tramvia.

No volia treure el tema
.(Riu) Sembla lògic connectar les dues branques. Tot i que, com en altres coses, hem perdut 10 anys.

En vivenda. ¿Què proposa?
De nou, acció i menys emoció. El que salvarà la gent de ser desnonada és tenir bones alternatives. No m’interessa el debat sobre qui ho feia bé. Sí que m’interessa analitzar què ha anat bé i què ha anat malament. ¿Per què no mirem cara a cara al mercat? Això no suposa abaixar el cap davant seu, però tampoc pots ignorar-lo. Tornem a les polítiques públiques: ¿quanta vivenda s’ha generat en aquests anys? Que em diguin el nombre de solars i el nombre de vivendes i si es vol ho comparem amb fa 10 anys. Aquí hi ha d’haver una explosió d’oferta. No hi haurà gaires recursos públics. Anem cap a anys complicats. O hi ha una revolució de la producció de vivenda o no tirarem endavant. Hem d’anar a la Generalitat: posa diners. A l’Estat: posa diners. I posar diners de l’ajuntament. I, amb el sector privat, articular l’oferta. Perquè hi ha demanda. 

I tot, partint del pacte.
Has de ser conscient que ja no ets el 20%. Ets el 100%. Has d’escoltar el 100%. És molt fàcil de dir i molt difícil de fer. Però qui ho fa, triomfa. El que dic va en contra del que ara agrada. Que és com traiem avui el missatge. Com triomfem avui mediàticament.

Com a consultor, el seu client li dirà que ha de guanyar eleccions.
És que les guanyarà si aconsegueix això. Perquè tots et reconeixeran la generositat, que té un punt d’humilitat, i això ara falta molt. No ets dipositari de la veritat. Per a mi seria molt fàcil dir que l’alcaldessa és culpable de tots els desnonaments. A nosaltres ens ho van dir. No ho diré, perquè no és veritat.