ENTREVISTA

Jordi Hereu: «És hora que l'Ada Colau alcaldessa demani a l'Ada Colau activista que s'agafi unes vacances»

L'exalcalde insta l'actual regidora que aposti per un pacte per Barcelona amb tots els sectors que vagi més enllà de la gent que la recolza

Reclama un sistema d'avaluació de l'efectivitat de les polítiques públiques i aprofitar l'aturada del turisme per redissenyar els seus efectes i la seva acollida

Jordi Hereu: «És hora que l'Ada Colau alcaldessa demani a l'Ada Colau activista que s'agafi unes vacances»

Manu Mitru

Es llegeix en minuts

Jordi Hereu va ser, del 2006 al 2011, l’últim alcalde del PSC a Barcelona, després de Narcís Serra, Pasqual Maragall i Joan Clos. Ara és consultor. Mentre es produeix aquesta entrevista transcendeix la notícia que serà nomenat president d’Hispasat. Assegura que continuarà vivint a Barcelona i que continuarà sent consultor.

«A això em dedico, sobretot, des de fa vuit anys. Assessoria de ciutats i territoris».

¿Per exemple?

Ara estem fent el pla estratègic de Pamplona. Hem començat amb el de València. Vam fer el de posicionament internacional de Madrid. Hem treballat per a ciutats colombianes.

Imagini que l’Ajuntament de Barcelona li truca i l’alcaldessa, Ada Colau, el contracta. ¿Què proposaria en el context actual?
Li recomanaria una cosa que no val diners. Una cosa que faria d’ella una gran alcaldessa: de veritat, no de forma conjuntural, convocar un gran pacte per Barcelona. Va en contra de moltes coses, això. Ara la política és assegurar-te a la teva parròquia: amb un 20% de la gent, i mimant-la, et pots assegurar governar. En això, Barcelona entronca amb una tendència general. Als EUA governa un senyor que ha renunciat a representar tot el país. 

«Colau ha de transcendir el 20% de la seva gent. Escoltar el 100% de la gent. És molt fàcil de dir i molt difícil de fer. Però qui ho fa, triomfa.

Segueixi amb el seu pla.
Van fer aquell vídeo, perquè (els comuns) són creatius, en el qual l’Ada Colau activista li feia certa bronca a l’Ada Colau alcaldessa. Va sent hora que l’Ada alcaldessa assegui l’Ada activista i li digui: ‘Ara t’explicaré per què he de passar de tu per representar tota la ciutat. Tu em vas dir que les solucions eren fàcils i són molt complexes; em vas explicar que teníem la fórmula màgica i no la tenim; tu em vas explicar que els recursos eren il·limitats i cada vegada seran més limitats; em vas pintar una pel·lícula de bons i dolents i he vist que això és molt més polièdric. Per tant, ara et demanaré que et prenguis una bones vacances i deixa’m a mi fer el que toca fer’. Això, si ens interessa sortir d’aquesta. 

Hereu, durant l’entrevista.MANU MITRU

¿I què ha de suposar aquest pacte per Barcelona?

Una convocatòria de totes les forces socials, econòmiques, polítiques. No per fer-se una foto. La gravetat del moment, la suma de contradiccions d’una ciutat d’èxit amb la urgència de la Covid-19, té una part negativa, que estem com estem, i una de positiva: el moment fa que Colau pugui transcendir el que ara tenim. Si ho fa, és a temps de ser una gran alcaldessa. Però ha de transcendir profundament el seu món. L’alcaldessa li ha de dir a l’activista que la política de les emocions té els seus límits quan es confronta amb la falta d’accions. És moment que hi hagi un pla concret, consensuat, factible, que no es basi en sortir un dia evitant un desnonament, sinó en solucions estructurals. 

«A Colau li recomanaria convocar un gran pacte per Barcelona. Amb totes les forces socials, econòmiques i polítiques. Si ho fa, és a temps de ser una gran alcaldessa»

¿Quins eixos tindria aquest pla?
L’alcaldessa ha de convocar la ciutat, no només els seus. O ho fa, o la ciutat li passarà per sobre, perquè es generaran alternatives. Ho dic en positiu: hi som a temps. Quan van arribar, l’economia creixia al 4%. Han passat cinc anys i molts temes dels que ells deien qtenir la solució estan molt pitjor. Hi ha una cosa que crec que passarà a ser fonamental per acabar amb la propaganda: l’avaluació de les polítiques públiques. 

¿Per exemple?
Vull que en qualsevol tema passat un temps hi hagi una avaluació independent, rigorosa, dels efectes de les decisions. Es pot aplicar al que es vulgui. Des del 30% de reserva per a les vivendes protegides fins a la llei del límit dels preus del lloguer. Com en uns mesos vull que s’avaluï la pintadeta de l’Eixample, en termes de fluïdesa, de millora ambiental, de com està la logística urbana, de com ho veuen els integrants del pacte per la mobilitat en els seus àmbits respectius. La mobilitat: tenim una magnífica regidora, Rosa Alarcón. Només necessita una àrea com ha de ser i que no té, perquè l’àrea està diluïda en un magma. La mobilitat no és una cosa accessòria a la ciutat que algú d’urbanisme pugui ignorar quan transforma espai públic. Per això, quan comences a pintar coses sense parlar amb ningú, ni amb els de casa teva, clar que la ciutat es rebel·la. Això significa que la ciutat està viva. I significa que t’has equivocat. Que has fet mobilitat per al 20%, no per al 100%. 

Quan vam fer l’àrea verda vam estar dialogant nou mesos amb la ciutat. És molt diferent que pintar sense parlar amb ningú. Per això els ha explotat»

Vostè va ser regidor de Mobilitat. No sembla un entusiasta de l’urbanisme tàctic.
Quan vam fer l’àrea verda vam estar dialogant nou mesos amb la ciutat. És molt diferent que pintar sense parlar amb ningú. Per això els ha explotat. Perquè no ha sigut consensuat, no s’ha dialogat. Només tinc l’esperança que sigui tan tàctic que quan passi a ser una transformació estratègica es faci bé. Perquè no s’ha fet res bé. 

¿Què fem amb el cotxe?
Una cosa és dir que baixaràs l’ús del cotxe i una altra, aconseguir-ho. Ara es parla de reduir-lo una quarta part. Cal acabar la infraestructura de transport públic pendent a la ciutat. I després necessitem una revolució a Rodalies. Si algú creu que l’ús del cotxe només es restringeix fent impossible la seva existència, s’equivoca. Serà la conjunció d’una polítiques de mobilitat. O hi ha revolució en el transport col·lectiu o no hi haurà reducció.

¿Què necessitem perquè la gent pugui prescindir del vehicle privat?
Acabar la línia 9 del metro, continuar desenvolupant la xarxa ortogonal d’autobusos. Crec que necessitem connectar el tramvia.

No volia treure el tema
.(Riu) Sembla lògic connectar les dues branques. Tot i que, com en altres coses, hem perdut 10 anys.

En vivenda. ¿Què proposa?
De nou, acció i menys emoció. El que salvarà la gent de ser desnonada és tenir bones alternatives. No m’interessa el debat sobre qui ho feia bé. Sí que m’interessa analitzar què ha anat bé i què ha anat malament. ¿Per què no mirem cara a cara al mercat? Això no suposa abaixar el cap davant seu, però tampoc pots ignorar-lo. Tornem a les polítiques públiques: ¿quanta vivenda s’ha generat en aquests anys? Que em diguin el nombre de solars i el nombre de vivendes i si es vol ho comparem amb fa 10 anys. Aquí hi ha d’haver una explosió d’oferta. No hi haurà gaires recursos públics. Anem cap a anys complicats. O hi ha una revolució de la producció de vivenda o no tirarem endavant. Hem d’anar a la Generalitat: posa diners. A l’Estat: posa diners. I posar diners de l’ajuntament. I, amb el sector privat, articular l’oferta. Perquè hi ha demanda. 

I tot, partint del pacte.
Has de ser conscient que ja no ets el 20%. Ets el 100%. Has d’escoltar el 100%. És molt fàcil de dir i molt difícil de fer. Però qui ho fa, triomfa. El que dic va en contra del que ara agrada. Que és com traiem avui el missatge. Com triomfem avui mediàticament.

Com a consultor, el seu client li dirà que ha de guanyar eleccions.
És que les guanyarà si aconsegueix això. Perquè tots et reconeixeran la generositat, que té un punt d’humilitat, i això ara falta molt. No ets dipositari de la veritat. Per a mi seria molt fàcil dir que l’alcaldessa és culpable de tots els desnonaments. A nosaltres ens ho van dir. No ho diré, perquè no és veritat. 

Que bé es vivia contra el turisme, ¿eh? No tindrem turisme i acabarà l’especulació. No tindrem turisme i acabarà la gentrificació. No tindrem turisme i tornarem en massa al centre de la ciutat. ¡Alliberarem el Gòtic!»

El turisme se’n va anar. ¿Què fem mentre no torna?

Que bé que es vivia contra el turisme, ¿eh? No tindrem turisme i acabarà l’especulació. No tindrem turisme i acabarà la gentrificació. No tindrem turisme i tornarem en massa al centre de la ciutat. ¡Alliberarem el Gòtic! ¡I el Raval sud! Soc un defensor del turisme, el més criticat i practicat del món alhora. Tardarem dos, tres, quatre i cinc anys a recuperar la normalitat del turisme. Mentrestant, tenim temps.

Et pot interesar

¿Podem modular alguna cosa?

Moltes coses. Cal evitar els excessos del que no ens ha agradat. L’excessiva substitució del resident pel visitant; la falta de control de l’oferta comercial. L’infortuni ens ha tornat a fer propietaris del que volem governar. El turisme ha de generar millors salaris, millor oferta. Necessitem gent de tot el món. Això sí, en avions més nets. I tot això que bé que s’està sense turistes. ¿Però has vist la cua de gent demanant menjar? ¿Això t’agrada també? Hi ha molt debat de saló de gent que viu molt bé.