HI HAVIA UNA VEGADA AL BARRI... FORT PIENC (35)

Trobades al passeig de Sant Joan

Sanitaris i veïns del Fort Pienc es concentren cada setmana per demanar el nou CAP a la Gran Via, compromès en el pacte de ciutat des del 2008

Amb l'estat d'alarma va tancar el CAP Carles I per no tornar a obrir, cosa que va empènyer desenes de persones grans a l'assistència domiciliària de per vida

zentauroepp55087009 fort pienc200925104822

zentauroepp55087009 fort pienc200925104822

4
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Anna Tristan les anomena ‘trobades’. «És que no són manifestacions, ens reunim al passeig de Sant Joan i els sanitaris ens posen al dia de la situació», explica aquesta veïna del Fort Pienc des que tenia sis anys. Avui en té 68, dos fills i quatre nets. La situació de què informen els sanitaris cada dimecres a les dues del migdia davant el CAP Passeig de Sant Joan, acompanyats per veïns com l’Anna i el seu marit, és, entre altres coses, com avança el futur CAP Fort Pienc, compromès des de l’any 2008 en el pacte de ciutat (igual que el CAP Raval Nord el CAP Gòtic Un CAP, el del Fort Pienc, que s’ha d’aixecar a Gran Via amb Nàpols (a diferència dels altres dos, aquest tenia la ubicació final clara des del principi), on hi ha el famós Bingo Billars, i del qual encara no s’ha posat la primera pedra, ni se l’espera en temps, ja que els terrenys estan en litigi.

L’Anna, secretària de direcció jubilada, procura no fallar cap dimecres. «És de justícia el que estan demanant els sanitaris», afirma aquesta veïna, que recorda que quan els seus fills eren petits al CAP «hi havia fins i tot pediatre». Un luxe. El CAP al qual es refereix és el CAP Carles I, el seu ambulatori des que era nena, centre de salut que va tancar el primer dia de la declaració de l’estat d’alarma perquè tenia una tercera part del personal confinat per ser sospitós de positiu i que no va tornar a obrir per les deficiències en el sistema de ventilació. Els seus set metges, sis infermers i el personal d’administració s’han traslladat amb els 10.000 pacients al CAP Passeig de Sant Joan, on ja s’atenien 18.000 pacients. En realitat, els dos centres eren un sol equip en dos locals per una qüestió de falta d’espais, que s’havien d’unir al futur CAP Fort Pienc. No ara ni en aquestes condicions. Ara no només no tenen el promès edifici definitiu, sinó que s’han ajuntat els 28.000 pacients en un sol espai en plena pandèmia. 

Un dia hi va haver fins i tot pediatre...

Si l’Anna té clar que a l’acabat de tancar CAP Carles I un dia hi va haver pediatre és perquè ho va viure de forma intensa i en guarda un molt bon record. Un dels seus fills va emmalaltir de molt petit i, després de portar-lo a diversos llocs, va ser el pediatre de l’ambulatori el que va aconseguir donar amb la tecla. «Ens va ajudar moltíssim, és una cosa que mai hem oblidat», assenyala.

Una sanitària penja la seva bata al CAP Passeig de Sant Joan / sergi conesa

El principal problema que l’Anna veu al tancament de Carles I és la gent gran. Molta, en aquesta zona del barri. «Anar fins al CAP Passeig Sant Joan per a una persona jove i sana no suposa massa, però per a una persona gran, sí», assegura. Ho confirma Alba Martínez, metge de capçalera del Carles I, que ha hagut de passar a atenció domiciliària a persones que fins ara es desplaçaven al CAP, però a qui la nova distància els ho impossibilita, amb la pèrdua d’autonomia que això suposa.  

«Per mi ha sigut un cop molt dur, la veritat», confessa al telèfon Teresa Franco. Amb 90 anys, aquesta pacient de la doctora Martínez explica que ella al CAP Carles I se sentia «coma casa» i el seu tancament ha sigut una gerra d’aigua freda. «Allà eren tots molt amables. Em sentia com a casa i estava com qui diu a un pas de casa meva. Anar fins a l’altre CAP suposaria agafar un taxi per anar-hi i un altre per tornar i les possibilitats econòmiques no m’ho permeten», assenyala la Teresa, que només té bones paraules per a la seva doctora. «Li truco i ella ve a casa així que pot, però tampoc és això. A mi em sap greu que hagi de venir fins aquí, preferiria anar-hi jo i no molestar-la, però al tancar el CAP ens han deixat sense alternativa», conclou. 

«Ha sigut un cop molt dur. Anar al nou CAP, on és, suposaria un taxi d’anada i un altre de tornada i les possibilitats econòmiques no m’ho permeten»

Teresa Franco

Pacient de 90 anys

La doctora Martínez és una de les promotores de les «trobades» de què parla l’Anna. «Fa vuit anys que vaig entrar a treballar aquí i quan vaig arribar, ja em van ensenyar el solar de la Gran Via i em van explicar que aquí hi hauria el nou CAP», recorda. Algun dia es va dir i es va publicar que estaria acabat el 2020.

Notícies relacionades

També se’ls va dir, després de molt lluitar, que el 15 d’octubre estarien llestos els barracons provisionals per acollir l’ampliació del CAP als terrenys cedits per l’ajuntament al carrer d’Ali Bei. Una data que encara no s’ha incomplert (falten dues setmanes), però que la doctora Martínez veu més que improbable, ja que fins aquest dimecres no havien mogut un dit al solar. «L’edifici provisional a Ali Bei va ser una petita victòria. Som un sol equip i no volíem estar separats, una cosa, a més, molt important per afrontar el que ens ve i poder disposar d’un canal net i un canal brut. Però l’edifici el necessitem ja. Al CAP Passeig Sant Joan hi ha 15 consultes útils per a 40 sanitaris», resumeix.

Esther Viñeta és veïna del barri des de fa una dècada i pacient de la doctora Martínez. «Ha sigut molt bonic, perquè la mobilització ha fet que estableixi una relació diferent entre metges i pacients, al trobar-nos fora de la consulta i lluitar per una cosa comuna», explica la veïna, que es va assabentar del que passava quan un dia, tornant de comprar, es va trobar els sanitaris tallant el passeig de Sant Joan amb les bates blanques. S’hi va acostar, va veure la seva doctora sostenint una pancarta i va fer un clic. «Si ells es mouen, nosaltres també hem de fer-ho», va pensar.