EDIFICIS HISTÒRICS EN PERILL

La restauració del decadent patrimoni de la Ciutadella tardarà dos o tres mandats

L'ajuntament preveu la transformació total del que va ser primer parc urbà a molt llarg termini

Molts actors implicats, un alt pressupost i l'ambició urbanística condicionen la demora

zentauroepp54732460 bcn ciutadella200901195012

zentauroepp54732460 bcn ciutadella200901195012 / FERRAN NADEU

4
Es llegeix en minuts
Natàlia Farré
Natàlia Farré

Periodista

Especialista en art, patrimoni, arquitectura, urbanisme i Barcelona en tota la seva complexitat

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La caiguda d’una palmera al parc de la Ciutadella la setmana passada va ser una desgràcia perquè es va carregar una vida, però és, també, una metàfora del que passa amb el parc, o millor, el que passa amb els edificis patrimonials del parc. I el que passa és que amenacen ruïna i perill que alguna cosa s’esfondri. Si no, ¿de què serveixen les malles protectores que cobreixen la part superior del Castell dels Tres Dragons des de fa molts anys i les tanques que envolten i assetgen el Museu Martorell? Els dos edificis, a més, semblen a punt de ser devorats per la vegetació que creix als seus peus. No té gaire millor aspecte l’Hivernacle, allà la selva és a l’interior, un interior que es transforma, també, en empara per a joves sense llar. Tres, com a mínim, hi dormien ahir al migdia. El quart edifici del conjunt que suplica ser restaurat és l’Umbracle, tot i que aquest gaudeix d’una millor aparença i és l’únic accessible per al públic.

Les quatre construccions estan protegides patrimonialment com a BCIL (Bé Cultural d’Interés Local), cosa que obliga a conservar-los, i les quatre d’alguna manera van estar relacionades amb l’Exposició Universal de 1888, a més de tenir un paper destacat en la concepció primigènia del parc com a espai per a la ciència. Però poc queda d’això en aquests moments. Ni el Castell del Tres Dragons –aixecat per Lluis Domènech i Montaner per allotjar un luxós cafè restaurant per a l’expo de 1888– acull ja el Museu de Zoologia (sí que conserva la biblioteca, l’àrea d’investigació i les reserves) ni el Museu Martorell custodia la col·lecció de geologia llegada pel col·leccionista que li dona nom. I de l’Hivernacle el que hem dit, ferros rovellats i vidres trencats pels quals intenten escapar les plantes i colar-se els que busquen un sostre on arrecerar-se.

Un dels merlets del Castell dels Tres Dragons, protegit per una malla per evitar ensorraments. / ferran nadeu

Creuar les vies per arribar al mar

Malgrat aquesta terrible estampa, la cosa no té aparences de millorar en un present immediat, més aviat tot apunta que hauran de sobreviure, si poden, fins a un futur que no sembla pròxim. En les coses de la Ciutadella –que va acollir una residència reial, el que va néixer com casa per al governador després de 1714 i avui és l’Institut Verdaguer va mudar a palau durant l’Exposició Universal de 1888– t’hi pots florir. Impossible recordar tots els plans que han existit sobre la transformació del parc, cada mandat ha tingut el seu. I l’actual equip municipal no és diferent dels anteriors en això de mirar què fer amb el que va ser el primer parc urbà de Barcelona. L’ajuntament té un pla, o millor, va camí de tenir-lo. En això estan des del 2018, però que ningú es faci il·lusions: «Estem parlant d’un projecte que necessitarà dos o tres mandats, sobretot amb el context actual de pressupostos complicats que pateixen totes les administracions». Paraula de Janet Sanz, la segona tinenta d’alcalde i regidor d’Urbanisme, Ecologia i Mobilitat. 

Sense proposta que doti d’usos tot el parc, impossible plantejar el destí dels quatre edificis patrimonials. I sense ús definit no hi ha restauració. El plantejament de l’ajuntament és ambiciós i reclama la col·laboració d’altres actors, com les universitats, Adif i el Parlament. «El plantejament global és recuperar el que havia sigut històricament la Ciutadella del Coneixement, i fer una Ciutadella oberta que connecti els barris i que connecti, també, amb el mar», apunta Sanz. I això passa per pactar amb Adif el futur de l’estació de França i com poder creuar les vies sense eliminar-les perquè el parc arribi al litoral. Les converses amb el responsable d’infraestructures ferroviàries estan en marxa. També ho estan amb el Parlament, que vol créixer i la seva ampliació condiciona l’espai, com el condiciona el Zoo.

Centre tecnològic al Mercat del Peix

Al recinte d’animals caldrà veure quines parts s’alliberen per a «la transversalitat de l’espai», fonamental si es pretén connectar amb el mar, i fonamental si es vol la Ciutadella del Coneixement, ja que el Zoo impossibilita la sortida del parc cap al carrer Wellington i la seva connexió amb el campus de la UPF i el Mercat del peix, que és com es coneixen els terrenys que abans van ser llotja i ara són aparcament i ben aviat, mitjançant fons FEDER, seran un nou centre tecnològic promogut per iniciativa pública i privada. El Zoo té més a dir perquè en el seu pla estratègic aprovat en el passat mandat es proposava ocupar algun dels espais patrimonials, com la possibilitat de convertir l’Umbracle o l’Hivernacle en papapilionaris.

Part del Museu Martorell, l’edifici ja no acull la col·lecció de geologia i es manté tancat al públic. / FERRAN NADEU

Notícies relacionades

Tot això és el que l’ajuntament està estudiant des del 2018, plantejaments estructurals que volien recollir en un Pla Director, així consta a la web de Barcelona Regional, que tot apunta rebrà un altre nom «un Pla Director fixa uns terminis molt concrets i en el context en què som i les altes inversions necessàries és difícil que tot això es pugui materialitzar de forma ràpida», puntualitza la regidora. De moment, la taula d’actors implicats en la transformació del parc té una reunió convocada per a la tardor.

I per evitar dubtes, un aclariment final de Sanz: «Tot això no té res a veure amb el manteniment del verd del parc que es fa quan toca i seguint els protocols tècnics fixats pels professionals de Parcs i Jardins». Queda dit.