Dones que aixequen barris

Isabel Chumillas va néixer i es va criar a Trinitat Nova. Després d’acabar l’institut va marxar a Manresa a estudiar Podologia. Va acabar els estudis i la seva tia li va fer una proposta. Tenia un local petitó buit al barri, i l’hi va oferir. «¿Per què no et poses aquí pel teu compte?», li va dir. Era l’any 2006 i obrir un centre de podologia a Trinitat Nova, enclavament que any sí, any també, ocupa els primers llocs al llistat de barris més empobrits de Barcelona, podia sonar a idea de bomber, però la Isabel va decidir apostar. En aquest barri de blocs durs de finestres plenes que s’aixequen per sobre de la Ronda de Dalt conformant l’altre ‘skyline’ de la ciutat, el que no surt a les guies de viatges, també tenien dret a les cures. «Al principi va costar, va costar molt, però com era d’aquí de tota la vida molta gent em coneixia i a poc a poc em vaig fer lloc», afirma la podòloga, avui presidenta de l’associació de comerciants, un dels motors d’un barri amb un teixit associatiu feble. 

Va començar a consolidar el negoci i el 2015 va deixar el local de la seva tia i es va canviar a un altre més gran, al costat del mercat, on ha pogut ampliar el negoci i on també ofereix servei d’osteopatia, nutricionista i fisioteràpia. «Vaig apostar pel meu barri, on no hi havia res, i va sortir bé», diu orgullosa la jove presidenta.

Cultura de proximitat

Rosario García també és filla de la Trinitat. «Visc just davant del mercat, aquest era el pis dels meus pares i aquí em vaig quedar quan vaig formar la meva família», es presenta aquesta mare de dos fills de 21 i 14 anys. «Soc delineant i durant molts anys he sigut autònoma. Vaig treballar per a molts despatxos de la ciutat fins que fa uns anys van coincidir diversos factors. El treball de delineant va baixar a mínims amb la crisi anterior i vaig veure que els quiosquers de la papereria del mercat, davant de casa, es jubilaven», explica. La Rosario havia sigut sempre una romàntica del paper. De les que es tornen boges en una llibreria olorant les pàgines dels llibres, amb el tacte de cada full d’una llibreta, així que, com la Isabel, va decidir apostar pel barri, quedar-se la papereria i donar-li un gir. «El meu germà es va quedar a l’atur i vam decidir agafar-la junts. A més, llavors, el meu fill petit tenia set anys i m’anava molt bé tenir la feina a prop, per a qualsevol cosa era a un pas de casa», prossegueix. 

«La papereria estava molt abandonada. Eren dues persones grans que es jubilaven i no tenien ganes. Li vam donar la volta i la gent ho va notar moltíssim. La vam aixecar, vam creure en la necessitat de la cultura de proximitat, amb una secció bastant completa de llibres...», explica Rosario. Malgrat les condicions materials de vida al barri, aquesta aposta per la cultura de la Rosario no és un cas aïllat a Trinitat Nova. En aquest barri als peus de Torre Baró s’aixeca des de fa més de quatre dècades un dels equipaments culturals més importants de la ciutat, l’Ateneu Popular Nou Barris;  i en els últims temps, l’aposta municipal per l’institut escola Trinitat Nova a través del Pla de Barris també ha anat en aquesta línia de la millora social a través de la cultura, obrint la biblioteca al barri, per exemple, o impulsant un projecte educatiu de referència per intentar que els veïns de la Trinitat es quedin estudiant al barri (un dels grans reptes del lloc).

Moment difícil  

Malgrat les ganes i les hores invertides per la Rosario, la situació és complexa. «És un moment molt difícil. No hi ha diners, hi ha cases on no entra ni un duro, amb els dos adults en erto, a més de la competència dels basars i els centres comercials i les grans plataformes que venen per internet», afirma la Rosario. 

Notícies relacionades

Welcome to La Bordeta

El barri que va entendre que poder ballar també és un dret

La Rosario i la Isabel són de les protagonistes del curt ‘Dones emprenedores de Trinitat Nova’, creat per l’associació amb motiu del 8 de març d’aquest any, estrenat pocs dies abans que la vida de tothom es girés com una truita. «El 8 de març és una data molt important per a l’associació, ja que una de les nostres línies estratègiques principals és la lluita per la igualtat i contra la violència de gènere», diu Marta Herrera, dinamitzadora comercial. «Gairebé tots els comerços del barri estan regentats per dones, i gairebé totes són dones soles, emprenedores», diu Herrera. «El vídeo volia ser un homenatge a totes elles. Una manera de fer-los un reconeixement, de valorar l’esforç que fan. Hi ha una història darrere de cada una d’elles. Tenen molt mèrit», diu.

Els altres dos eixos de treball principals de la petita però activa associació (formada per uns 30 comerços, comptant el mercat) són el foment de l’alimentació saludable i un programa de beques perquè joves estudiants del barri puguin seguir els seus estudis.