balanç municipal

Barcelona mira de guanyar al mercat de lloguer 816 pisos buits en mans de grans tenidors

La majoria de l'1,22% de vivendes sense ús de la ciutat estan en mans de petits propietaris, als quals s'intenta convèncer d'arrendar

L'ajuntament ha inspeccionat 118.500 pisos, ha solucionat 14 casos d'assetjament immobiliari i ha obert 926 per males pràctiques immobiliàries en 5 anys

alquiler-pisos

alquiler-pisos

3
Es llegeix en minuts
Patricia Castán

El cens de vivendes buides a Barcelona, que l’any passat va mostrar un decebedor balanç de 10.052 (1,22% del total de la ciutat), no s’ha convertit de moment en un baló d’oxigen per a les necessitats del mercat del lloguer. Amb la gran majoria en mans de petits propietaris, que només es pot intentar convèncer de donar-los ús, el consistori mira de forçar l’entrada al mercat de 816 pisos de grans tenidors, amb 200 casos en curs, segons el balanç de l’activitat de la Unitat Antiassetjament de Disciplina de Vivenda de l’ajuntament, presentat avui divendres.

La complexitat de radiografiar i mirar de corregir els abusos o il·legalitats en matèria immobiliària a Barcelona queda patent en el balanç de cinc anys de batalla municipal: 118.587 immobles inspeccionats, amb el resultat de 9.972 procediments oberts (inclou pisos turístics il·legals), 926 expedients oberts (el 82% a grans tenidors), 67 sancions (tot just un milió d’euros recaptats) i 14 casos d’assetjament immobiliari solucionats.  

El consistori va inspeccionar fins al 2018 gairebé 104.000 pisos sospitosos d’estar sense ús, amb el resultat d’uns 10.000, que desmentien estimacions prèvies. Una xifra tan baixa que no té capacitat per alimentar la demanda de lloguers, ja que s’estima que per a això havia d’arribar al 3%. Però el consistori ha mirat de treure al mercat aquests pisos aturats, que només en 1.429 casos es vinculaven a grans propietaris, i 816 dels quals s’han pogut confirmar amb més de dos anys sense ús, corresponents a 702 expedients. Els alts preus dels lloguers els últims anys han portat a la seva activació, al contrari dels anys de la crisi immobiliària, en què s’estimava que el volum de pisos tancats a l’espera de millors temps era molt més gran.

Incentius a l’arrendament

La regidora de Vivenda, Lucía Martín, assenyala que amb els petits tenidors s’ha mirat de «fomentar» el lloguer proposant ajuts (fins a 20.000 euros per rehabilitar i altres avantatges) de cara a intentar engrossir una bossa de lloguer assequible a la ciutat, que en aquests moments suma 920 llars. Se sap que els ajuts han incorporat a la borsa 506 immobles des de diferents canals, no només els buits. En el cas de grans propietaris, als que sí que es pot exigir el lloguer, el balanç inclou 160 expedients sancionadors en marxa, i l’expropiació temporal de 18 pisos buits per interès social.

La ‘investigació’ també va aflorar gairebé 14.000 pisos (1,7% dels 825.000 de Barcelona) amb usos diferents al residencial habitual, des d’oficines o empreses (5.798) a segones residències (gairebé 2.000) o domicilis temporals per estudi o treball.

La tasca de la Unitat antiassetjament, que busca el bon ús de la vivenda com a dret fonamental i evitar l’ús especulatiu, les males pràctiques, l’assetjament, l’infrahabitatge o les il·legalitats, entre altres aspectes, amb ajuda de les successives regulacions que han donat armes jurídiques a l’ajuntament, ha servit també per evitar que les grans rehabilitacions garantissin els drets i qualitat de vida dels inquilins antics o el seu reallotjament, mitjançant plans específics. S’han presentat 475, dels quals un 81,5% han sigut favorables.

També ha permès posar ordre a les vivendes de protecció oficial (en queden 13.500 de vigents a Barcelona), en què després de més de 2.000 inspeccions s’han trobat anomalies entorn del 18% de casos, des de relloguers fins a preus excessius a ús no personal.

Reallotjament i compensacions

Notícies relacionades

I tot i que la paraula ‘assetjament’ dona nom a la unitat, els casos són relativament pocs a Barcelona, potser pels mecanismes de control desplegats. S’ha treballat en 36 en aquests anys (22 eren de grans tenidors), amb 14 acords per a la resolució del problema, que han millorat la vida d’un total de 35 veïns. Des de reallotjament fins a compensacions de 70.000 a 350.000 euros per la seva marxa. D’altres han sigut desestimats o estan en estudi.

Les 67 sancions imposades poden semblar poques, però el consistori prioritza les mediacions i acords, suposen multes per valor de 2,1 milions d’euros, dels quals fins ara s’han cobrat menys de la meitat. La majoria, vinculats a pisos desocupats (39) i amb la Sareb com a principal sancionada. Per irregularitats en la protecció oficial n’hi ha hagut 20, i per la mala conservació d’edificis, 6.