'Tour de force' republicà

Així d’entrada, amb una votació més estètica (o sigui, política) que vinculant o efectiva en el seu resultat. El ple extraordinari sobre la Monarquia que aquest dijous celebrarà l’Ajuntament de Barcelona té molt a veure amb qui llueix més galons de republicà a l’hemicicle municipal i, de passada, posar en un compromís el govern local. Més concretament, Ada Colau.

L’alcaldessa va començar el seu primer mandat amb una croada contra els símbols borbònics –primer retirant el bust del rei emèrit del saló de plens i després canviant-li el nom de Reina Regent Maria Cristina pel de Carles Pi i Sunyer–. Ara sobre la taula, en la proposta presentada conjuntament per ERC i JxCat té (a més de retirar la medalla d’or de l’ajuntament a Joan Carles I, una cosa que no deu afectar massa Colau) el ser o no ser de la reprovació del Govern d’Espanya –lleig sent socis en aquest menester–, i la tessitura de posar-se de cara o de perfil en el reafirmar-se en el dret de l’autodeterminació de Catalunya. Punt amb què acaba la proposta independentista, i punt que fa ampolles en part del seu electorat. I així les coses, del seu vot en dependrà el color de la votació del ple.

El coll tallat de Lluís XVI

Doncs amb el PSC que no hi comptin. El seu ‘no’ és rotund, apunten des del partit. La resta de grups no donen per a sorpreses –el PP, Ciutadans i Barcelona pel Canvi hi estan en contra, de fet estan en contra fins i tot del mateix ple–, però el partit de Valls sí que dona per a una anècdota graciosa. No deixa de ser graciós que el més clarament republicà de tots els regidors, ni que sigui per allò d’haver sigut primer ministre de la República per antonomàsia, la francesa, la mateixa que va tallar el coll a un rei Borbó (Lluís XVI, el 1793), es vegi obligat a votar a favor de la monarquia (o evitar reprovar-la).

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

El tema s’està negociant amb Barcelona en Comú, que és el mateix que dir que s’està intentant arribar a un acord. I d’aquest en depèn que la proposta prosperi o no. Però el que dèiem, això de demà no és més que foc d’encenalls.

El 1930, pocs i minoritaris

Tot i que la història és capritxosa i mai se sap quin camí agafarà. Vet aquí el Pacte de Sant Sebastià. Efemèride poc relacionada amb el debat de demà però de la qual ara es compleixen 90 anys i ve de gust recordar. El 17 d’agost de 1930 republicans espanyols, catalans i gallecs van acordar, a la ciutat guipuscoana, liquidar la monarquia d’Alfons XIII i posar el problema català sobre la taula. Eren pocs i minoritaris, i no van comptar, d’inici, amb el recolzament del PSOE. Però el que dèiem, la història té les seves coses, de manera que al poc temps, el 12 d’abril de 1930, les eleccions municipals van ser republicanes. I el 14 d’abril es va proclamar la República. El foc no tenia tantes flamarades.