La Rambla, paralitzada, aspira a ressuscitar com a imant per al barceloní

A tots els descreguts que es van negar a donar una altra oportunitat a la Rambla quan, en plena pandèmia, l’entitat va fer una crida a la reconquesta local del vial, se’ls podria demanar una mica de pietat. La crisi ha deixat de moment moltes persianes abaixades, en especial en el tram central i sobretot en l’inferior, al costat de Drassanes. Allà costa trobar algun establiment obert. Molts són tancaments temporals, per evitar el cost de plantilles que aquests dies amb prou feines tindrien feina, però suportant lloguers de vertigen. D’altres són definitius, com diu ja algun cartell de traspàs.

I en l’oferta oberta continua aclaparant tot el que és prescindible: ‘souvenirs’ aquí i allà, restaurants enfocats al client efímer i amb escàs criteri gastronòmic... No obstant, aquests dies la falta d’afluència converteix el passeig en un petit plaer, amb perspectives gairebé inèdites i algunes opcions de menjar bé o descobrir establiments centenaris supervivents a uns passos, pel Gòtic.

Fermín Villar, president d’Amics de la Rambla, és conscient que molts negocis estan en perill. I demana que l’ajuntament presti atenció a la zona amb vista a la remuntada. Planejaven conjuntament una campanya de promoció, de moment paralitzada davant la quantitat d’oferta comercial i cultural tancada. Però enlloc d’això el col·lectiu reclama ara un pla d’acció cultural que passi per treure els espectacles a la fresca, a l’estil del que està fent el Jamboree a la plaça Reial pel seu 60è aniversari.

Moment de canvi

Amb les restriccions i pors en espais tancats, contemplen aquesta Rambla ara deserta com un escenari perfecte per fer baixar els barcelonins que no se senten temptats per via de les compres o el paladar. Al·ludeixen a l’òpera del Liceu al Pla de l’Os, els espectacles del Poliorama a Santa Mònica o els dels ‘tablaos’ flamencs... tot al carrer i amb efecte de reclam «immediat».  «La zona hauria de ser tan atractiva per al visitant com per al barceloní», insisteix Villar, preocupat perquè el tantes vegades postergat pla de reforma del vial (d’inici previst aquest any) pugui tornar a retardar-se, cosa que implicaria cert risc de «caducitat». De fet, es va forjar quan els patinets encara no eren un mode de transport urbà, exemplifica.

El seu gerent, Xavier Masip, afegeix que en el mal moment de la Rambla (amb tot just el 40% de la seva oferta d’hostaleria oberta) hi ha d’haver valentia per planificar millores qualitatives. Com nous filtres a la tipologia comercial (pel que sembla un gran súper hi busca ubicació) que afavoreixin un reequilibri de l’oferta i prioritzin la cultural, i inclús alguna cosa així com un manual de bones pràctiques a què adherir-se. No s’ha d’oblidar que en l’actualitat a moltes terrasses és impossible prendre una canya perquè només ofereixen cerveses mida XXL , o un simple cafè perquè l’objectiu és vendre una paella o un còctel de mig litre.

De moment, s’ha de decidir si al setembre es podrà portar a terme el Tast a la Rambla que es va posposar al juny. I l’aposta en ferm de l’eix és tancar el trànsit el cap de setmana, agafant el relleu a la Via Laietana, on el comerç va acollir la mesura amb gran enuig. Així ho han sol·licitat ja a l’àrea de Mobilitat de l’ajuntament.

A la llista de peticions hi destaca una altra que veuen prioritària perquè puguin funcionar les altres coses. «És necessària més policia per frenar la delinqüència a la zona», que l’absència de turistes no ha evitat, destaca Villar.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Recorrent la zona al migdia, quiosquers, pintors i restauradors consultats apunten a entre un 10% i un 20% de la facturació de l’any passat. Una temporada per a l’oblit, afegeixen, amb por del que ofereixi la tardor. «Ha vingut poc turisme, però a més la majoria és un viatger que arriba molt d’última hora, amb ofertes i que mira molt el que gasta», relata un operador.

A l’hora de menjar hi ha terrasses fins i tot sense un sol comensal. «El dolent és que al final de tot això resistiran no els millors negocis, sinó els que tenen més diners», es lamenta un altre empresari.