Els lloguers es resisteixen a baixar a Barcelona malgrat la crisi de la Covid-19

Els últims informes de grans portals immobiliaris mostren xifres diferents segons les zones, però en el cas de la capital catalana, Idealista fixa un descens del 3,1% en els lloguers de juliol, mentre que Fotocasa apunta a un 0,9% de caiguda en preus de venda de segona mà. Diverses immobiliàries consultades coincideixen que la baixada de preus que molts esperaven ni s’ha produït ni es preveu per les característiques del mercat local.

Descensos molt conjunturals

Tots enfoquen a la complexitat dels vaticinis a causa de l’insòlit de la conjuntura i en tot cas creuen que una vacuna o tractament recuperaria de seguida les xifres pre-Covid-19. A Idealista sí que constaten una «acumulació d’anuncis», és a dir, un augment de la borsa de pisos que no atribueixen a la falta d’interès a arrendar, sinó a la inactivitat del mercat durant gairebé tres mesos i la incorporació de nova oferta a l’iniciar-se el desconfinament. De fet, coincideix amb un «rècord absolut de cerques [al seu portal], amb un 67% més que fa un any», i que possiblement es prenguin el seu temps per decidir, en vista de la velocitat del mercat habitual (un anunci dura d’un a 14 dies a la ciutat), expliquen.

 I és que ara l’elecció de la vivenda adequada en vista d’un panorama de més teletreball o vida a casa «ha cobrat més importància, hi ha més consciència d’on vivim», afirma Mercedes Blanco, de Finques Blanco i vicepresidenta de FIABCI Espanya (la principal federació d’agents del sector immobiliari). L’experta afirma que hi ha un segment de cercadors que volen un pis millor del que tenien, cobren pes requisits com que sigui exterior, tingui llum, ascensor i balcó, i creix el percentatge d’interessats a arrendar. L’última enquesta a Fotocasa apunta que si abans de la pandèmia un 34% dels cercadors actius pretenien llogar, ara ja en són un 39%, igualant compradors.

Per a Montse Moreno, vicepresidenta d’AEPSI (Associació Espanyola de Personal Shopper Immobiliari), la nova situació no està tenint efectes en els lloguers més buscats a Barcelona, que són per part de públic local, en barris, i sobretot per entre 800 i 900 euros. Amb tanta demanda, opina que no hi està havent ajustos però sí moltes exigències de garanties dels propietaris (des de fiança complementària fins a assegurances d’impagaments).

Per contra, afegeix, sí que es produeixen retallades de preus entorn del 10% sobretot en pisos amb lloguers per sobre de 1.200 euros i moltes vegades dirigits a estrangers que resideixen a Barcelona però que ara estan teletreballant des dels seus països, així com al sector del luxe. Una altra situació és que es negociïn petites rebaixes en el cas d’inquilins que puguin acreditar solvència i ocupació, com seria el cas de funcionaris o sanitaris, cita.

El que no és un baló d’oxigen per al mercat és el transvasament de pisos turístics. Fa setmanes, la patronal Apartur ja va estimar que dels 9.600 pisos amb llicència a Barcelona, uns 3.900 s’havien passat al lloguer per l’absència de turisme. Però pocs ho estan fent de llarga durada (mínim cinc anys). «Com més cèntrics són, més es passen al lloguer de temporada», diu ara el seu president, Enrique Alcántara. És a dir d’un a 11 mesos. Ho constaten els experts i molts anuncis que al·ludeixen a «mesos».

Notícies relacionades

Aparcaments i mobilitat

Camilo Ramos: "Hi ha una lluita pels últims pisos disponibles a la perifèria de BCN"

Des de Don Piso, Emiliano Bermúdez, subdirector general, afegeix que tot el qui ara no pot comprar per la seva situació personal es veu abocat a llogar, i recorda que la «inseguretat jurídica» que atribueix a les noves regulacions en marxa sobre els preus del lloguer frenaran la quantitat d’oferta, mentre que la demanda creixerà. Destaca que en la compravenda venen mesos d’«hivernació» fins que la situació sanitària avanci i es vegi si afecta o no en els preus. 

 «Aquesta crisi no és comparable a la del 2007», apunta Emiliano Bermúdez, subdirector general de Don Piso, que recorda que llavors els preus van trigar anys a descendir amb força. I destaca que després del confinament ja hi va haver una reactivació de vendes instantània malgrat estar a la meitat de la situació pre-Covid-19. Si la pandèmia no s’agreuja, aventura una caiguda de preus de venda al tancar l’any del 10 al 15%, sobretot en els de gamma de baixa a mitjana, perquè és on «s’està destruint més demanda», al perdre la feina o empitjorar la situació de potencials compradors.