L'Estat subhastarà els locals d'oci del front marítim de Barcelona

El front marítim de Barcelona podria mantenir una part de l’oci nocturn que l’ajuntament volia erradicar. La intenció de l’Estat, titular dels terrenys en discòrdia, és vendre sota subhasta els espais que estan dedicats a activitat econòmica, a excepció d’algunes peces que no inclouen els vuit restaurants i clubs situats entre l’Hotel Arts i l’Hospital del Mar. Així ho ha anunciat ja als operadors i confirmat a aquest diari. La cotització d’aquests espais és milionària i el seu futur dependrà, doncs, de qui els adquireixi, tot i que tots els operadors estan interessats en la continuïtat.

El Ministeri d’Hisenda fa mesos que està amb negociacions per determinar el desenllaç de les 40 hectàrees de la seva titularitat al front litoral, una franja de domini publicoterrestre amb més de 40 negocis que des del 1989 es va gestionar mitjançant concessió administrativa de 30 anys a instàncies llavors del Ministeri de Foment. El pastís, que va de l’hospital a gairebé la frontera amb Sant Adrià, inclou vials (com la Ronda Litoral o carrers), parcs com el de Nova Icària i fins i tot equipaments com el Pavelló de la Mar Bella, que seran cedits a la ciutat. Però el futur dels negocis suma mesos de controvèrsia, ja que al mateix sac van des de restaurants a discoteques, el Casino de Barcelona o el MacDonalds de la zona.

 L’any passat, al modificar-se la figura dels terrenys marítims terrestres, van passar a ser responsabilitat de Patrimoni de l’Estat, que depèn d’Hisenda. Caducaven les concessions als establiments i després de l’anunci a so de bombo i platerets que l’ajuntament eliminaria tot l’oci del litoral, es va atorgar una pròrroga per prendre decisions que (després de l’estat d’alarma) acabarà el 8 de setembre.

En el segon semestre

Fonts ministerials assenyalen a aquest diari que «la intenció –i així ho han comunicat– és procedir a l’alienació, mitjançant subhasta, dels locals comercials de titularitat estatal situats a la zona de la concessió al llarg del segon semestre d’aquest any». Però precisen que no estarien inclosos el Centre Comercial Moda Shopping Port Olímpic i els cinc xiringuitos situats més enllà del Port Olímpic, en direcció Besòs.

L’Estat en aquests casos opta per vendre els espais amb activitat privada i cedir els espais d’ús públic als ajuntaments, que ja es fan càrrec habitualment del seu manteniment. Però la situació a Barcelona ofereix algunes particularitats. El regidor de Presidència, Jordi Martí, assenyala a aquest diari que per al consistori és estratègic aconseguir la titularitat de peces com els cinc xiringuitos (Escribà, L’Escamarlà...), per la ubicació i davant de la progressiva pèrdua d’amplada de platges del litoral. L’objectiu és donar continuïtat a aquestes llicències, però sota la batuta municipal.

Més controvertides són les altres peces que reclama Barcelona, els cotitzats vuit locals que tenen llicència de discoteca (del Catwalk a l’Agua, passant per Opium, Shôko o Carpe Diem). Però que en la majoria dels casos també són restaurants diürns, amb algunes de les millors terrasses de la ciutat. L’ajuntament va posar sobre la taula amb poc èxit usos com l’ampliació del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), malgrat que els establiments són subterranis (sota el passeig Marítim) i sense cap altra entrada de llum que el frontal que dona a les seves terrasses. I que reconvertir-los costaria una fortuna.

Més de mil llocs de treball

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

En la balança d’arguments de Martí figuren també les queixes de veïns de la Vila Olímpica, farts de l’oci nocturn per les molèsties que causa a la seva zona la tornada dels noctàmbuls que acudeixen a agafar el metro situat al barri olímpic i de vegades s’instal·len als seus parcs. No obstant, el recent tancament dels conflictius bars i discoteques del Port Olímpic (a l’altre costat de l’Arts), que ara gestiona el consistori i reformarà amb nous usos calmarà en part la pressió al barri. 

Però en sector oposat figuren els empresaris i treballadors afectats. Més d’un miler només en aquest tram, que davant de la possible pèrdua dels seus llocs de treball van enviar fa uns dies una carta a l’alcaldessa, Ada Colau, demanant-li que reconsiderés la seva intenció de canviar els usos econòmics de la zona. Altres arguments eren que una ciutat com Barcelona necessita oci nocturn (s’ubiquen allà alguns dels clubs més internacionals de la ciutat) i que els problemes nocturns derivats a la zona s’han degut a la suposada falta de dotacions policials. Alguns dels locals, a més, estan disposats a tornar als seus usos inicials fa dècades, com restaurants i locals de copes, sense ball i amb menor horari, com ja ho han plantejat a l’ajuntament. Per a Martí l’objectiu principal era aconseguir la titularitat pública i després decidir.