El comerç de Barcelona tem una allau de tancaments

Durant la recent crisi econòmica, la puixança del turisme internacional va permetre que l’epicentre comercial de Barcelona no es ressentís tant en caiguda de consum i ocupació com altres territoris. Però aquest flotador que semblava inexpugnable també s’ha desinflat ara per efecte de la pandèmia de la Covid-19, i ha deixat rere seu un panorama preocupant: moltes botigues encara tancades a Ciutat Vella i part de l’Eixample, una caiguda de la facturació fins i tot en l’eix de compres de Barna Centre que amb prou feines ven un 40% de l’habitual, i la certesa que moltes botigues petites o mitjanes no tornaran a aixecar la persiana al no poder sobreviure als alts lloguers de la zona, cosa que desequilibra encara més aquesta cèntrica oferta. 

El sector ha donat l’alarma a tota la ciutat. Fins i tot els operadors d’àrees turístiques com Barna Centre (inclou el Portal de l’Àngel, Portaferrissa i molts carrers del Gòtic), el Born, el passeig de Gràcia, Pelai i altres eixos englobats en l’associació Barcelona Oberta parlen de botigues al límit. Nuria Paricio, directora d’aquesta patronal, reclama un pla integral d’ajuda i promoció a les administracions, que el consistori està ultimant. 

El comerç de barri, amb 24 eixos associats a Barcelona Comerç, ha reobert ja en un 91% de casos.  Els seus resultats són desiguals, ja que per a gairebé la meitat les vendes han caigut fins i tot un 25%, i per a una quarta part fins i tot un 50%, amb forta disminució d’afluència, segons una enquesta. El col·lectiu xifra ja en un 3,3% els tancaments, però preveu que arribaran ben aviat al 15% perquè molts estan liquidant estocs. I que si no es prenen mesures «estructurals» en favor del sector, aquesta xifra pugi al 30», assegura el seu president, Salva Vendrell.

Dos mals simultanis

Al centre, que fins ara era més resistent, adverteixen que pateixen dos mals simultanis. El més evident és la pèrdua del turisme per la crisi sanitària (opinen que amb prou feines remuntarà aquest estiu, encara que s’obrin les fronteres dilluns), que en aquests llocs suposa en general gairebé la meitat de les vendes, i de vegades la gran majoria de tota la seva clientela. Però el segon cop creuen que es podia haver evitat: «En un moment com aquest en què molta gent evita el transport públic, és una bogeria haver-hi tallat l’accés amb cotxe», es queixa Teresa Llordés, al capdavant de Barna Centre. «En dues zones ja per als vianants com el Gòtic i el Born ara mateix no tocava una mesura com tancar la Via Laietana els caps de setmana», afegeix Juan Carlos Arriaga, president de Born Comerç.

En el cotitzadíssim eix que s’obre després del Portal de l’Àngel, defensen que el ‘boom’ turístic va arribar com un comodí, que ha crescut sense treva, però que necessiten mantenir l’afluència local i de compradors de la resta de Catalunya. Calculen que la meitat d’aquests compradors arriben amb cotxe per fer compres importants, cosa que suposa que les restriccions en carrers de l’Eixample Via Laietana els ofeguen, argumenten.

El subscriu des del president del passeig de Gràcia, Luis Sans, convençut que aquest tipus de mesures sobre mobilitat al centre de Barcelona només poden ser temporals, i fins i tot el mercat de Santa Caterina, que es posa les mans al cap al recapitular sobre les seves recaptacions dels últims dissabtes. «Aquí amb prou feines hi ha veïns, necessitem compradors d’altres zones que ara no poden arribar ni al pàrquing i els dissabtes ja no venen», explica David Barroso, vicepresident.

En aquest sentit, la tinenta d’alcalde Janet Sanz avança que ultimen solucions per obrir accessos a clients del mercat i al transport públic. Per a la resta de vies restringides al trànsit per guanyar zones per als vianants, preveu que a partir del setembre algunes tornin a tancar-se només un cap de setmana al mes (pla iniciat al febrer), i d’altres els dissabtes i diumenges, en funció de la resposta a cada barri.

  

Entre altres coses, perquè el seu impacte a cada zona és diferent i, en canvi, pot afavorir el consum de proximitat, com el cas de Creu Coberta. Vendrell adverteixes aquestes diferències però retreu a l’ajuntament haver actuat unilateralment i sense buscar el consens del sector.

Però les repercussions socioeconòmiques de la crisi sanitària van més enllà. L’absència de turistes ha portat molts operadors petits a no aixecar encara les persianes, sobretot en carrers secundaris del Gòtic i el Born, mentre que les multinacionals sí que ho han fet. No se sap quants no tornaran funcionar, però s’estima que els tancaments es comptaran per desenes. Barna Centre confirma l’adeu definitiu de cinc botigues al carrer de Santa Anna.

Por de més monocultiu

I Llordés considera que tan urgent com els ajuts és un nou pla d’usos que eviti la monodemanda actual de nous operadors que com a relleu només volen despatxar fundes de mòbils o samarretes del Barça, sota l’aparença de moda o regals. Aquest tipus de negoci s’ha disparat en un entorn on cada vegada hi ha menys serveis de proximitat i menys veïns, contemplen amb preocupació associacions de comerciants i de veïns. «Si només sobreviuen grans marques i ‘souvenirs’, el Gòtic morirà perquè no interessarà a la gent», afegeix Llordés.

Notícies relacionades

Menys taxis al carrer a Barcelona després de l'estat d'alarma

Mil raons per sortir pitant

Arriaga apunta que un terç de botigues del Born encara no funcionen i calcula que el 20% ja no ho farà davant de les moltes despeses que suporten i l’escassetat de públic. I es queixa que les llicències d’ampliació de terrasses de restaurants van retardades.

 «No es pot aïllar aquesta zona», diu Nuria Paricio, directora de Barcelona Oberta, amb por que es reprodueixi un model de centre de ciutats americà on a la nit no hi ha veïns ni vida. Hi ha un temor més. La sequera d’ingressos i els alts lloguers fa que els afectats retallin despeses, com les seves quotes associatives, fet que podria dinamitar a aquestes entitats.