desescalada

El comerç de Barcelona tem una allau de tancaments

La facturació es desploma als eixos del Born i Barnacentre per la pèrdua del turisme i els talls de trànsit, asseguren

Els barris també podrien perdre fins a una quarta part dels seus establiments, segons una enquesta del sector

zentauroepp53800661 barcelona  18 06 2020  barcelona   local en la calle de sant200619095117

zentauroepp53800661 barcelona 18 06 2020 barcelona local en la calle de sant200619095117 / JORDI COTRINA

8
Es llegeix en minuts
Patricia Castán

Durant la recent crisi econòmica, la puixança del turisme internacional va permetre que l’epicentre comercial de Barcelona no es ressentís tant en caiguda de consum i ocupació com altres territoris. Però aquest flotador que semblava inexpugnable també s’ha desinflat ara per efecte de la pandèmia de la Covid-19, i ha deixat rere seu un panorama preocupant: moltes botigues encara tancades a Ciutat Vella i part de l’Eixample, una caiguda de la facturació fins i tot en l’eix de compres de Barna Centre que amb prou feines ven un 40% de l’habitual, i la certesa que moltes botigues petites o mitjanes no tornaran a aixecar la persiana al no poder sobreviure als alts lloguers de la zona, cosa que desequilibra encara més aquesta cèntrica oferta. 

El sector ha donat l’alarma a tota la ciutat. Fins i tot els operadors d’àrees turístiques com Barna Centre (inclou el Portal de l’Àngel, Portaferrissa i molts carrers del Gòtic), el Born, el passeig de Gràcia, Pelai i altres eixos englobats en l’associació Barcelona Oberta parlen de botigues al límit. Nuria Paricio, directora d’aquesta patronal, reclama un pla integral d’ajuda i promoció a les administracions, que el consistori està ultimant. 

Un aparador al Born, aquesta setmana / ferran nadeu

El comerç de barri, amb 24 eixos associats a Barcelona Comerç, ha reobert ja en un 91% de casos.  Els seus resultats són desiguals, ja que per a gairebé la meitat les vendes han caigut fins i tot un 25%, i per a una quarta part fins i tot un 50%, amb forta disminució d’afluència, segons una enquesta. El col·lectiu xifra ja en un 3,3% els tancaments, però preveu que arribaran ben aviat al 15% perquè molts estan liquidant estocs. I que si no es prenen mesures «estructurals» en favor del sector, aquesta xifra pugi al 30», assegura el seu president, Salva Vendrell.

Dos mals simultanis

Al centre, que fins ara era més resistent, adverteixen que pateixen dos mals simultanis. El més evident és la pèrdua del turisme per la crisi sanitària (opinen que amb prou feines remuntarà aquest estiu, encara que s’obrin les fronteres dilluns), que en aquests llocs suposa en general gairebé la meitat de les vendes, i de vegades la gran majoria de tota la seva clientela. Però el segon cop creuen que es podia haver evitat: «En un moment com aquest en què molta gent evita el transport públic, és una bogeria haver-hi tallat l’accés amb cotxe», es queixa Teresa Llordés, al capdavant de Barna Centre. «En dues zones ja per als vianants com el Gòtic i el Born ara mateix no tocava una mesura com tancar la Via Laietana els caps de setmana», afegeix Juan Carlos Arriaga, president de Born Comerç.

En el cotitzadíssim eix que s’obre després del Portal de l’Àngel, defensen que el ‘boom’ turístic va arribar com un comodí, que ha crescut sense treva, però que necessiten mantenir l’afluència local i de compradors de la resta de Catalunya. Calculen que la meitat d’aquests compradors arriben amb cotxe per fer compres importants, cosa que suposa que les restriccions en carrers de l’Eixample Via Laietana els ofeguen, argumenten.

El subscriu des del president del passeig de Gràcia, Luis Sans, convençut que aquest tipus de mesures sobre mobilitat al centre de Barcelona només poden ser temporals, i fins i tot el mercat de Santa Caterina, que es posa les mans al cap al recapitular sobre les seves recaptacions dels últims dissabtes. «Aquí amb prou feines hi ha veïns, necessitem compradors d’altres zones que ara no poden arribar ni al pàrquing i els dissabtes ja no venen», explica David Barroso, vicepresident.

L’ajuntament estudia ajustaments en el seu pla de conversions en zona de vianants de cap de setmana, segons les zones

En aquest sentit, la tinenta d’alcalde Janet Sanz avança que ultimen solucions per obrir accessos a clients del mercat i al transport públic. Per a la resta de vies restringides al trànsit per guanyar zones per als vianants, preveu que a partir del setembre algunes tornin a tancar-se només un cap de setmana al mes (pla iniciat al febrer), i d’altres els dissabtes i diumenges, en funció de la resposta a cada barri.

  

L’ajuntament aglutina les seves mesures en un pla

 Pasada la crisi sanitària, l’àrea de Promoció Econòmica de l’ajuntament prova d’agilitar els tràmits i mesures per reanimar el comerç i l’hostaleria. La regidora de Comerç, Montse Ballarín, ha aglutinat les iniciatives dins del pla de recuperació econòmica que s’aprovarà en el pròxim ple de final de mes.

Entre altres coses, perquè el seu impacte a cada zona és diferent i, en canvi, pot afavorir el consum de proximitat, com el cas de Creu Coberta. Vendrell adverteixes aquestes diferències però retreu a l’ajuntament haver actuat unilateralment i sense buscar el consens del sector.

Però les repercussions socioeconòmiques de la crisi sanitària van més enllà. L’absència de turistes ha portat molts operadors petits a no aixecar encara les persianes, sobretot en carrers secundaris del Gòtic i el Born, mentre que les multinacionals sí que ho han fet. No se sap quants no tornaran funcionar, però s’estima que els tancaments es comptaran per desenes. Barna Centre confirma l’adeu definitiu de cinc botigues al carrer de Santa Anna.

Por de més monocultiu

I Llordés considera que tan urgent com els ajuts és un nou pla d’usos que eviti la monodemanda actual de nous operadors que com a relleu només volen despatxar fundes de mòbils o samarretes del Barça, sota l’aparença de moda o regals. Aquest tipus de negoci s’ha disparat en un entorn on cada vegada hi ha menys serveis de proximitat i menys veïns, contemplen amb preocupació associacions de comerciants i de veïns. «Si només sobreviuen grans marques i ‘souvenirs’, el Gòtic morirà perquè no interessarà a la gent», afegeix Llordés.

Notícies relacionades

Arriaga apunta que un terç de botigues del Born encara no funcionen i calcula que el 20% ja no ho farà davant de les moltes despeses que suporten i l’escassetat de públic. I es queixa que les llicències d’ampliació de terrasses de restaurants van retardades.

 «No es pot aïllar aquesta zona», diu Nuria Paricio, directora de Barcelona Oberta, amb por que es reprodueixi un model de centre de ciutats americà on a la nit no hi ha veïns ni vida. Hi ha un temor més. La sequera d’ingressos i els alts lloguers fa que els afectats retallin despeses, com les seves quotes associatives, fet que podria dinamitar a aquestes entitats. 

Conversions en zona de vianants: 40 anys d’èxits

Barcelona i la seva memòria de peix. Només així s’entén la recurrència d’aquest debat. Va ser entre els anys 70 i 80 (és a dir, quan el primer ajuntament democràtic va encarar el pandemònium urbanístic que era Barcelona) que es va abordar la primera conversió en zona de vianants i, poca broma, va ser ni més ni menys que la del Portal de l’Àngel, fins aleshores un carrer més propi de trànsit rodat. Primer es va emprendre amb escassos mitjans amb unes jardineres construïdes amb vies de tren velles que barraven el pas als cotxes. Els comerciants van pronosticar la mort del Portal de l’Àngel. Va succeir just el contrari. El d’allà sol ser des d’aleshores el metre quadrat de lloguer més car d’Espanya, autèntic caviar comercial a l’abast només de les grans marques.
Tan exitosa va ser aquella mesura que, quan es va prosseguir amb la conversió en zona de vianants d’altres carrers del Gòtic, Portaferrissa per exemple, els comerciants van posar de la seva butxaca un 25% de la inversió necessària. Tot allò va succeir als anys 80. Llavors es van poder treure conclusions interessants d’aquella experiència. Als carrers per a vianants amb prou feines hi havia botigues amb el cartell d’«es lloga» penjat. A les zones de vianants, les galeries a cobert s’esllanguien en contrast amb el que succeïa a l’exterior. Després hi havia el cas de les places. Moltes van ser, fins ben entrats els 80, aparcaments a l’aire lliure. S’estacionava a la Reial, a la del Pi, a la de Sant Just. Era així, encara que sembli mentida. Però amb el temps, va arribar la desmemoria.
L’obertura de les rondes durant els Jocs Olímpics va permetre exportar a altres barris l’experiència duta a terme al centre de la ciutat. A la zona alta van prendre molt malament que es tanqués al trànsit el seu carrer més emblemàtic, Major de Sarrià. L’argument era el de sempre, que ningú aniria a comprar allà sense cotxe. Un exregidor molt implicat en totes aquelles polítiques, des de la tranquil·litat que li concedeix avui la jubilació, diu ara el que llavors, per cortesia, callava: que els qui s’oposaven a la conversió en zona de vianants eren comerciants que anaven amb cotxe fins a la botiga. Era principalment a això al que no volien renunciar.
La polèmica torna a estar sobre la taula ara que, amb motiu de la Covid-19, l’Ajuntament de Barcelona, ha desplegat en un mes les conversions en zona de vianants previstes per als pròxims tres anys. Ni tan sols els peixos mosseguen tantes vegades el mateix ham. Les veus contràries a les conversions en zona de vianants realitzen el mateix pronòstic de sempre, que la seva surpervivencia depèn de la compra amb cotxe. En realitat, la capacitat de places d’aparcament del centre és la que és, incapaç d’omplir de compradors Ciutat Vella.
El matís ara, que no és menor, és que per qüestions pressupostàries no s’han ampliat les voreres, només s’ha pintat la seva existència sobre l’asfalt de la calçada. El regidor citat abans remarca que l’efecte no és el mateix. Els carrers per als vianants, diu, han de ser còmodes, més que el sofà de casa des del qual sempre és possible fer compres per internet. Aquest, i no les restriccions de trànsit, és el veritable enemic del comerç de carrer, sosté.
40 anys compleixen ja les conversions en zona de vianants. Si fossin un artista, estarien de gira. CARLES COLS