Així s'ha bolcat Barcelona a cobrir la nova demanda laboral durant la crisi

La pandèmia i el consegüent confinament van destrossar de cop des de mtjans de març el panorama laboral de Barcelona, com de tantes altres ciutats. El comerç, l’hostaleria, els serveis i el teixit productiu van deixar a la banqueta desenes de milers de treballadors, alhora que els sectors implicats de ple en la urgència sanitària van disparar la demanda en els àmbits de la infermeria, la gericultura, el comerç alimentari i la neteja. Així ho certifica amb xifres el balanç de l’agència econòmica municipal Barcelona Activa, que en aquest temps ha mobilitzat més de 6.200 candidatures en aquests sectors, cosa que representa més del doble dels que gestiona en tot un any, i gairebé sempre amb firma de contracte garantida.

Aquesta oficina econòmica de la ciutat, que habitualment dona resposta a unes 1.200 empreses per cobrir una mitjana de 3.000 vacants anuals, es va convertir al cap de pocs dies de començar el procés d’alarma en una catapulta per cobrir noves places. Entre altres motius, perquè Barcelona Activa realitza una preselecció de candidats prèvia que facilita que, en una situació d’emergència de llocs per cobrir com aquesta, els fitxatges fossin gairebé automàtics en molts casos. A aquesta xifra cal sumar-hi els molts fitxatges realitzats directament per empreses, agències d’ocupació temporal i institucions.

Però en l’àmbit de mediació municipal, les seves dades revelen la hiperactivitat que ha generat la insòlita urgència sanitària. El primer tinent de Promoció Econòmica, Jaume Collboni, relata a EL PERIÓDICO que des dels inicis de la crisi de la Covid-19 el volum de gestió de candidatures es va multiplicar per 10 sobre un mes normal. El 88% d’empreses i entitats contractistes eren del sector sociosanitari, amb els perfils de gerocultors (40%), infermers (35%) i de neteja (21%) com als més demandats.

Serveis essencials

En una situació tan singular, tots els recursos d’aquesta agència municipal s’han centrat a «donar cobertura als llocs de treball en serveis essencials», afegeix. La difícil situació de les residències per a gent gran de la ciutat, on molts treballadors van causar baixa per contagi, va convertir els gerocultors en el perfil més buscat. Més fins i tot que infermers, metges i farmacèutics, emfatitzen fonts de Barcelona Activa. 

Però també ha sigut intensa la recerca i contractació de perfils directius i de gestors de centres sociosanitaris. O de professionals de l’àmbit psicosocial, entre els que figuren psicòlegs i treballadors socials per donar suport a altres professionals, a malalts o persones confinades, asseguren.

En un món al revés, de sobte van urgir també «treballadors per a serveis, des de cuines a neteja i tintoreria de centres sanitaris; perfils administratius i llocs vinculats al comerç alimentari».

Collboni afegeix que, en el marc d’una emergència totalment inesperada, l’agència municipal ha prioritzat facilitar la cobertura «filtrada» de la demanda laboral conjuntural per agilitar els processos amb incorporacions immediates». Però no només es tractava d’intervenir, sinó de fer complir un protocol de condicions que garanteix la no discriminació o la retribució mínima.

El primer tinent d’alcalde detalla que en aquestes setmanes també s’ha disparat un 40% la formació ‘online’ entre els qui busquen noves sortides laborals o volen millorar la seva formació. I destaca que els serveis a les persones continuaran precisant moltes mans després d’aquesta dramàtica experiència i amb els dèficits detectats.

Aquest planter, sobretot de llocs de treball sociosanitaris s’ha alimentat aquests mesos en bona mesura de dones que s’acosten als 50 anys, un col·lectiu especialment afectat per l’atur i que ara s’ha revelat essencial.

Guerreres en temps de pandèmia

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Posen de cara a aquest article dues guerreres en temps d’alarma sanitària. Carolina Amador, una hondurenya bregada en l’atenció a gent gran a domicili, va ser contractada per aquesta via per la residència Dovela. S’havia inscrit al febrer i quan preparava una entrevista, va arribar l’estat d’alarma. Com a mare separada, va pensar a buscar feina urgent en un súper, quan va sorgir l’oportunitat assistencial. Va tenir por, confessa, però «al final t’oblides de tu perquè els vols donar esperança a ells [els avis]», per als que té un do. Ha esquivat contagis amb bona praxi i fe, confessa. 

Com a infermera, Rosa María Martín, de 49 anys, va fer el salt aquestes setmanes d’una suplència en una residència a un hotel medicalitzat. El seu historial de 25 anys era hospitalari, però va canviar de pista per una millor conciliació familiar i contractes més estables. Amb prou feines va estar uns dies a la banqueta de Barcelona Activa. Ara només espera com a recompensa estabilitat i condicions laborals al nivell de l’esforç dels anomenats herois de la pandèmia.