Consell de Cent, carrer nou, paradís 'running'

Qui no hagi tornat a trepitjar el carrer del Consell de Cent des que es va decretar el confinament s’emportarà una sorpresa, segurament grata. I fins i tot podrà murmurar allò que aquest no és el carrer que coneixia, que me l’han canviat, que li han dibuixat una cara nova, amb carrils marcats en color groc, i fins i tot que el cotxe ha deixat de ser el protagonista principal d’una escena urbana que s’ha convertit en un veritable paradís tant per practicar esport com per passejar.

A les sis del matí s’aixeca tots els dies el teló esportiu a Barcelona. Mentre la ciutat no superi les primeres fases, els esportistes, a peu però també en bici, tenen fins a les deu del matí per suar una mica, de vegades amb la complicada companyia de la mascareta. Després es recupera la normalitat; també al carrer del Consell de Cent que, a partir de les 20 hores, quan retorna l’activitat, es transforma més en un passeig que en un escenari esportiu.

Dues fases de desescalada

Com si es tractés de la desescalada, el carrer del Consell de Cent s’ha anat transformant en dues fases. La primera va guanyar terreny als cotxes fa uns dies entre el passeig de Gràcia i Rocafort, i la segona, que va acabar definitivament aquest dimarts, s’ha ampliat fins a l’encreuament de Girona, carrer que també s’ha incorporat a la rutina de l’esport i el passeig –com la Via Laietana– entre la Gran Via i Mallorca.

Serveix una carrera de gairebé dos quilòmetres i mig entre Girona i Rocafort per desembussar altres zones esportives on, en ocasions i en hora punta –feia cap a les nou del matí– gairebé resulta impossible guardar les distàncies de seguretat de tants i tants ‘runners’ que coincideixen alhora. Massa gent, massa perill i gairebé una crida al contagi. Molts matins córrer pel passeig de Sant Joan cap a la Ciutadella, buscar el contacte del mar a la Barceloneta o de la muntanya a la carretera de les Aigües, es converteix en una veritable cursa d’obstacles. Massa atleta i, desgraciadament, algun insensat.

Un cant a la llibertat

Consell de Cent, en canvi, és un cant a la llibertat; fins i tot si es manté un ritme regular de carrera els semàfors en verd es converteixen en un aliat de les sabatilles. Hi ha pocs ‘runners’ i només alguns veïns que passegen el gos, que compraran o que s’asseuen als blocs de formigó que l’ajuntament encara no ha acabat de muntar en tots els trams per evitar l’accés dels cotxes.

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

I aquí neix un problema, de present, però sobretot de futur quan es reactivi el trànsit rodat. La zona de les sis línies grogues, suposadament un lloc on està prohibit l’estacionament, s’omple de camions i furgonetes que paren davant del comerç on recullen o entreguen mercaderies perquè la càrrega i descàrrega sigui molt més fàcil i pròxima, en comptes d’utilitzar els llocs habilitats a les cantonades. Aquests vehicles es converteixen en un destorb per al vianant.

Els comerços segueixen majoritàriament tancats, cosa que continua donant al carrer de Consell de Cent i també a altres punts de Barcelona un aspecte de ciutat fantasma on la gent no se saluda i fins i tot s’aparta quan veu la ‘perillosa’ arribada d’un ‘runner’. Són els nous temps, per als ‘runners’, per a la capital catalana i per a un Eixample que s’ha vestit amb les seves millors gales i s’ha omplert de carrils per a bicicletes, esportistes i vianants en general.