ciència a casa

El Museu de Ciències Naturals s'emporta les seves xerrades científiques a la xarxa

Les reunions del Club dels Llunàtics i les Llunàtiques, nascudes el 2005, es mantenen malgrat el coronavirus, però en format virtual

Les tertúlies, inspirades en la Societat Lunar del segle XVIII, reivindiquen la importància de la ciència per al progrés de la humanitat

20200116 clubllunatics joanaaragall bernatripoll-futurorangutans

20200116 clubllunatics joanaaragall bernatripoll-futurorangutans

3
Es llegeix en minuts
Anna Rocasalva

«Destruir la naturalesa hauria de ser considerat un crim contra la humanitat i els homes som els causants d’aquest gran desequilibri natural», lamenta l’escriptor Gabi Martínez. «Es confirma la teoria de Lovelock, que explica que la Terra és infinitament intel·ligent i ara ens està ‘atacant’ per sobreviure», contesta l’arqueòleg Jordi Serrallonga, amb referència al Covid-19. 

Els dos científics, a mig camí entre Phileas Fogg l’un i Indiana Jones l’altre, xerren sobre el coronavirus, la importància de prendre consciència dels poders invisibles de la naturalesa, la fragilitat humana i la nostra condició animal. Bé podria tractar-se d’una reunió de cavallers de l’Anglaterra victoriana, però aquesta tertúlia va tenir lloc dijous passat a través d’Instagram Live. Són les xerrades del Club dels Llunàtics i les Llunàtiques del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que, durant el confinament, s’han traslladat al món digital.

Inspirat en una antiga societat

El Club dels Llunàtics i les Llunàtiques es va fundar el 2005, a la biblioteca modernista del Castell dels Tres Dracs del parc de la Ciutadella, per acostar la ciència a la societat. «Vam voler recuperar la idea de les tertúlies científiques en què tothom pogués participar», explica l’arqueòleg i moderador de les xerrades, Jordi Serrallonga.

Captura de pantalla de l’última sessió del club, amb el moderador Jordi Serrallonga (a dalt) i l’escriptor Gabi Martínez (a baix) / Anna Rocasalva

Serrallonga es va inspirar en l’antiga Societat Lunar de Birmingham (Anglaterra), els membres del qual es reunien mensualment les nits de lluna plena per «il·luminar la ment dels homes». Aquest és el motiu de ‘llunàtics’ i ‘llunàtiques’. 

En l’actualitat, les sessions del club tenen lloc al Museu de Ciències Naturals del Fòrum, un dijous al mes, quan l’edifici tanca les portes. «Una mica com en la pel·lícula ‘Una noche en el museo’», diu fent broma el moderador. «La pandèmia ens va agafar celebrant les tertúlies entre primats, gràcies a l’èxit de l’exposició ‘Micos’, però des del principi del confinament vam tenir clar que el club havia de continuar i hem trobat la solució a Instagram», explica Serrallonga.

Tertúlies nocturnes

La premissa del Club dels Llunàtics i les Llunàtiques és sempre la mateixa: un format petit per a unes 30 persones i la compareixença de ponents amb un vessant científic i social. Per assistir-hi s’ha de reservar prèviament en la web del museu.

Des dels seus inicis aquestes reunions ‘llunàtiques’ han depassat l’aforament. Enginyers, naturalistes aficionats, astrònoms amateurs, estudiants universitaris, jubilats i famílies senceres han pogut xerrar cara a cara amb científics de la talla de Josefina Castellví, que va dirigir la base espanyola de l’Antàrtida; el primatòleg Jordi Galbany, que va estudiar els goril·les de Rwanda, i el doctor en Geoquímica Ignasi Casanova, expert en exploració espacial, entre molts d’altres.

Abans de començar, Serrallonga llegeix un decàleg de collita pròpia sobre les virtuts i requisits que ha de reunir tot membre del club, com ara «promoure l’amistat i la passió per la ciència», «compartir el coneixement» i «ser tolerant davant de qualsevol idea». «Això fa que els assistents perdin la por de preguntar i que els ponents s’ho passin bomba i recuperin el contacte directe amb la gent», comenta Serrallonga.

El decàleg sobre les virtuts i requisits que ha de reunir tot membre del club / Jordi Serrallonga

Noves tecnologies

Durant el confinament el Club dels Llunàtics i les Llunàtiques s’ha hagut d’adaptar i, per no perdre força, el Museu de Ciències Naturals ha organitzat tres sessions telemàticas consecutives durant els tres últims dijous, en les quals s’han tractat diversos aspectes de la pandèmia.

Notícies relacionades

L’última ha sigut amb l’escriptor Gabi Martínez, considerat un dels representants espanyols de la literatura de viatges, amb obres com ‘Los mars de Wang’, ‘En la barrera’ i ‘Voy’. 

Durant el directe d’Instagram, al qual es van sumar una seixantena d’oients, Martínez i Serrallonga van explorar la situació actual, que ens recorda la nostra pròpia fragilitat i la condició d’animals. Per a l’escriptor la resposta és clara: «Ens hem d’associar entre tots, més enllà d’ideologies polítiques, com ho fan les molses amb els arbres, i posar la ciència al centre de la societat». Però «ens atrevirem a ser veritables activistes de la revolució ecològica?», es pregunten els dos científics abans de penjar.

La importància d’observar

Des de petit, l’arqueòleg i professor universitari Jordi Serrallonga es va sentir fascinat per Charles Darwin, el pare de la teoria de l’evolució. Això el va portar a l’Àfrica a buscar els orígens de la humanitat i a fer de l’exploració i la divulgació científica el seu modus vivendi