Monges confinades: «Estem vivint una doble clausura»

«Nosaltres estem vivint una doble clausura». Amb aquesta frase respon la religiosa María del Carmen, de 81 anys, quan aquest diari s’interessa per la seva situació en aquesta Setmana Santa alterada pel confinament per evitar la propagació del Covid-19. Ella porta 65 anys de la seva vida reclosa de forma voluntària, òbviament, al Monasterio de la Purísima Concepción a Chinchón, Madrid.  «I mai em penediré d’aquesta decisió», afegeix aquesta monja, que aquest any no podrà vendre dolços com l’‘hornazo’, tan típic per aquestes dates. 

La pandèmia global ha tingut efecte en el dia a dia dels que habiten els convents. El virus també s’ha colat en les seves vides allunyades del mundanal soroll. «Nosaltres vivim de la rebosteria. Té molt èxit entre veïns i gent dels voltants, tot i que ara no podem vendre», explica la María del Carmen, que conviu amb set religioses més en un convent fundat el 1653, ara tancat i barrat.  

Al no tenir feina, les monges d’aquest convent de les Clarisses han «intensificat» les seves pregàries i oracions. «Resem per la gent que està malament, que està patint la malaltia, i també per donar força a les persones que assisteixen els contagiats», precisa l’octogenària, que ara s’està acostumant a rebre l’eucaristia a distància, a través d’una pantalla. «Aquesta cerimònia és el centre de la nostra vida i afortunadament, gràcies a les noves tecnologies, podem seguir celebrant-la», explica la María del Carmen, que si abans només sortia del convent per anar al metge o la farmàcia, ara fa més d’una setmana que no trepitja el poble.

El virus va creuar la porta

En altres monestirs continuen rebent els sacerdots, però només els diumenges. «Abans venien cada dia per a l’eucaristia. El nostre dia a dia també ha canviat perquè hem deixat d’impartir cursos i ja no oferim hostal», explica la germana Coloma, de 62 anys, membre de les Clarisses del monestir de Sant Benet de Montserrat, situat a escassos tres minuts amb cotxe de l’Abadia de Montserrat. Així, ja no només surten poc, sinó que tampoc reben visites de l’exterior més enllà del capellà per a l’eucaristia dominical.

El Covid-19, no obstant, ha creuat la porta d’aquest monestir envoltat de naturalesa. Una de les germanes va estar aïllada durant setmanes en una de les habitacions del seu modest hostal, ara clausurat al públic. Els seus dos pares, que van morir a causa del coronavirus a Olesa, la van encomanar. «Parlàvem amb ella per videoconferència per evitar més infeccions. Va ser molt dur, un autèntic drama, perquè ni ella es va poder acomiadar dels seus pares ni nosaltres podíem ser al seu costat per abraçar-la», assegura la Coloma, que també utilitza aplicacions Skype per parlar amb els seus familiars. «Fa poc van néixer dues nebodes –afegeix– i no he pogut anar a veure-les».

La Coloma, des dels 22 anys a la congregació, recomana aprofitar aquests dies de confinament forçós per «estar més prop d’un mateix», que després la vida moderna no dona treva i no ens escoltem. «Aquesta crisi ha de ser una oportunitat per desconnectar i replantejar-nos com vivim, donar-li un sentit», afegeix. Tampoc és tan dur, assegura la religiosa, que va passar els seus 13 primers anys com a monja en una clausura pràcticament total. Només s’apiada dels urbanites que viuen en pisos petits:  «Això ha de ser horrorós. Conec una noia que viu en un de 90 metres quadrats amb cinc criatures i entenc que sigui insuportable. Nosaltres tenim molt terreny i això ens dona oxigen».

Consells per evitar l’avorriment

Les monges del Monestir de Jesús Diví Obrer i Sant Josep Oriol de Terrassa, a Barcelona, també tenen espai per caminar. Elles no surten fora, sinó que fan voltes al claustre quan no estan llegint, resant o treballant. «Com que ara tenim menys visites pel confinament general podem resar més, però també procurem trucar a les persones grans que coneixem i sabem que estan soles. Pensem molt en aquestes persones», assegura la germana Anna Maria, de 73 anys, encarregada del telèfon i de la recepció d’aquest monestir de les Carmelites Descalces. 

L’Anna Maria podria estar hores i hores llegint llibres de teologia i sobre espiritualitat, però alterna la lectura amb altres activitats. És el seu truc per no avorrir-se mai. «Recomanaria a la gent que pensa que no aguanta tot el dia a casa que s’organitzi bé el temps, que es marqui unes pautes i tasques. Però sobretot que faci diverses coses, però no massa estona, per no cansar-se’n», explica la religiosa. 

Sense dolços

Notícies relacionades

La restitució del Tramvia Blau viu l’enèsim retard

El pla municipal destaca acabar la Via Laietana i la Rambla

Al convent de Santa Clara de la Columna, Còrdova, també han passat el forrellat. Gairebé no surten al carrer, i tampoc segueixen gaire les notícies. «Aquí normalment només veiem el telenotícies dissabte, i la resta de la setmana ens informem una mica a través de les xarxes socials. Ara mateix hi ha tanta informació sobre el coronavirus que pot arribar a desconcertar», explica la germana Eugenia, de 41 anys, que aconsella prendre’s aquesta crisi sanitària amb molta calma i recolzar-se en les bones notícies, que també n’hi ha. 

L’Eugenia ja fa mitja vida que és monja de clausura. Hi va entrar als 21 anys. «En la meva primera visita em va fascinar com podien ser tan feliços darrere de les reixes, com vivien amb tan poc», rememora la germana, una de les més joves i la xòfer oficial. «Soc de les que surten més perquè tinc carnet de conduir, però sortim molt poc, i ara gens. Estem aprofitant que no tenim feina per fer coses que normalment no podem fer, com ara netejar a fons», explica amb referència a l’elaboració d’uns dolços que últimament han regalat perquè no es facin malbé. La seva especialitat són els ‘repelaos’, a base d’ametlla, ou i sucre. Des que es va declarar l’estat d’alarma no venen. I, és clar, tampoc produeixen. Aquests dies resen, fins a set vegades al dia, entre moltes altres coses perquè la pandèmia acabi al més aviat possible.