INICIATIVA AMBICIOSA DE L'ESCOLA OFICIAL

El museu virtual d'arquitectura catalana posa la primera pedra

El Col·legi d'Arquitectes obre una plataforma 'on line' que reuneix el patrimoni modern i contemporani

Els 1.675 edificis que recull esquitxen tot el territori però Barcelona, per mida, té una forta presència

vilaolimpicaok

vilaolimpicaok

5
Es llegeix en minuts
Natàlia Farré

El museu de l’arquitectura de Catalunya ja està obert. No és un museu normal, o no és un museu normal del segle XX, quan els centres s’entenien com a espais físics per observar documents o objectes. A aquesta tipologia per potenciar l’urbanisme d’aquí, «les administracions fa temps que hi van renunciar», afirma Assumpció Puig, degana del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (Coac). Per pressupost i per canvis en la política cultural. De manera que ja no queda res, d’un centre que no fa tant va arribar a tenir nom –Museu d’Arquitectura i Urbanisme de Catalunya (MauC)– i diverses propostes de seu, des dels pavellons Alfons XII i Victòria Eugènia fins al Centre d’Art Santa Mònica passant pel Dhub. És més, per tenir va arribar a tenir projecte expositiu i el recolzament de l’ajuntament i la conselleria de Cultura. Era l’any 2015. Les coses han canviat, però la intenció i el compromís de l’escola oficial per posar en relleu i difondre el ric patrimoni arquitectònic del país no ho ha fet gens ni mica, així que la seva aposta consisteix en un museu del segle XXI, és a dir: una gran sala virtual i un treball en xarxa al territori, a partir de les 11 seus que formen la institució i els mateixos edificis singulars que esquitxen Catalunya. 

Segona ampliació del Palau de la Música Catalana. / COAC / RAFAEL VARGAS

De moment, i a l’espera del relat museístic que està treballant amb la conselleria, el Coac ha presentat, després d’un any de feina, un ambiciós portal d’internetarquitecturacatalana.cat. La que se suposa que és la primera pota d’aquest futur museu. La plataforma recull tota l’arquitectura catalana moderna i contemporània susceptible de ser destacada feta per professionals nacionals o estrangers, però aixecada a Catalunya.  Exactament 1.675 obres de 1.100 autors, que comencen el 1832 i acaben en l’actualitat. La data d’inici no és fútil, ja que aquell any es va construir el Vapor Bonaplata al Raval, la primera fàbrica de l’Estat moguda per la força del vapor i amb una la xemeneia industrial que fumejant va marcar l’inici de la revolució industrial a Catalunya i, en conseqüència, de la modernitat arquitectònica, segons el parer del Coac. De l’immoble no queda gaire rastre, es va cremar el 1835 en nom del luddisme, el moviment obrer que temia que les màquines robessin la feina a les persones. A partir d’aquí, el que hem dit, 1.675 obres, que demà en poden ser més. La plataforma és una eina viva que es va alimentant i que, quan tingui l’etapa moderna i contemporània acabada, mirarà cap enrere. No en va, l’arquitectura és tan antiga com la humanitat. 

Comissió d’experts

I en aquest creixement –els responsables d’aquest museu virtual calculen incorporar un miler de peces a l’any– les 11 seus territorials són fonamentals. Es tracta de rastrejar tota la geografia de Catalunya i no centrar-se només en Barcelona. I crear un museu en xarxa, no només virtualment sinó també físicament. El mapa que inclou el portal és fonamental per recórrer el territori abans de trepitjar-lo. Arquitecturacatalana.cat es nodreix dels més de dos milions de documents de l’arxiu del Coac, de la seva biblioteca i del que han aportat estudis d’arquitectura i professionals. I es nodreix, també, a partir de les propostes d’una comissió d’experts que filtren què mereix i què no mereix estar al museu del segle XXI. Per això parteixen del seu criteri, del prèviament publicat i del decidit pels jurats dels premis arquitectònics. L’àmbit territorial està clar, el tipològic és generós: des de l’enginyeria fins al paisatgisme passant per l’espai públic i l’urbanisme. Les capes de lectura són tan profundes o superficials com es vulgui, així un es pot quedar en l’anècdota d’un edifici o endinsar-se en totes les seves vicissituds. 

Dibuix de la façana de la Casa Thomas. / COAC / ARCHIVO MAS

En un edifici o en alguns, ja que cada un dels ítems té nombroses vinculacions: de manera que partint del Palau de la Música s’arriba fàcilment a la botiga BD Edicions de Disseny, que va allotjar els baixos de la Casa Thomas. Les dues construccions, el Palau i la Casa Thomas, comparteixen autor, Lluís Domènech i Montaner. Per això la connexió. A cada ítem, el portal recull i ordena tanta informació com és possible, com ara la cronologia de l’obra mostrada. Així el visitant sap que la Casa Thomas es va construir entre 1895 i 1898 al carrer de Mallorca, 291, que el 1912 la va ampliar Francesc Guàrdia i Viària i que, el 1979, Cristian Cirici va restaurar els baixos –abandonats i mig enderrocats per poder filmar la pel·lícula ‘La veritat sobre el cas Savolta’– per acollir la botiga BD Edicions de Disseny. Aquesta va obtenir el mateix any el premi FAD de restauració. 

La iniciativa admet propostes ciutadanes i material inèdit, per això s’habilitarà una bústia de suggerència

Notícies relacionades

També es pot tafanejar, per exemple, a tots els edificis que formen el polígon Montbau o en tot allò que es va construir a la Vila Olímpica, i descobrir tot el que s’ha fet en el camp sanitari des de la transició fins a l’actualitat o el que es va construir durant el modernisme. Al primer s’accedeix perquè la plataforma contempla conjunts arquitectònics: 13 obres de 18 autors en el cas d’Horta-Guinardó i 23 construccions dissenyades per 56 arquitectes, a Sant Martí; al segon, amb els filtres de recerca (que inclouen tipologia). Per als curiosos: el que s'ha fet des de 1979 fins a l’actualitat al sector de l’arquitectura sanitària a Catalunya són 40 edificis singulars entre hospitals i centres d’atenció primària; 12 d’aquests a Barcelona. I el modernisme susceptible de ser recollit al museu virtual suma 303 edificis a tot el territori, 177 d’aquests ubicats a la capital catalana. 

S’admeten propostes ciutadanes i material inèdit, per això s’habilitarà una bústia de suggerències. La comissió d’experts estudiarà i avaluarà el que es rebi posteriorment.