Buch oculta que els Mossos també demanen el final del tall de la Meridiana

Els Mossos d’Esquadra han enviat un altre informe a la Conselleria d’Interior després de conèixer que l’Assemblea Nacional Catalana (ANC)ha anunciat la seva intenció de continuar tallant l’avinguda Meridiana durant 20 jornades més després del 18 de març, data en la qual expirava l’última comunicació de l’entitat. Segons les fonts consultades per EL PERIÓDICO, en aquest document, la policia catalana proposa «un canvi de lloc» per a la concentració, assenyala l’esplanada de l’estació de Renfe de Sant Andreu Arenal –ubicada just al costat del punt dels talls– com el més idoni i remarca que en cap cas la protesta ha «de tallar el trànsit» ni produir «alteracions en la normal circulació de persones, vehicles i transports». Segons les mateixes fonts, és una proposta idèntica a la que fa tres setmanes els Mossos van enviar a la conselleria de Miquel Buch, que, com ara, es va fer el desentès davant aquests consells i, a més, va ocultar que existissin recomanacions policials per modificar-la. Un portaveu d’Interior fins i tot va arribar a assegurar a aquest diari que els informes dels Mossos eren «favorables» i que, per aquest motiu, Interior no alteraria les protestes de la Meridiana, consecutives des del 14 d’octubre del 2019, quan es va publicar la sentència contra els líders del procés.

El mateix portaveu va remarcar que la gestió de la conselleria als talls de la Meridiana, que la confronta amb l’Ajuntament de Barcelona, és la mateixa que mantindria davant qualsevol manifestació sense importar la seva ideologia. No obstant, tres protestes similars i recents no independentistes han rebut un tracte diferent. El març del 2019, segons el 9Nou.cat, Interior, a instàncies d’un informe de la policia catalana, va prohibir a l’Assemblea Integradora de la Ronda Sud i Nord de Granollers –que cada dijous tallava durant una hora dos carrils de la ronda sud de la ciutat– continuar la mobilització. La resolució de Buch va dictar que podien manifestar-se, però sense interrompre el trànsit. La plataforma Jusapol, de policies espanyols, va convocar una manifestació a la plaça de Sant Jaume el 29 de setembre del 2018. La conselleria va argüir motius de «seguretat» per canviar el seu emplaçament. La concentració es va acabar celebrant a la Via Laietana. Divendres passat, Societat Civil Catalana (SCC) –un col·lectiu contrari a l’independentisme– va convocar un tall als túnels de Vallvidrera en protesta precisament contra la mobilització de la Meridiana. En aquesta ocasió, la Guàrdia Urbana de Barcelona va recomanar que en lloc de les dues hores previstes el tall fos només de mitja hora i que el tap no fos total i es deixessin lliures els carrils laterals. La conselleria sí que va atendre la sol·licitud de la Urbana en aquest cas i va fer arribar aquests consells a SCC, que va acceptar els canvis.

Un tracte diferent

La Meridiana s’ha tallat 151 dies consecutivament i la conselleria no ha atès durant aquest període les peticions del regidor de seguretat de Barcelona, Albert Batlle, ni cap dels diversos informes policials que impel·lien Buch a actuar per minimitzar les conseqüències que aquestes protestes causen en la circulació, en l’economia del veïnat, en la convivència i, fins i tot, en la seguretat. El conseller manté des del 14 d’octubre, també en seu parlamentària, que no alterar la protesta és defensar el dret constitucional a manifestar-se. No obstant, ni els quatre informes de la Guàrdia Urbana –tots ignorats públicament per la conselleria– ni els dels Mossos –ignorats de facto, tot i que no públicament– prohibien aquest dret. L’únic que suggerien és que es manifestessin sense tallar el trànsit. En cap dels tres exemples citats anteriorment Buch va considerar que es vulnerava el dret a manifestar-se dels col·lectius al prohibir el tall de Granollers, canviar la ubicació de la mobilització de Jusapol i escurçar la durada de l’acció de SCC.

El mateix moviment independentista ofereix exemples de manifestacions molt més antigues que la de la Meridiana que no han generat informes policials adversos. El més gràfic és el d’un grup d’activistes que, de manera intermitent, es concentra des de fa tres anys al final del carrer d’Aragó, a l’altura del carrer d’Urgell, sense interrompre la circulació, amb pancartes amb els rostres dels polítics empresonats pel Tribunal Suprem i amb llaços grocs. 

Vint dies més de talls

Notícies relacionades

Els colors reals del drac del parc Güell

El més professional dels aficionats

El vicepresident de l’ANC, Josep Cruanyes, ha comunicat a la Direcció General d’Administració de Seguretat (DGAS) de la conselleria la seva intenció d’allargar les accions a la Meridiana fins a mitjans d’abril. Amb la incògnita de saber si les recomanacions de les autoritats per contenir l’epidèmia de coronavirus en reduiran la participació, la previsió per part dels seus organitzadors és que la mobilització es mantingui inalterable un mes més. 

Els motius que els Mossos argüeixen en el seu últim informe per demanar que la protesta ‘Crides Meridiana’, que reuneix un mínim de 40 persones i un màxim de 500 –en ocasions excepcionals–, se celebri, però sense interrompre el trànsit de la via, «una artèria principal», són diversos. Cita l’afectació als milers de conductors que tornen de treballar i al negoci del teixit comercial de la zona, la presència freqüent d’encaputxats i les fogueres a la via pública –que obliguen a activar unitats dels bombers i fan malbé el mobiliari urbà–. Posa èmfasi en els enfrontaments entre manifestants i policies i també entre els primers i conductors. I conclou que l’ambient de crispació creixent –en part pel rebuig que generen els talls en alguns ciutadans, que en almenys dues ocasions han agredit alguns concentrats– apressa a aturar els taps a la Meridiana.