Nombroses terrasses aplicaran suplements per encaixar la pujada de taxes a Barcelona

Fa uns mesos era una amenaça. En els pròxims dies serà una realitat: a diferents zones de Barcelona els clients de terrasses de bars i restaurants descobriran amb desagradable sorpresa suplements d’almenys un 10% per asseure’s a la fresca. Nombrosos operadors que acaben de rebre la notificació amb el nou import de les taxes municipals asseguren sentir-se «forçats» o «abocats» –reiteren uns i altres– a incrementar preus per compensar l’auge d’aquests impostos a les zones cèntriques o turístiques. Els empresaris (molts de model familiar) mantenen que la mesura encoratjarà la gentrificació, perquè els preus allunyaran els veïns d’aquests barris i limitaran l’oferta només al turisme.

La nova taxa, que suposa una reducció per a locals de zones més perifèriques o demandades, però que es tradueix en una forta pujada sobretot a Ciutat Vella i l’Eixample (la plaça Reial ja ha pres mesures legals contra l’ajuntament per presumptes augments del 1.000%), ha tornat a obrir un foc encreuat entre el sector i el consistori. 

Els afectats admeten que feia anys que el gravamen estava congelat i en alguns casos gairebé era irrisori per zona (a la Rambla es pagaven 31,38 euros al mes per una terrassa amb quatre cadires, segons dades municipals. El Gremi de Restauració assumeix una actualització, però no en aquestes proporcions i de sobte, opinen. Aquesta setmana s’ha començat a concretar per a cada afectat.

Ho exemplifiquen amb claredat a l’ara cotitzadíssima avinguda de Gaudí, considerada zona 1. A l’Inter Tapa, un local que suma 26 anys de trajectòria, han rebut espantats el rebut d’aquest any. Compten amb quatre taules, per les quals pagaven 1.063 euros fins al 2019. Aquest any n’abonaran 4.600, es queixa Alexandra Txetxelnitskaia, una moscovita plenament integrada al barri, que recorda que va iniciar el seu negoci el 1994 amb 22 taules, fins que el 2002 l’ajuntament de torn (socialista) les va deixar en vuit. Fa dos anys Colau n’hi va treure la meitat per donar taules a negocis nouvinguts. 

No es va rendir i va mantenir la seva bufona terrassa coberta, a passos de la Sagrada Família. Recorda que a les cadires s’han assegut veïns per passar la tarda amb un cafè amb llet. «Ara no em podré permetre servir cafès a la terrassa», calcula, perquè cap increment ho compensaria. Establirà unes altres consumicions mínimes. «Si un carrer més enllà paguen un euro però jo en pago quatre pel mateix espai m’obliguen a apujar els preus per força major, sense voler, cosa que generarà malestar amb els clients», afirma. I gentrificarà més la zona, insisteix.

Molt a prop, però a Sant Antoni Maria Claret, Alexis està digerint a l’Insólita Gea una notificació de pujada del 670% per les seves tres taules (ja en va perdre una). Discrepa amb la qualificació de zona turística 1 del seu tros de vorera i estudia accions legals. «Fins ara no tenia suplement, però hauré de posar-lo a la terrassa per força, tot i que no compensaré el problema ni de lluny», diu. I defensa que els seus preus són «locals», no comparables amb la Rambla, per exemple.

 

Des de la patronal, el director, Roger Pallarols, critica que cap altre impost s’hagi apujat un 200% o fins i tot un 1.000%. Entre els greuges comparatius el gremi cita el 10% als mercats municipals, on també hi ha restauració. 

El mateix portaveu veu «inevitable repercutir l’augment en les consumicions, cosa que foragitarà el públic local i expulsarà veïns-clients d’alguns carrers». El ventall és ampli, perquè hi ha forts increments a les zones 0, 1 i 2, manté. És molt crític amb la zonificació, que passa a sotmetre «encara més pressió a punts on els lloguers de locals ja són alts», i que castiga nuclis que concentren centenars de terrasses.

Disjuntiva econòmica

Per exemple, amb doble terrassa a l’avinguda de Mistral i Rocafort, Cuba de Janeiro, un local de només uns anys que ha treballat dur per tirar endavant, passarà a pagar 12.000 euros anuals, contra els 4.000 actuals, per la nova cotització de la primera. Carlos A. afirma que la disjuntiva que deixen a l’emprenedor és acomiadar personal o carregar suplements al client. De moment, aplicaran un 10% extra a la terrassa.

Notícies relacionades

Aparcaments i mobilitat

Camilo Ramos: "Hi ha una lluita pels últims pisos disponibles a la perifèria de BCN"

Al cor turístic, zona 0, El Mas del Mercader, als pòrtics de la Boqueria, passa de pagar una mica menys de 600 euros anuals per les seves quatre taules (en set metres quadrats) a gairebé 4.000. Chelo Morilla explica que la seva oferta de degustació (sense cuina) en una botiga de vins suposa consumicions senzilles i és impossible d’encaixar amb aquesta pujada. «No té sentit. Suposo que haurem d’apujar els preus...». 

Com al Born, on a Llamber tenen quatre atapeïdes taules per les quals pagaran un 350% més. «Hem de decidir quant pujar o si compensa eliminar la terrassa i haver de fer fora personal i deixar el carrer desert», diu indignat Juan Andrés Espínola. La zona acaba de millorar amb un gran esforç els seus problemes de seguretat i ara es veu sotmesa a aquesta nova crisi.