Sis associacions de veïns clamen contra les obres de l'Espai Barça

Després de dècades de debat i de plans que no es van arribar a materialitzar, les obres de reforma de l’entorn del Camp Nou van començar el 16 de febrer. El govern d’ Ada Colau es vanta d’haver aconseguit un pacte amb el Barça que no va ser possible durant el mandat d’alcaldes anteriors. La tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, que ha portat la veu cantant del projecte, ha remarcat per activa i per passiva que la reforma posarà a disposició dels veïns del temple culer un nou espai públic, de més de 100.000 metres quadrats, que sorgirà de l’eliminació de les tanques que delimiten l’estadi. Però els veïns no estan contents. 

O almenys no ho estan sis associacions de veïns en carrers pròxims al Camp Nou, pràcticament totes les que hi ha a la zona, que comparteixen diverses queixes i no pocs recels sobre el futur de les obres. Es tracta de la Coordinadora de Veïns de Mejía Lequerica, l’Associació de Veïns de l’Avinguda Xile, l’Associació de Veïns de les Corts, l’Associació de Veïns de Zona Universitària i els veïns del complex Arístides Maillol, 921. Les entitats carreguen contra l’ajuntament, no contra el Barça. Malgrat que afirmen que se li permet tot, opinen que és el consistori el responsable que això passi.

Tres queixes

Mantenen una desconfiança general sobre el conjunt del projecte, però són especialment crítics amb la part que afecta l’avinguda de Joan XXIII, entre el Tanatori de les Corts i la Masia, per sobre del Camp Nou. Sobre aquest tram, presenten essencialment tres protestes, que en part són extrapolables a tot l’Espai Barça.

La primera queixa dels veïns parteix del fet que consideren que l’ajuntament no ha tingut en compte la seva opinió i que, per a més greuge, ha afirmat que la reforma estava acordada amb ells. La segona: temen que la remodelació redueixi el cens d’arbres, a Joan XXIII i en altres carrers veïns a l’estadi. 

Es tracta, sobretot, de pins i plàtans, dels que subratllen que suposen una aportació ecològica que no es pot veure minvada, i menys per un consistori que es declara capdavanter de la lluita contra el canvi climàtic. Per exemple, denuncien que amb motiu de la demolició del Miniestadi 240 arbres van ser arrencats, sense que tinguin constància, afirmen, que hagin sigut replantats. 

La tercera protesta està vinculada al tram citat de Joan XXIII: les associacions temen que el canvi de carrils de trànsit, que fins ara eren quatre –dos de pujada i dos de baixada–, i dels dos d’aparcament –que desapareixeran– acabi causant un col·lapse circulatori, i no en els dies de partit, en el qual l’excepcionalitat de la situació és assumida i coneguda

Autobusos entre pins

Aquí estan previstos tres carrils, dos de baixada, a la part més pròxima al tanatori, i un de pujada, que discorrerà entre els arbres ubicats a l’actual rambla. El vianant perd aquest espai central que ara serà per al trànsit, però el guanyarà per la dreta, a la part que toca la gespa de la Masia: la part per als vianants es desplaça un carril cap aquest costat, i de fet el que perd espai és el cotxe, però aquesta explicació no satisfà les associacions. 

En part, perquè desitjarien continuar passejant pel centre, però també perquè estan convençuts que el pas d’autobusos entre els prop de 100 pins que ara fan ombra a l’espai acabarà fent-los malbé i amenaçant la seva existència. Pel carril de pujada, ara a la dreta i en el futur al centre, circulen el Bus Turístic, el 12, el bus de barri, els autobusos escolars i d’altres que traslladen visitants del Camp Nou. 

Les associacions també argumenten que, en cas d’accident, l’evacuació seria molt més complicada amb el nou planejament, i remarquen que es redueix la capacitat d’accés de vehicles quan els equipaments de la zona continuaran rebent les mateixes visites. En definitiva, advoquen perquè es mantingui l’estructura actual.

«Des del principi hi va haver oposició al projecte», afirma Adela Agelet, veïna de la travessera de les Corts, sobre el pla de Joan XXIII: «De sis carrils passaven a dos. Com una gran concessió, van ampliar a tres», recorda. Sobre la sensació que el consistori els ignora, Ana Ramón, veïna del carrer de Benavent, declara: «Primer, bones paraules i després fan el que volen». Ramón presenta una altra inquietud: «Volen acabar amb la massificació de la travessera de les Corts, i que tot es faci per dalt, però ¿com es pot fer només amb tres carrils?». 

Felisa Marco, veïna de Mejía Lequerica, està indignada pel temor que l’arbreda que envolta el Camp Nou disminueixi: «No vull ni un arbre menys dels que hi ha». La Felisa és també molt crítica amb el fet que se sumi la gespa de la Masia a la zona verda per als veïns: «Que se la quedi el Barça. Per allà no es podrà passejar». 

Daniel Fernández, veí d’Arístides Maillol, presenta una esmena a la totalitat: «La FAVB i la CUP van presentar un contenciós administratiu contra l’Espai Barça. Les obres no haurien d’haver-se iniciat abans de conèixer la sentència». 

La rèplica municipal

Consultat per aquest diari, el consistori dona rèplica a les tres protestes essencials. Fonts del govern municipal consideren que la interlocució ha sigut suficient, i al·ludeixen a la reunió informativa del 27 de gener –que els veïns no recorden satisfactòriament–, així com una altra trobada al novembre, precedit d’altres reunions amb els residents a la zona, per exemple en els consells de barri.

Notícies relacionades

Aparcaments i mobilitat

Camilo Ramos: "Hi ha una lluita pels últims pisos disponibles a la perifèria de BCN"

Les mateixes fonts asseguren que a l’iniciar-se les obres hi havia a l’espai on es desenvolupen 599 arbres i que 338 d’ells seguiran on són en tant que 195 seran replantats en altres llocs, es portaran a vivers o es destinaran a compostatge. 66 arbres més traslladats temporalment tornaran als seus emplaçaments després dels treballs i, sempre segons la versió de l’ajuntament, s’afegiran 421 arbres nous a la zona, cosa que deixarà la xifra final en 825, 226 més que ara.

Finalment, el consistori no aprecia risc de col·lapse a l’avinguda de Joan XXIII, la càrrega de trànsit del qual qualifica de «baixa» i afirma que els autobusos que ara circulen per la via ho continuaran fent.