sector clau

Centenars de negocis de barri pateixen o sucumbeixen a llargues obres públiques a Barcelona

Les reformes urbanístiques, en marxa o pendents de fer, afecten més que mai la facturació i la supervivència del petit comerç

zentauroepp52404868 bcn200221203829

zentauroepp52404868 bcn200221203829 / FERRAN NADEU

5
Es llegeix en minuts
Patricia Castán

El petit comerç, aquest que precisa de la recomanació boca a orella, del client fidel, del tracte pròxim i personalitzat, està fermament arrelat i distingeix el teixit comercial de Barcelona. Però la pèrdua de capacitat adquisitiva de molts ciutadans, la imparable expansió del comerç ‘online’ i els nous hàbits de consum del segle XXI l’han convertit en un ingredient tan nostrat com fràgil als barris. Tant, que una mala ratxa de facturació per unes obres inacabables en el seu entorn poden crucificar-lo. Però fins i tot una absència de millores pot condemnar-lo. Diversos eixos relaten com estan convivint amb aquestes necessàries intervencions en la via pública, que en molts casos es podrien planificar millor per part de les administracions i de la mà amb els afectats, mantenen els seus portaveus. O com les espera.

Les queixes sempre han acompanyat les reformes dilatades, perquè tot i que el veí té també les molèsties, al comerciant li va el sou en la contesa. En els bons temps de vendes, les obres s’encaixaven com a mal menor necessari. Ara, entre centres comercials, o multinacionals colonitzant el centre de la ciutat, les botigues i restaurants de proximitat viuen tan al dia que una tanca al davant és tota una amenaça. Salva Vendrell, president de la Fundació Barcelona Comerç, que integra ja 24 eixos de barri, emfatitza que els retards en les intervencions o les males planificacions s’han convertit en un element de risc per a aquestes botigues i serveis. Reivindica més atenció a aquests efectes i plans de dinamització potents per pal·liar les seves repercussions.

Les mobilitzacions continuades a Meridiana estan afectant els negocis, diuen a Fabra i Puig

Els últims en llançar un SOS, no obstant, no es queixen de les excavadores, sinó de la maratoniana protesta política que suma més de 130 dies a Meridiana amb Fabra i Puig. Jordi Navarro, president de Fabra Centre, defensa abans que res «el dret de manifestació» i el respecte a qualsevol ideologia, però implora que la mobilització que cada dia talla aquest tram estratègic «sigui itinerant». El tall comença a les 20.00 hores, però les desviacions i muntatge policial molt abans. ¿Resultat? Caiguda de facturació del 20 al 40% a les botigues, segons els casos, sobretot a l’eix Fabra Centre. I del 30% en la restauració. Diuen que la dificultat d’accés a la zona dissuadeix molts potencials clients. Consolidada ja com la zona zero de les protestes del procés, exerceix de cita reivindicativa amb menjars populars i altres activitats, sempre en el mateix epicentre. Navarro demana que «s’alternin» enclavaments, i l’entitat reclama a les administracions que «s’aturin ja» allà.

La Via Laietana va patir molt a la tardor per les mobilitzacions independentistes que la van convertir en trinxera. Però el seu diagnòstic comercial és dolent després dels lustres que porta esperant la seva ampliació de voreres. Arribat el moment, per fi, el seu president, David González, demana que els treballs comptin amb «planificació consensuada» en diferents fases que eviti mals afegits.

Pous sense fons...

Però potser les obres de l’AVE siguin les que més cadàvers segueixen deixant entre els locals comercials de la ciutat. De les primeres a la Nova Esquerra del Eixample, a les més recents per les tres sortides d’emergència pendents: el pou que ha partit Provença amb Urgell, el de Nàpols (entre Provença i Mallorca) i el d’Independència amb Mallorca.   

A la Sagrada Família, al marge de les obres del tren d’alta velocitat que suma molts mesos de baixada d’afluència en l’entorn del pou, cal afegir les obres del clavegueram a Lepant, de Rosselló a Mallorca. Són tres o quatre mesos de treballs amb una logística que va perjudicar greument els comerços de les confluències, com la coneguda pastisseria Lepant. «Vam demanar a l’ajuntament que eliminés les casetes del personal en el període de Nadal sense obres i no es va fer, cosa que va suposar un greu perjudici», relata Oriol Agulló, gerent d’aquest eix. A la zona també apunten a l’imponent l’operatiu policial al costat de la Sagrada Família a Marina, entre València i Mallorca, que fa que els passejants no passin o passin sense aturar-se a cap establiment del tram, diu. O del carril bici de Mallorca (de Cartagena a Sardenya) que consideren innecessari en aquest punt i que ha provocat les queixes dels restauradors, a falta d’aparcament.

Les obres de clavegueram a Lepant han provocat queixes dels comerciants / FERRAN NADEU

Evitar el pas

Urgell, l’altre pou té encara mesos per endavant de tanques i tragí de camions. Sergio Moral, president de l’Eix Nou Eixample,  no entén per què van haver de passar mesos fins que es va millorar la il·luminació dels estrets passos que es creaven amb les tanques, i la Guàrdia Urbana va començar a combatre la invasió de bicis i patinets a les voreres.  «La gent evita passar» i hi ha hagut tancaments. «Ens va passar ja amb el pou d’Entença, malgrat l’experiència que tenen sempre han de passar mesos perquè es prenguin algunes mesures», com amb els horaris dels camions a Urgell. Ara els inquieta la superilla de Germanetes, per les seves repercussions (com al pèrdua d’aparcament per accedir a la zona) o els plans de pacificació que ells defensen a Provença.

Negocis assetjats per les obres a la zona d’Urgell amb Provença, en obres per un pou de l’AVE / ferran nadeu (FONT)

Notícies relacionades

El pou d’Independència és la cançó de l’enfadós amb greus conseqüències per a l’eix del Clot, «hi ha tancaments, caiguda de facturació i només poden aguantar establiments amb una llarga trajectòria», explica Robert Cot. Un mal que comparteix amb l’eix d’Encants Nous,  on David Pou, relata tres anys durs i un per endavant. Els van fer cas amb millores a les tanques i han tingut una relació fluida amb el consistori, però els nous retards i els ajustaments de trànsit a Glòries tenen gran impacte a les seves caixes.

A la Vila de Gràcia, el tancament i trasllat temporal del mercat de l’Abaceria ha deixat el seu perímetre desemparat, amb molta menys afluència i locals ja tancats. I amb la perspectiva d’anys, perquè les obres del nou recinte ni han començat. 

Trenta-tres locals tancats a Creu Coberta

No només les obres tenen efectes secundaris indesitjats. De fet, l’absència de millores urbanístiques en alguns punts és igualment nociva per al comerç, adverteixen els seus operadors. Les casuístiques són variades i inclouen tot el territori.

Temes:

Comerç