Pisos de la droga

Assetjat per traficants del Raval i per un lloguer abusiu: 1.500 euros

Un immigrant irregular amenaçat per camells amb els quals ha conviscut a l'edifici revela quant paguen ell i dos companys cada mes

Es tracta d'un domicili de 680 euros que els han rellogat per més del doble, una pràctica que l'Ajuntament considera discriminatòria

zentauroepp52236738 bcn200218174134

zentauroepp52236738 bcn200218174134 / RICARD CUGAT

5
Es llegeix en minuts
Guillem Sánchez
Guillem Sánchez

Periodista

Especialista en Successos, tribunals, assumptes policials i de cossos d'emergències

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Una operació policial executada el 8 de febrer passat contra una xarxa de traficants d’origen pakistanès a Barcelona va permetre desarticular tres narcopisos. El més actiu era al barri del Raval, establert en un bloc del carrer de Robador. La venda en aquest domicili de microdosi d’heroïna i crac –a cinc euros cada paperina– va atreure durant mesos una peregrinació incessant de toxicòmans. La porta principal estava trencada per facilitar el lliure accés a l’edifici dels compradors i l’escala comunitària, un lloc que aquests utilitzaven per injectar-se o fumar crac, es va convertir en un abocador de xeringues. No és una història nova, es repeteix de forma intermitent des del 2017, quan va créixer el fenomen dels narcopisos a Barcelona. El normal és que els veïns fugin d’un edifici així. Resistir és una opció desaconsellable. I menys pagar un dineral per fer-ho.  

El Samy (nom fals) viu al bloc de Robador. En lloc de mudar-se, el Samy expulsa els toxicòmans. O s’enfronta a veus amb els traficants. Una actitud valenta, o temerària, que li ha fet guanyar enemistats. Fins i tot amenaces, que ja ha denunciat: a finals de febrer se celebrarà el judici. Assegura que per aquest pis, d’uns 60 metres quadrats i tres habitacions, ell i dos companys paguen un lloguer de 1.500 euros al mes. Mostra el contracte. 

Contracte que el Samy ha firmat amb el sotsarrendatari del seu pis al carrer de Robador. / RICARD CUGAT

El lloguer que afirma pagar el Samy és una mostra més de la cadena d’abusos que poden patir immigrants que es troben en situació irregular mentre proven d’aconseguir el permís de residència, imprescindible per aconseguir contractes legals a preu de mercat. L’infrahabitatge ha desencadenat múltiples fraus al padró, tal com va explicar aquest diari. En el seu cas, la tempesta perfecta que pateix –assetjat per traficants i pel preu d’un lloguer que supera els preus que marca un mercat immobiliari desorbitat– s’ha format a la plaça de Salvador Seguí, escenari de grans inversions municipals per reflotar el barri, que compta amb un potent equipament cultural com la Filmoteca, un parc infantil i és a pocs metres de la Rambla del Raval. 

El relloguer del Samy 

El cas és complex. El pis del Samy, com la finca sencera, pertany a una dona de 88 anys, que per problemes de salut ha delegat la gestió de l’immoble en un advocat. El pis en el qual ara resideix el Samy va ser llogat prèviament per un altre home, sud-americà, el Javier (nom fals), que va firmar un contracte legal amb la propietària, a través de l’esmentat lletrat. El lloguer que paga el Javier és de 680 euros al mes, segons l’advocat. Però el Javier va deixar el pis fa temps i, en lloc de trencar el contracte de lloguer, va començar a rellogar-lo pel seu compte. 

L’acord que va firmar amb el Samy està recollit en un contracte privat. Estipula que pel lloguer d’aquest pis del carrer de Robador el Samy pagarà al Javier 1.500 euros. El Javier s’embutxaca 800 euros nets. A més, segons el Samy, el Javier el va obligar a entregar-li en mà uns altres 1.500 euros de fiança. L’actual llogater comparteix pis amb dos companys elegits per el Javier que aporten 500 euros cada un. És a dir, el contracte està a nom del Samy però a la pràctica a ell li pertany únicament una de les tres habitacions. 

Contactat per aquest diari, el Javier reconeix que ha rellogat el pis al Samy, però no ha volgut revelar la quantitat que li exigeix a canvi. Insisteix que legalment pot fer-ho i assegura que ell continua vivint en una de les habitacions –això últim és fals. També nega tenir més pisos que el de Robador, malgrat que algunes fonts consultades per aquest diari asseguren que el Javier ofereix almenys un altre domicili. En una trucada posterior, el Javier acaba admetent que la quantitat que paga el Samy és de 1.500 euros. EL PERIÓDICO també ha acompanyat el Samy a una trobada amb l’advocat que gestiona la finca de Robador. Durant aquesta reunió, el lletrat explica que la propietària no denunciarà el Javier per rellogar el pis. I ofereix al Samy la possibilitat de llogar el pis de la quarta planta, el narcopís del qual acaben de ser expulsats els traficants.

A aquest quart pis els traficants estan mirant de tornar. La seva ubicació, a la plaça de Salvador Seguí, és perfecta per als compradors. I té un altre avantatge: la xarxa introdueix la droga en aquesta finca a través de la terrassa superior. És a dir, els camells salten d’una teulada a una altra fins al bloc de Robador sense necessitat de ficar la droga a través del portal del carrer, un recorregut que dispara les possibilitats de ser sorpresos per la policia. Malgrat que el Samy s’ha comportat durant aquest temps com l’únic guardià de la finca, i que entregar-li les claus a ell significaria evitar que el quart caigui novament en mans de traficants, el contracte que li ofereix l’advocat és de 750 euros i quatre mesos per endavant (3.000 euros). El Samy respon que no. L’advocat, en aquest cas, li aconsella no continuar pagant el lloguer al Javier.

Immigrant sense papers

Notícies relacionades

Sotsarrendar un pis llogat és il·legal només si ho especifica el contracte entre les dues parts. Segons aclareixen fonts de l’Ajuntament de Barcelona, el cas del Samy quadra amb el d’una situació «abusiva» a causa de la diferència de preu entre el lloguer i el relloguer i afegeixen que tots els districtes de la ciutat compten amb oficines dedicades a la vivenda «amb equips específics» per atendre «discriminacions en el dret a la vivenda». El problema és que no és freqüent que aquestes víctimes acudeixin a informar l’administració d’un contracte que firmen voluntàriament perquè no han trobat una opció millor. 

El Samy és un home marroquí sense papers. Sense permís de residència ni un contracte de treball, llogar un pis a Barcelona és impossible. I el Samy necessitava un contracte de lloguer perquè disposar d’una adreça postal permet empadronar-se –un tràmit que Javier va dur a terme a l’ajuntament–, accedir als serveis socials i, després d’acumular tres anys llogant a Barcelona, també aspirar a un permís de residència per arrelament. Per això acceptar el contracte privat de 1.500 euros que li oferia el Javier i compartir-lo amb dos companys no era una opció tan forassenyada. Fins que van aparèixer els traficants.