INVESTIGACIÓ JUDICIAL

Dos policies van liderar una banda de 'narcos' a Barcelona

La fiscalia reclama fins a 14 anys de presó per als membres d'una xarxa de distribució de droga

Una de les vies d'entrada era a través de contenidors pel port de la capital catalana

zentauroepp48944636 bcn200125152223

zentauroepp48944636 bcn200125152223

3
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La fiscalia reclama fins a 14 anys de presó per a una xarxa de narcotraficants liderats per dues policies nacionals que distribuïen des de la província de Barcelona droga a Espanya i a altres països europeus. Els investigadors han constatat que una de les vies d’entrada de cocaïna utilitzada per l’organització era el port de la capital catalana i a través de contenidors que viatjaven des de Sud-amèrica. La trama va comptar, almenys el 2015, amb la col·laboració d’un empresari del sector per importar 200 quilos de coca des del Brasil.

L’escrit d’acusació de la Fiscalia de Barcelona, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, atribueix diversos delictes, sobretot tràfic de drogues, a un total de 32 persones, entre ells dos agents del Cos Nacional de Policia que es troben a la presó. Per a ells és per a qui es reclamen penes més altes, de 14 anys per a un i de 13 per a l’altre, més multes de 15 i 14 milions d’euros. La majoria dels components de la xarxa s’enfronten a condemnes que oscil·len entre els 11 i els 4 anys de reclusió. De la investigació s’ha encarregat el Jutjat d’Instrucció número 18 de Barcelona.

La fiscalia sosté que, almenys en el període comprès entre els mesos de desembre del 2014 a setembre del 2017, els dos agents imputats i altres membres de l’organització, «disposats a obtenir un elevat profit econòmic», van conformar un «entramat» amb l’objectiu de la «il·lícita distribució» des de la província de Barcelona de cocaïna, substància «de la qual s’aprovisionaven per diverses vies», una d’aquestes a través del port.

Una part de la droga, concreta l’acusació pública, procedia de Sud-amèrica, on el grup criminal comptava amb terceres persones, la identitat de les quals no ha pogut determinar-se, amb qui es comunicaven «de manera continuada» per organitzar la importació de diversos carregaments de cocaïna. L’adquisició i transport eren finançats per alguns dels membres de la xarxa. En altres ocasions, la droga era subministrada per distribuïdors integrats a la mateixa trama que, posteriorment, era emmagatzemada per vendre-la al detall. Un dels acusats, a més, i de forma puntual, es dedicava al cultiu de marihuana.

Extraordinaris beneficis

L’acusació pública remarca que els beneficis d’aquesta activitat «reportaven important guanys econòmics» en benefici dels components d’aquest «entramat». Aquests diners eren revertits per algun dels processats en empreses, negocis i adquisició de béns. La finalitat d’aquestes operacions era «donar aparença lícita» als «extraordinaris rendiments» obtinguts pel tràfic d’estupefaents.

Notícies relacionades

El grup disposava d’«una estructura jerarquitzada» amb un nucli de responsables en el seu eix central format pels dos policies acusats. Els dos agents, «aprofitant la seva condició de funcionaris» i sent coneixedors de les tècniques d’investigació policial per perseguir el narcotràfic, «instruïen i alliçonaven» la resta dels components de la trama en la manera d’ocultar l’activitat delictiva i desenvolupar-la sense risc de ser descoberts, especifica la fiscalia. Per això els «impartien pautes» d’actuació respecte a la manera de comunicar-se i de reunir-se. Un dels consells era la reducció de les seves comunicacions telefòniques ordinàries i utilitzar sistemes alternatius, com la missatgeria instantània, com Wickr, Telegram o Watshapp, que «no són susceptibles d’intervenció judicial».

Els policies processats també aconsellaven a la resta d’acusats reservar el nucli de la planificació de les operacions per a les seves trobades en persona, que s’efectuaven en llocs i circumstàncies específicament buscades per a això, o als seus vehicles particulars. Aquestes trobades «periòdiques» es feien a zones apartades, sense gairebé vehicles estacionats, ni moviments als voltants, com parcs interiors, cafeteries de polígons industrials o puntualment al domicili d’un dels processats. Per traslladar-se, els implicats adoptaven mesures de seguretat per dificultar la vigilància policial.

«Equipatge de futbol» o «fotos de noies»

Els implicats en la xarxa de narcotràfic utilitzaven un llenguatge convingut en els seus contactes telefònics per ocultar la seva activitat. Per exemple, es referien a la droga amb expressions com «catàlegs», «cotxes», «menjar», «equipatge de futbol», «fotos de noies» o «monster», entre d’altres. En les reunions a l’interior dels vehicles, segons detalla la fiscalia, els processats feien servir altres paraules per a cada tipus de substància estupefaent, com «àguila», «jaguar», «JFK» o «lexus». L’escrit d’acusació també relata les amenaces i coaccions que va patir un dels membres de la trama que es resistia a continuar col·laborant amb l’organització i els viatges a Colòmbia d’alguns dels ara acusats.