Famílies i entitats denuncien la falta de parcs accessibles per a nens amb discapacitat

L’Emma té només 5 anys, però té claríssim què vol ser de gran: «Superheroïna o ninja», diu amb un somriure. Als Reis d’Orient només els ha demanat un regal: una disfressa per assemblar-se a Ladybug, la superheroïna que protegeix París. Ni l’Emma ni la seva curiositat tenen barreres. I les seves ganes de menjar-se el món es noten fins i tot quan va al parc que hi ha al costat de casa seva, els jardins de la Indústria (també anomenat parc de l’Oreneta per una gran estructura de fusta amb forma d’au), a l’Eixample.

Un cartell de l’Ajuntament de Barcelona remarca que es tracta d’un espai «inclusiu». L’Emma no té por de cap repte i prova de pujar a totes les estructures que hi ha al parc. «Els nens amb mobilitat reduïda poden accedir per la cua», assenyala el cartell municipal. Però l’Emma no pot. Se n’adona i es queda quieta, mirant com la resta dels nens van pujant els murs. Va néixer amb l’espina bífida i té un 33% de discapacitat. Va amb ajuda d’un caminador i només pot jugar al parc si els seus pares l’ajuden a pujar o escalar. Fins i tot li costa moure’s per terra, ja que el caminador se li enganxa en algunes zones.

La mare de l’Emma, Noemí Font, no dona crèdit a la situació. «Aquest cartell menteix, i jo em nego a dir-li a la meva filla que no pot», es queixa. Així que ha optat per no baixar amb la seva filla al parc del seu barri. «El que no vull és que se senti diferent, pitjor que la resta dels nens», argumenta. Font ha interposat diverses queixes municipals i ha utilitzat Twitter per difondre encara més el seu lament. Els tècnics municipals li han respost que pot provar a l’altre parc suposadament accessible que hi ha a la ciutat, el de la Pegaso, a Sant Andreu. «Hi ha un pop gegant al qual la meva filla no pot pujar. ¿Això és accessible?», es pregunta. «L’Emma també té dret a jugar al parc», prossegueix.

Aplicar la normativa

El cert és que el consistori, a través de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, fa temps que es va adonar que els parcs infantils estaven molt lluny de ser espais accessibles i inclusius. Una preocupació que es va fer encara més patent fa dos anys, després de la recollida de firmes d’una altra mare en la mateixa situació. Juntament amb persones amb discapacitat, mares, pares i diverses entitats agrupats en la Xarxa d’Accessibilitat i Vida Independent (XAVI) van elaborar un manual de com havia de ser un parc accessible. «La normativa s’ha fet, però estem tenint problemes perquè l’ajuntament l’apliqui», es queixa Montserrat García, responsable d’accessibilitat en la junta de la federació Ecom a Catalunya, dedicada a les persones amb una discapacitat física. El consistori respon que ara s’està «realitzant un inventari dels elements de cada espai de joc» a la ciutat. «Sovint veiem que a la pràctica no s’aplica el que s’ha consensuat amb el sector al·legant motius tècnics», afegeixen des del Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (Cocarmi).

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Però el problema és de molta més envergadura. «El paper dels nens no s’ha tingut massa en compte en els temes de l’accessibilitat. Hi ha un buit legal i una de les conseqüències és que pràcticament no existeixen zones de jocs ni a Barcelona ni a cap altra ciutat de Catalunya que siguin accessibles», sentencia García. Una afirmació que comparteixen també des del Cocarmi. Però encara n’hi ha més. García assenyala també els recintes escolars i els seus patis, a més que la falta d’accessibilitat dels parcs afecta els progenitors que tenen algun tipus de discapacitat. «Hi ha pares amb problemes de mobilitat que no poden portar els seus fills al parc perquè a l’anar amb cadira de rodes, no hi poden entrar», explica. Un tema que, si bé Barcelona prova de resoldre, cap altre ajuntament està abordant. «Cal fer prevaler el dret dels nens amb discapacitat a l’oci i a l’esbarjo, com la resta dels menors, complint tant la Convenció sobre els Drets dels Nens com la dels Drets de les Persones amb Discapacitat», agreguen fonts de Cocarmi.

Mentrestant, la Generalitat continua sense aprovar el reglament que desplegui la llei catalana d’accessibilitat, que podria resoldre aquesta qüestió i que fa més de sis anys que va aconseguir el vistiplau del Parlament. L’Emma va néixer quan ja existia aquesta llei. Però continua necessitant superpoders per superar les barreres que es troba si vol anar a jugar al parc.