fenomen creixent

L'àrea metropolitana de Barcelona posa límit als pisos turístics

Els principals municipis segueixen els seus passos per evitar amb normatives una allau de llicències

Cap ciutat de l'entorn de la capital catalana és al 'top 20' català de pisos per dies

51494271 60

51494271 60 / ELISENDA PONS

4
Es llegeix en minuts
Patricia Castán

Quan Barcelona va passar prohibir els llits turístics en bona part de la ciutat –per via del pla especial d’allotjament turístic, PEUAT, en el 2017–, municipis com l’Hospitalet van rebre amb els braços oberts els projectes hotelers que buscaven emplaçaments estratègics i havien topat amb un mur a la capital catalana. No obstant, en el cas dels pisos turístics per dies, les principals localitats veïnes han optat per provar de controlar aquesta activitat abans que se’ls escapi de les mans o generi problemes de convivència. Continuen, així, els passos del model barceloní d’una manera o una altra, però amb el desavantatge de comptar amb pocs recursos per detectar l’oferta il·legal, que en alguns casos es comptabilitza per centenars i en d’altres és incipient però preocupant.

 Òbviament, el reclam del’àrea metropolitanano és comparable amb el de la gran ciutat, però molts turistes estan disposats a agafar el metro si estalvien despeses.  De fet, segons dades del registre de laDirecció General de Turisme de la Genearalitat, l’Hospitalet compta amb 475 llicències, la concessió de les quals va tallar ja fa temps, primer amb una moratòria i el 2018 de forma ja articulada. No obstant, l’oferta anunciada, com va avançar a l’estiu aquest diari, ronda el miler de vivendes turístiques.

De nord a sud

Tant aquest municipi com Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Esplugues, Sant Joan Despí o el Prat de Llobregat compten amb modificacions de plans urbanístics o plans específics d’ordenació de vivendes d’ús turístic que eviten o limiten a unes quantes zones i amb molts requisits la concessió de noves llicències, expliquen fonts de Turisme. Aquesta via ha sigut seguida fins ara per un total de 13 localitats catalanes.

17 més, entre les quals figuren Sant Adrià del Besòs, Montgat i Cabrils en el radi més pròxim, han preferit ordenances municipals específiques per a aquesta mena d’allotjament. I altres municipis estan en via d’aprovar plans i ordenances però ja han suspès llicències per evitar un descontrol en la seva concessió, ja que en molts municipis n’hi ha prou amb una declaració responsable que l’ajuntament fa arribar a Turisme, que atorga un número de registre que acredita la seva activitat.

A l’espera

A L’ESPERA / En aquest sac es troba un altre cop Barcelona, amb una moratòria preventiva davant de la incertesa legal que plantegen algunes sentències recents contra el PEUAT, de moment recorregudes pel consistori. Però en el grup figuren també el Prat de Llobregat, Sant Joan Despí (perquè el seu pla està pendent d’aprovació per la Conselleria de Territori), Gavà, Viladecans, Castelldefels, Sant Cugat i, entre d’altres, diverses localitats del Maresme com el Masnou, Vilassar de Mar, Premià de Mar i Vilassar de Dalt.

Les llistes inclouen molts altres punts turístics de la costa catalana (com Tossa, Calella i Begur), però, segons s’ubiquen més a prop de Barcelona, lamotivació turística ja no rau en el municipi per si mateix, sinó en la seva proximitat amb la capital catalana. La millor prova són els trens de rodalies a rebentar de turistes que venen a passar el dia a la ciutat en temporada alta.

 Les dades contrasten en alguns casos amb els recursos disponibles per a aquest fenomen, que en el cas de Barcelona ha precisat d’ungran desplegament d’inspectorsper detectar els pisos il·legals per via directa o bé mitjançant programes de detecció d’anuncis sense el corresponent número de registre. Més de 4.000 han desaparegut ja de portals com Airbnb.

A l’Hospitalet, a més de la seva oferta legal, hi ha 35 pisos més en tramitació i presumptament diversos centenars sense llicència. No obstant, des del 2017 s’han produït 19 inspeccions i s’han imposat tres sancions, informen.

A Badalona, segons el registre a data de novembre, hi havia 143 vivendes amb aquest permís. Però a part de les exigències prèvies del Govern, Badalona fa anys que no els permet a la cobejada façana marítima, ni deixa que convisquin pisos de veïns amb pisos turístics en una mateixa finca. Per a aquest ús tot el bloc hauria de tenir llicència. El seu ajuntament ha incoat una dotzena d’expedients per presumptes il·legalitats, però sempre «com a conseqüència d’una denúncia prèvia». expliquen. Segons els cercadors ‘online’ hi ha actives diverses desenes sense permís.

Notícies relacionades

La via normativa està sent la millor arma en l’entorn de Barcelona per controlar un fenomen basat no només en l’auge de turistes sinó en les noves plataformes de reserves i les variades modalitats d’allotjament. El rànquing de llicències a Catalunya està òbviament encapçalat per Barcelona amb 9.652, però al ‘top 20’ no figura cap municipi metropolità. Cal arribar a la Costa Daurada, on Salou assoleix els 5.908 apartaments per dies, o a la Cosa Brava, on Roses és el rei d’aquesta oferta.

En conjunt, la DGT té 83.445 pisos turístics registrats. El cas barceloní i la pressió de la seva oferta il·legal no tenen comparació. 

Més econòmic que a Barcelona

Allotjar-se fora de Barcelona té, normalment, una <strong>compensació econòmica</strong>. A Badalona, per exemple, a ple estiu hi ha apartaments per a dues persones per 75 euros la nit a prop de la platja. Els clients s’ocupen després d’indicar en les valoracions d’Airbnb si està ben comunicat o la zona és adequada.<br/>No obstant, no falten comentaris com «no és realment Barcelona», ja que molts viatgers internacionals han arribat a interpretar que l’Hospitalet n’és un barri. La combinació de platja i accessibilitat a la capital ha fet créixer la concessió de llicències al Maresme.